Rosella de flor petita
Aparença
(S'ha redirigit des de: Papaver argemone)
Papaver argemone | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Papaveraceae |
Gènere | Papaver |
Espècie | Papaver argemone L., 1753 |
La rosella de flor petita (Papaver argemone) és una espècie que pertany a la família de les papaveràcies.[1][2]
Descripció
[modifica]Es distingeix fàcilment d'altres roselles, pel seu fruit amb nervadures, oblongocilíndric, de fins a 2 centímetres, cobert de durs pèls erectes. La flor té els pètals de color roig ovalats i de vegades amb taques fosques a la base. Els filaments dels estams són de color viola i les anteres blavoses. Les fulles estan molt dividides en estrets segments amb pèls eriçats. Les tiges estan plens de pèls eriçats. És una planta anual de fins a 40 centímetres. Floreix a la primavera i l'estiu.[3]
-
En el seu hàbitat
-
Fotografia de camp
-
Fruita i llavors
Hàbitat
[modifica]Habita en camps de conreu, guarets i en zones arenoses.
Distribució
[modifica]Creix per gairebé tota Europa, les Illes Canàries i la conca del mediterrani.[4]
- Papaver argemone var. glabrum (Koch) O.Bolòs & Vigo[5]
- Papaver argemone f. littoralis Corill., Figureau & Godeau
- Papaver argemone var. minus Latourr.
- Papaver argemone var. plenum Latourr.
- Papaver argemonium St.-Lag.
- Papaver arvense Borkh.
- Papaver clavatum Gilib.
- Papaver clavigerum Lam.
- Papaver maritimum With.
- Papaver micranthum Boreau
- Papaver neglectum Fedde
- Roemeria argemone (L.) C.Morales, R.Mend. & Romero García
- Cerastites macrocephalus Gray
Referències
[modifica]- ↑ Vallès, Joan (dir). «Rosella». Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Termcat, 2014. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ Linné, Carl von; Salvius, Lars. Caroli Linnaei… Species plantarum: exhibentes plantas rite cognitas, ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas… (en llatí). en línia. Estocolm: Impensis Laurentii Salvii, 1753. DOI 10.5962/bhl.title.669.
- ↑ «Papaver argemone». Flora Catalana. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Papaver argemone L.» (en anglès). Plants of the World Online. Kew Science. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ de Bolòs i Capdevila, Oriol; Vigo i Bonada, Josep Vigo i Bonada «Papaver argemone f. glabrum». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Secció de botanica. International Plant Names Index, 38, 1, 1974, pàg. 73 [Consulta: 10 març 2022].