Papir Oxirinc 1007
 | |
| Tipus | fragment de manuscrit  |
|---|---|
| Llengua original | grec koiné i grec antic |
| Material | papir |
| Creació | 200 |
El Papir LXX Oxirinc 1007, abreujat com LXXP.LXXP.Oxi.VII.1007, és un fragment en grec d'un manuscrit de la Septuaginta escrit en pergamí, en forma de còdex. Aquest és un dels manuscrits descoberts a Oxirinc; ha estat catalogat amb el número 1007. Paleogràficament es va datar al segle iii.
Descripció
[modifica]El manuscrit conté seccions del Gènesi, (Gen 2,7-9.16-19.23 - 3,1.6-8). A Gen 2,8.18 conté el Tetragràmaton escrit amb la lletra yud al doble.[1] Aquest és un dels fragments de la Septuaginta que contenen el nom de Déu. El fragment es va publicar a The Oxyrhynchus Papyri, part VII, editat i traduït per Artur S. Hunt, Londres, 1910, pàgines 1 i 2.
El fragment es va catalogar amb el número 907 a la llista de manuscrits de la Septuaginta segons la classificació d'Alfred Rahlfs i com VH 5 i LDAB 3113.[2]
Ubicació actual
[modifica]Actualment el manuscrit es guarda al departament de manuscrits, a la Biblioteca Britànica situada a Londres.
Referències
[modifica]- ↑ Robert James Victor Hiebert, Claude E. Cox, Peter John Gentry. The Old Greek Psalter: Studies in Honour of Albert Pietersma (en anglès). Sheffield: Sheffield Acad. Press, 2001, p. 129. ISBN 1-84127-209-4.
- ↑ Larry W. Hurtado. The Earliest Christian Artifacts: Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Sheffield: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 2006, p. 210. ISBN 0-8028-2895-7.
Bibliografia
[modifica]- Bernard P. Grenfell y Artur S. Hunt. «P.Oxy.VII 1007». Oxyrhynchus Online. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 21 abril 2012].
