Parasítics

Parasítics
Parasitica
	; Peristenus digoneutis
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Hymenoptera
Infraordre	Parasitica ;

La vespa parasitoide Neoneurus vesculus ovipositant en la formiga Formica cunicularia.

Els parasítics (Parasitica) són un antic infraordre d'himenòpters apòcrits, avui en desús.^[1] Són principalment parasitoides d'altres animals, sobre tot d'artròpodes. Molts, com els de la família Braconidae, es consideren beneficiosos pels humans pel control biològic de les plagues en agricultura.^[2]

Característiques

Cos cilíndric, ales habitualment presents, ales anteriors més grans que les posteriors, amb una nervadura marginal i una de longitudinal (que arriba a l'àpex), posseeixen pèls o serrells a la superfície alar. Ales en repòs paral·leles. Els segments X i XI de l'abdomen formen un con amb una esquerda ventral per on surt l'ovipositor a les femelles, i en els mascles l'extrem de l'abdomen és arrodonit. Els de la família Aeolothripidae (per exemple Franklinothrips vespiformis, espècie tropical molt difosa), es caracteritzen per posseir ales amples i arrodonides a l'àpex, l'ovipositor és corbat cap amunt i el seu hàbit alimentari és predador. Els de la família Thripidae es caracteritzen per posseir ales primes i gairebé sempre punxegudes, l'ovipositor corbat cap avall i el seu hàbit alimentari és fitòfag.

Taxonomia i sistemàtica

Històricament, els sistema de classificació dels himenòpters incloïa dues divisions o infraordres dins el subordre Apocrita: l'un és Parasitica que conté la majoria de les vespes parasitoides, tanmateix l'ús del terme Parasitica (o el seu nom alternatiu, Terebrantia) ha restat desfasat, puix que és un grup parafilètic i les classificacions recents refusen d'usar qualsevol grup que no sigui monofilètic.^[3]^[4]^[5]

Superfamílies

Les superfamílies tradicionals dins Parasitica són:

Superfamília Ceraphronoidea
Superfamília Chalcidoidea
Superfamília Cynipoidea
Superfamília Evanioidea
Superfamília Ichneumonoidea
Superfamília Megalyroidea
Superfamília Mymarommatoidea (de vegades s'inclou en Serphitoidea)
Superfamília Platygastroidea
Superfamília Proctotrupoidea
Superfamília Serphitoidea (fossil)
Superfamília Stephanoidea
Superfamília Trigonaloidea

Sistemàtica

Segons els estudis cladístics recents:

Superfamília Ichneumonoidea sembla més propera a Aculeata que altres vespes paràsites.
Superfamília Stephanoidea forma un clade o infraordres.
Un altre clade o infraordre conté els següents grups:
- Superfamília Megalyroidea
- Superfamília Trigonaloidea
- un clade o divisió que conté
  - Superfamília Ceraphronoidea
  - Superfamília Evanioidea.
Un clade o infraordre que conté famílies abans dins Proctotrupoidea:
- Família Maamingidae
- un clade, divisió o superfamília que conté
  - Família Austroniidae
  - Família Diapriidae
  - Família Monomachidae.
Un altre clade o infraordre de famílies anteriorment dins Proctotrupoidea:
- Família Proctorenyxidae
- Família Roproniidae

La majoria de les vespes paràsites, un clade o infrarordre que conté dos grups molt diferents:
- Un clade que conté:
  - Superfamília Platygastroidea
  - Superfamília Chalcidoidea
  - Superfamília Mymarommatoidea
  - Superfamília Serphitoidea (fòssil).
- Un altre clade o divisió que conté:
  - Superfamília Cynipoidea
  - Superfamília Proctotrupoidea sensu stricto

Referències

↑ «Apocrita». mindat.org. [Consulta: 26 març 2022].
↑ New, T. R.. Hymenoptera and Conservation (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-07-02. ISBN 978-1-118-38132-8.
↑ Herniou, Elisabeth A.; Huguet, Elisabeth; Thézé, Julien; Bézier, Annie; Periquet, Georges «When parasitic wasps hijacked viruses: genomic and functional evolution of polydnaviruses». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 368, 1626, 19-09-2013, pàg. 20130051. DOI: 10.1098/rstb.2013.0051. PMC: PMC3758193. PMID: 23938758.
↑ Gullan, P. J.; Cranston, P. S.. The Insects: An Outline of Entomology (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-11-03, p. 362-370. ISBN 978-1-118-84615-5.
↑ Gross, P «Insect Behavioral and Morphological Defenses Against Parasitoids». Annual Review of Entomology, 38, 1, 01-01-1993, pàg. 251–273. DOI: 10.1146/annurev.en.38.010193.001343. ISSN: 0066-4170.

Enllaços externs

Parasitic Wasp at Texas Cooperative Extension. Reprinted from Drees, Bastiaan M. and John A. Jackman. A Field Guide to Common Texas Insects. Houston: Gulf Publishing Company, 1999. ISBN 0-87719-263-4.
Tree of Life Web Project Arxivat 2008-09-14 a Wayback Machine.: Apocrita
Himenòpters de Ponent Pictorial overview. (In Catalan)
[1] Manipulation of host behaviour by a parasitoid

[1] «Apocrita». mindat.org. [Consulta: 26 març 2022].

[2] New, T. R.. Hymenoptera and Conservation (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-07-02. ISBN 978-1-118-38132-8.

[3] Herniou, Elisabeth A.; Huguet, Elisabeth; Thézé, Julien; Bézier, Annie; Periquet, Georges «When parasitic wasps hijacked viruses: genomic and functional evolution of polydnaviruses». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 368, 1626, 19-09-2013, pàg. 20130051. DOI: 10.1098/rstb.2013.0051. PMC: PMC3758193. PMID: 23938758.

[4] Gullan, P. J.; Cranston, P. S.. The Insects: An Outline of Entomology (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-11-03, p. 362-370. ISBN 978-1-118-84615-5.

[5] Gross, P «Insect Behavioral and Morphological Defenses Against Parasitoids». Annual Review of Entomology, 38, 1, 01-01-1993, pàg. 251–273. DOI: 10.1146/annurev.en.38.010193.001343. ISSN: 0066-4170.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]