Paraules d'Opòton el Vell
| (ca) Paraules d'Opòton el Vell (es) Palabras de Opóton el viejo  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Avel·lí Artís-Gener |
| Llengua | català |
| Publicació | 1968 |
| Editorial | Edicions 62 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | ucronia |
Paraules d'Opòton el Vell és una novel·la d'Avel·lí Artís-Gener «Tísner», publicada per primer cop l'any 1968.[1][2]
El tarannà renovador de Tísner i una subtil inquietud lúdica caracteritzen el llibre, un dels més entranyables i emotius de la literatura catalana contemporània, elaborat al llarg de tretze anys. És el resultat d'un intens treball de documentació antropològica, lingüística i geogràfica sobre el món americà immediatament anterior a la conquesta espanyola. Un treball que s'arrela en el profund afecte que l'escriptor sentia per Mèxic, el país al qual es traslladà exiliat després de la Guerra Civil, fugint del règim franquista. Tísner proposa una reflexió intel·ligent sobre el centrisme dels universos culturals i l'esterilitat de les conquestes armades que és, alhora, una novel·la irònica i plenament vigent.[3]
Contingut de l'obra
[modifica]A Paraules d'Opòton el Vell, Tísner proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans. El contrast entre els dos mons dividits per l'oceà Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del «descobriment d'Amèrica». Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d'Opòton, un vell asteca. La crònica, escrita en nàhuatl, narra l'aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica. Els indis troben escandalosos els costums d'aquella gent, els seus hàbits absurds, la seva impudícia, de la mateixa manera que temps després va passar als espanyols en el viatge de Cristòfor Colom, l'únic esmentat per la història oficial.
La novel·la, que aprofita la vertadera historiografia del descobriment, juga hàbilment amb els sobreentesos dels seus lectors. Opòton, a més de ser una paròdia de Colom, simbolitza la possibilitat d'apropar-se a la realitat d'altres cultures amb un esperit més tolerant i positiu. La personalitat de Tísner es manifesta sovint a través del protagonista, que mostra un gran interès en les llengües, en les etimologies, els topònims i els noms propis «d'Astlan», és a dir, Galícia.
L'asteca contempla aquest nou món i intenta d'explicar-se i descriure una civilització que es resisteix a considerar com a tal. Les observacions i els judicis d'Opòton són sorprenents. La novel·la neix com a crònica d'Índies invertida i, al mateix temps, aprofita la tradició de les cròniques catalanes medievals. «Què us diré?», escriu sovint l'autor asteca tot recordant Ramon Muntaner, amb la robusta prosa del qual manté una relació d'admirativa complicitat.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Borràs, Laura «Paraules de Tísner el vell». El País [Madrid], 23-05-2012. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «"Paraules d'Opòton el Vell", d'Avel·lí Artís Gener». TV3, 11-03-2013. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Bou, Enric. Nou diccionari 62 de la literatura catalana, Barcelona:. ISBN 84-297-4770-2.
- ↑ «Paraules d'Opòton el Vell». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 14 abril 2020].