Parc Schierbeck
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | German Schierbeck | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Puigcerdà (Baixa Cerdanya) | |||
| ||||
El parc Schierbeck és un parc situat al sector nord-est de l'estany de Puigcerdà i que porta el nom de German Schierbeck que va ser Cònsol General de Dinamarca a Barcelona.[1][2]
German Schierbeck arribà a Puigcerdà per primera vegada l'any 1866. Allà es feu construir la seva residència d'estiu, anomenada Ro de Rigolisa. Posteriorment, seguí comprant terrenys per ampliar la seva finca i comprà l'anomenat "camp de l'estany", situat al costat de l'estany de Puigcerdà.[3]
El 1884, sorgí la idea de fer un parc al costat de l'estany. Aquesta idea, plantejada tant per estiuejants com per la classe dirigent de la vila, agradà molt a German Schierbeck i es va presentar el projecte al consistori per la seva aprovació. Aquest hi accedí i s'iniciaren les obres de delimitació del mateix el 25 de setembre de 1890 dins de l'anomenat "camp de l'estany", cedit per German Schierbeck.[4]
El 1912 morí German Schierbeck sense veure acabada la seva obra, que continuà la seva filla Maria Schierbeck Esclús.
Les bases del conveni-donació del "camp de l'estany" es donaren a conèixer el dia 18 de desembre de 1924. Amb aquest conveni, la família Schierbeck cedia oficialment els 9.000 m² del "camp de l'estany" que anirien íntegrament destinats a ús com a parc a canvi de la cessió d'un terreny de 400 m² i l'obertura d'una nova urbanització que durà el nom familiar. Aquest conveni es firmà definitivament el 10 d'abril de 1927.
La inauguració final del Parc Schierbeck es dugué a terme el 9 de setembre de 1925 amb la presència de Maria Schierbeck i Esclús i de l'alcalde Bonaventura Vernís i Juvés.[5]
Monument
[modifica]Inicialment, el parc comptava amb un monument dedicat a German Schierbeck, inaugurat el 12 de setembre de 1930. Aquest era un bust damunt un pedestal. El monument se situà en primer lloc en un lateral del parc i l'any 1932 es decidí traslladar-lo al centre del parc. El monument fou destruït l'any 1936 pel comitè revolucionari anarcosindicalista de la CNT-FAI, que s'apoderà de la vila en esclatar la Guerra Civil Espanyola. Hi hagué dos intents de refer-ho, un l'any 1945 i un altre el 1948, però al final no es dugueren a terme.[3]
Altres elements que figuren dins del parc es construïren a partir de l'any 1932, com els colomers, els quioscs i bars, botigues de records i la zona de gronxadors i parc infantil.
Amb la darrera remodelació de l'estany i del parc, duta a terme l'any 1991-1992, destaca la important replantació d'arbres feta per minimitzar els danys soferts durant les ventades de l'any 1984 i realitzades per la doctora Maite Joseph Rubió i Antoni Falcón Vernís, director de Parcs i Jardins de Barcelona.
-
Passeig -
Equipaments esportius -
Quiosc i bar -
Passeig central -
Plaça central
Referències
[modifica]- ↑ «Parc Schierbeck». puigcerdaturisme.cat. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Parc de Schierbeck». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Quilez i Castro, Enric «La repatrimonialització de Puigcerdà». Trobades Culturals Pirinenques, 2019, pàg. 237-240..
- ↑ «Torre del Cònsol - Puigcerdà». Pobles de Catalunya. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Montoliu Losada, Isabel. Estudio de viabilidad de la rehabilitación energética y funcional de una vivienda aislada en un clima de montaña, Puigcerdà.. BS thesis. Universitat Politècnica de Catalunya, 2016, p. 10-11.
Bibliografia
[modifica]- BOSOM I ISERN, Sebastià. Coneguem... L'estany i el parc Schierbeck. Puigcerdà, 1992