Parc Diagonal Mar
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Avinguda Diagonal | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Barcelonès) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 40651 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 923-1 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2002 | |||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | Entre els carrers Llull, Josep Pla, García Faria i Josep Pla | |||
El Parc Diagonal Mar és una zona verda de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fou projectat per Enric Miralles amb la col·laboració de Benedetta Tagliabue.[1]
Descripció
[modifica]Es troba al final de l'Avinguda Diagonal, i s'estructura en aquesta direcció com un gran passeig que comença a l'entrada, al carrer de Llull, i es va formant a partir d'un passeig central cap a la façana marítima.[1]
A l'entrada on comença el passeig, un espai de jardí es configura al voltant d'una gran pèrgola metàl·lica que sustenta alguns dels grans testos coberts amb decoracions semblants al trencadís gaudinià. La vegetació s'enfila per les estructures metàl·liques properes als testos.[1]
A partir del passeig central el parc es distribueix amb una sèrie de camins amb ramificacions en totes les direccions. Hi ha una zona de jocs infantils a l'entorn d'una làmina d'aigua. Cap a la Diagonal el passeig s'eixampla per donar lloc a un estany, l'element que dona més caràcter al parc. A l'altra banda de l'estany trobem cinc turons coberts de verd i superfície arbrada, en un dels quals hi trobem plans inclinats per a patinar i tobogans.[1]
El parc està envoltant de grans torres d'habitatges projectades també a partir del mateix procés de remodelació urbanística dins el marc del Fòrum de les Cultures del 2004. Els espais del parc pròxims a les torres són d'ús exclusiu pels habitants d'aquestes. Un dels elements més importants en el disseny de Miralles és aquesta relació entre naturalesa i artificialitat, entre estructures metàl·liques i vegetació, entre l'aigua i el metall o entre els edificis del voltant i el mateix parc. Alhora compleix la funció d'enllaçar el mar amb la Diagonal creuant també la Ronda Litoral a través d'un pont.[1]
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Parc Diagonal Mar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.