Parc floral de París

Parc floral de París
Tipus	jardí públic; sala d'espectacles; public garden (en)
Part de	jardí botànic de París
Localització
Entitat territorial administrativa	12è districte de París (França)
Localització	bois de Vincennes
	48° 50′ 19″ N, 2° 26′ 33″ E / 48.8386°N,2.4425°E
Característiques
Superfície	31 ha
Lloc web	parcfloraldeparis.com

El parc floral de París és un parc urbà i un jardí botànic situat al Bosc de Vincennes, al 12è districte de París.

És un dels quatre pols del Jardí botànic de París amb el Parc de Bagatelle i el Jardí dels hivernacles d'Auteuil al Bosc de Boulogne i l'Arborètum de l'escola del Breuil al Bosc de Vincennes.

Històric

Al segle xix, el Bosc de Vincennes era un terreny d'entrenament militar. Fou aclarit per deixar lloc a les casernes, camps de maniobres i turons de tir. Napoleó III cedeix el 1860 el bosc a la ciutat de París perquè sigui transformat en un parc simètric del bosc de Boulogne.

Al final dels anys 1960 i en ocasió de les Terceres Floralies Internacionals, se cerca un lloc al bosc per a celebrar-hi la manifestació.
La concepció i la realització del Parc van ser confiades a l'arquitecte paisatgista Daniel Collin. L'indret escollit - els antics terrenys militars desafectats de La Cartoucherie i de la Pyramide - va ser totalment remodelat. Només la pineda existent i els seus pins de Còrsega va ser conservada.
El Parc floral va ser inaugurat el 1969. Amb 31 hectàrees, va ser el major espai verd creat a París d'ençà la fi del Segon Imperi. Quinze mesos de treballs hauran calgut abans no fossin efectuades les primeres plantacions.

La influència del Japó

L'arquitectura del Parc s'inspira molt lliurement en l'estil japonès popularitzat a l'època de la seva concepció pels Jocs Olímpics de Tòquio de 1964. Els envolats de les teulades del restaurant i les ones de llambordes de l'entrada sud recorden l'Estadi Olímpic de Yoyogi per Kenzō Tange.
La manera d'articular els 28 pavellons i els celoberts hortícoles per temes fa pensar en l'arquitectura de la Vil·la Imperial de Katsura. Les teulades desbordants, els passeigs semi coberts persones ofegades en la vegetació i les carcasses ortogonals dels pavellons són molt semblants al seu model. El parc comprèn igualment un hall que serveix de centre d'exposicions i de manifestacions.^[1]

El tractament de finor d'aquestes referències dona a l'indret una elegància i una personalitat a banda entre els jardins contemporanis.

Un parc d'escultures

En el marc de la disposició del Parc, Bernard Anthonioz^[2] va desenvolupar una política d'encàrrecs amb joves artistes, Stahly, Agam, Penalba, Tinguely, Jean-Pierre Raynaud o de cirurgians plàstics confirmats com Giacometti o Calder. Per primera vegada, entre 1969 i 1971, es van realitzar encàrrecs efímers. [1] Arxivat 2009-05-17 a Wayback Machine.

La temàtica dels paisatges

El parc conté una col·lecció única de 650 iris diferents.
El Parc ofereix una articulació molt hàbil de diversos temes vegetals: praderia de bulbs, mirall d'aigua amb la seva font monumental de François Stahly, vall de les flors, pineda i la seva vegetació d'azalees, de rododendres i de camèlies, paisatges aquàtics o camperols.
El parc protegeix 7951 tàxons^[3] referenciats de flors, bulbs i arbres, destacant les col·leccions nacionals de geranis, d'astilbes i d'iris, així com una col·lecció de falgueres rústiques i de paeonia herbàcies.
El Parc Floral organitza cada tardor un concurs internacional de dàlies i presenta a la primavera més de 250 varietats de tulipes.
El parc és oficialment reconegut com a jardí botànic d'ençà 1998.

Accés

El Parc Floral de París està situat al bosc de Vincennes, de cara a l'esplanada sud del castell de Vincennes.

És accessible per la línia de metro N°1.
És obert al públic tots els dies de l'any a tarifes variant de 0,5 a 4 € segons les estacions i les floracions.
D'ençà l'1 d'octubre de 2006, és obert gratuïtament al públic tot l'any, tret dels dimecres, dissabtes i diumenges durant el període que va de començament juny a final de setembre. La tarifació és de 5 €, 2,5 € per a demi-tarif i gratuït per als nens de menys de 7 anys.
Al parc hi ha dos restaurants, un lloc d'espectacles (l'Espace Delta) a semi aire lliure, un teatre i un espectacle de titelles així com un vast espai de jocs per a nens.

Visitar prefernetment les estacions de floració (abril a juny i setembre-octubre) per apreciar la diversitat de les seves col·leccions.

Notes

↑ com el salon Marjolaine, el Salon des Solidarités
↑ directeur du Service de la Création Artistique du Ministère Malraux.
↑ Del grec taxis : endreçament. En l'àmbit de la classificació racional i sistemàtica dels vegetals, un tàxón és simplement un grup en una classificació jeràrquica.