Vés al contingut

Companyia de Maria Montfortiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pares Montfortians)
Per a altres significats, vegeu «Companyia de Maria».
Infotaula d'ordeMontfortians
Antic segell de la congregació, amb el monograma de Crist, un rosari i el colom de l'Esperit Sant i la inscripció Ad Iesum per Mariam ("A Jesús per Maria")
TipusCongregació clerical
Nom oficialCompanyia de Maria Montfortiana
Nom oficial llatíSocietas Mariae Montfortana
SiglesS.M.M.
Altres nomsPares Montfortians, Mulotins, Missioners Montfortians
HàbitHàbit de prevere
LemaDeo soli (Només a Déu)
ObjectiuApostolat, especialment apostolat missioner
Fundació1705, Poitiers (Poitou-Charentes, França) per Sant Louis-Marie Grignion de Montfort
Aprovat perBenet XIV, en 12 de setembre de 1748 per Benet XIV (aprovació oral; aprovació de finitiva: 20 de maig de 1825)
Regla1713, per L. M. Grignion
PatronsMare de Déu
Branques i reformesGermans de l'Esperit Sant (1715), convertit en Germans de Sant Gabriel (1842); branca femenina: Filles de la Saviesa
Fundacions destacadesTorrejón de Ardoz
Persones destacadesRené Mulot
Lloc webhttp://www.montfort.org

La Companyia de Maria Montfortiana, en llatí Societas Mariae Montfortana, és una congregació clerical, institut religiós masculí de dret pontifici. Els seus membres, coneguts com a Montfortians, posposen al seu nom les sigles S.M.M.

Història

[modifica]

La congregació va ésser fundada pel sacerdot bretó Louis-Marie Grignion de Montfort (1673-1716), arran de la seva tasca d'apostolat en els pobles de Bretanya, Normandia i l'oest de França. Per tal de consolidar i continuar els resultats d'aquesta predicació, va fundar una congregació que reunís els preveres i catequistes que s'hi dedicaven. La fundació va tenir lloc a Poitiers en 1705 amb el nom de Missioners de la Companyia de Maria. En 1713, el fundador va redactar una regla de vida on s'emfasitzava la pobresa evangèlica, la caritat envers el món i els febles, l'obediència i l'espiritualitat apostòlica i mariana.

A la mort de Montfort, la companyia tenia només dos sacerdots, René Mulot i Adrien Vatel, i quatre germans coadjutors. Van retirar-se a l'ermita de Saint-Pompain i s'hi estigueren dos anys. En 1718 reprengueren l'activitat apostòlica i el 1722 van elegir superior general de la congregació Mulot, que acabà de consolidar l'organització i contribuí a difondre-la, enviant preveres a missions a l'estranger. Entre 1718 i 1781, els montfortins, també anomenats mulotins, van fer 430 missions a l'oest de França, moltes d'elles d'un mes de durada.

L'institut va ésser aprovat el 12 de setembre de 1748 per Benet XIV (oralment) i rebé el decretum laudis el 20 de maig de 1825.

Activitat i difusió

[modifica]

Els montfortians es dediquen a l'apostolat missioner, tant entre creients com entre no creients, "establint-hi el regne de Jesús per mitjà de Maria".

Són presents a Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Islàndia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Regne Unit), Àfrica (República Democràtica del Congo, Kenya, Lesotho, Madagascar, Malawi, Moçambic, Uganda, Zàmbia), Amèrica (Argentina, Bahames, Brasil, Canadà, Colòmbia, Equador, Haití, Nicaragua, Perú, Estats Units), Àsia (Filipines, Índia, Indonèsia) i Papua-Nova Guinea.

Al començament de 2005, l'institut tenia 190 cases i 993 membres, 687 dels quals són sacerdots.

Bibliografia

[modifica]
  • Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]