Passarel·les per als vianants de Montjuïc
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Pont de vianants i pont de formigó pretensat  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants-Montjuïc (Barcelonès) i Montjuïc (Barcelonès) | |||
| ||||
Les passarel·les per als vianants de Montjuïc estan situades a l'avinguda de la Reina Maria Cristina i creuen sobre l'avinguda de Rius i Taulet, en el districte de Sants-Montjuïc, a Barcelona (Espanya). Són el primer esglaó d'un sistema d'escales construïdes amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 per facilitar l'accés a les instal·lacions de Montjuïc.
Història
[modifica]Les passarel·les per als vianants sobre l'Avinguda Rius i Taulet van ser construïdes amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 per facilitar l'accés dels vianants a les instal·lacions de Montjuïc.
L'estructura s'havia anat convertint en més necessària a mesura que la importància de la Fira de Barcelona augmentava. Per arribar a ella, els vianants havien de creuar la barrera de l'Avinguda, per la qual cosa aquesta estructura havia de ser elevada. Abans de la seva construcció, hi havia certa preocupació per l'impacte negatiu que les passarel·les podien causar: al voltant d'elles anava a haver-hi el Palau Nacional a l'alt de Montjuïc, la Font Màgica de Montjuïc i l'Avinguda Maria Cristina, llocs que havien estat base de l'Exposició Universal de Barcelona en 1929. És per això que el seu projecte es va anar retardant fins a convertir-se en inevitable amb tal d'accedir a l'Anell Olímpic.
El seu disseny havia de ser discret per no guanyar protagonisme enfront de totes les estructures emblemàtiques que hi ha al seu voltant i que constituïen la imatge de Barcelona. Així doncs, s'havia de salvar la llum de l'avinguda de la forma més elegant possible.
Tot això constituïa un repte, ja que també havia de tenir-se en compte que durant els Jocs i en moments en què les fires estiguessin molt concorregudes l'ocupació de vianants damunt de les passarel·les seria molt elevada, per la qual cosa el seu disseny hauria de resistir els esforços d'aquesta càrrega, i oferir alhora la sensació de seguretat als vianants (per evitar casos com el que va ocórrer a Londres en 2000 amb el Millenium Bridge). A més, es podia pensar una manera de canalitzar el flux de gent amb tal de no crear situacions en què creuar d'un costat a un altre de l'Avinguda fos complicat a causa de vianants caminant en sentits oposats.
Projecte
[modifica]La utilització, per primera vegada a Espanya de formigó d'alta resistència (80 MPa), l'ús de postessat i la singular tipologia estructural triada ha permès la construcció d'unes passarel·les de formigó molt esveltes, totalment integrades en un entorn d'alt valor arquitectònic.
Característiques tècniques
[modifica]Cadascuna de les passarel·les està formada per un bloc de dos plànols: un de vertical, de 0,80 m de gruix, amb un buit de 32x5 m per a pas del tràfic sota l'estructura i un altre horitzontal de 7,30 m d'amplària, de secció esglaonada, amb un cant màxim de 0,42 m i mínim de 0,14 m.
Així resulta una secció estructural constituïda per una “T” inversa amb un cant total d'1,42 m el nervi central de la qual de 0,80 m d'ample emergeix 1 m sobre la llosa; això permet rebaixar la cota de la llosa i conseqüentment el desnivell a salvar pels trams d'escales. La llinda de la passarel·la va ser posttesada per mitjà de tres tendons de 31 cables de 0,6 polzades de diàmetre d'acer superestabilizat tipus 270 k que es van tesar amb una força inicial de 660 T cadascun. Per raons d'espai, un dels ancoratges va quedar vist, encara que protegit.
Les càrregues es transfereixen des dels voladissos per flexió transversal al nervi central de formigó, que flexiona longitudinalment i transfereix les càrregues als suports. Tenint en compte la reduïda àrea del nervi central, es va plantejar un esquema estructural hiperestàtic compost per un tauler amb un suport encastat en el costat de Plaça Espanya i un altre simplement recolzat en el costat de la Font Màgica.
D'aquesta forma es van reduir els esforços en l'obertura i la seva deformació. Això no obstant, la compressió a la qual estava sotmès el nervi central de la secció seguia sent molt important i es va decidir fer ús de formigó d'alta resistència, HP-80, així com l'esmentat sistema de pretesat, el disseny del qual estava molt condicionat per l'escassa amplària del nervi, que limitava el nombre de tendons a instal·lar.
El suport simple es va dissenyar encastant la passarel·la a un bloc de formigó que, per la seva primesa, assegurava una suficient flexibilitat. En canvi, el suport encastat es va aconseguir allargant 4 metres les obertures de les passarel·les al llarg del mur vertical de formigó, assegurant així la transferència de les compressions generades pel moment d'encastament a la fonamentació. El mur de formigó, de 20 metres de longitud, va servir també per ancorar les escales d'accés a la passarel·la.
Estructuralment, es comporta com una biga de gran cant.
Com que el formigó d'alta resistència és un material molt poc dúctil, es requeria que l'estructura, sota l'Estat Límit Últim, tingués un comportament dúctil. Concretament, era necessari que la secció en l'encastament fos més dúctil que la secció en l'obertura, ja que aquesta està sotmesa a majors esforços. La secció en T inversa assegura una gran ductilitat del suport encastat, ja que en aquest punt es compta amb un gran cap de compressió, formada pels voladissos i la part inferior del nervi, que permet que l'estructura trenqui de forma dúctil per l'esgotament de les armadures activa i passiva.
Un factor important a tenir en compte és la redistribució de moments de la secció d'encastament a la secció d'obertura; que en el cas de la secció en T inversa és molt baixa. També és clau la influència dels efectes dels gradients de temperatura, fluència, retracció i possibles seients diferencials. Gràcies a la ductilitat de l'encastament aquests efectes es poden menysprear.
Finalment, cal dir que en l'Estat Límit de Servei el funcionament del pretesat seria més eficient si la secció fora en T i no en T inversa, ja que l'excentricitat dels cables en l'obertura seria molt major incrementant la diferència entre el moment isostàtic i l'hiperestàtic. No obstant això, el comportament en ELU (Estat Límit Últim) de les passarel·les amb una secció en T és molt pitjor, ja que trencarien de forma fràgil (el gran cap de compressió estaria en l'obertura i no en l'encastament), a més de tenir inconvenients a escala funcional (es reduiria el gàlib, es veuria el nervi des del carrer, etc.).
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- BELLOD, Juan Luis; AGUADO, Antonio; OLIVEIRA, Marcel; FERNANDEZ, Miguel Angel; RUI-WAMBA, Javier Utilització de formigó d'alta resistència. Passarel·les per als vianants de Montjuïc. Formigó i Acer, número 194. Col·legi de Camins, Canals i Ports (1994).
Enllaços externs
[modifica]- El formigó d'alta resistència en l'enginyeria civil. Arxivat 2017-02-19 a Wayback Machine. Enllaç a la revista ROP
- CEDEX materials. Enllaç a la web del CEDEX.
- Passarel·les per als vianants de Montjuïc. Enllaç a la revista Formigó i Acer nº194