Passerèl·lids

Passerèl·lids
Passerellidae
	; Red fox sparrow (en)
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Superfamília	Passeroidea
Família	Passerellidae ; Cabanis, 1851

Els passerèl·lids (Passerellidae) són una família d'ocells granívors pròpia del continent americà. Està formada per un grup d’ocells que fins fa poc eren inclosos als emberízids (Emberizidae), dels quals han estat separats arran treballs com ara els de Barker et al. (2013 i 2015).^[1]^[2]

Morfologia

Mida petita o mitjana.
Bec dur, dret, cònic i ample de base

Llistat de gèneres

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional i a partir de la versió 11.2 del 10 de juliol de 2021, aquesta família està formada per 30 gèneres amb 138 espècies.^[3]^[4]

Spizella, amb sis espècies.
Amphispiza, amb una espècie: sit gorjanegre (Amphispiza bilineata).
Amphispizopsis, amb una espècie: sit de cinc ratlles (Amphispizopsis quinquestriata).
Chondestes, amb una espècie: sit arlequí (Chondestes grammacus).
Calamospiza, amb una espècie: sit blanc-i-negre (Calamospiza melanocorys).
Rhynchospiza, amb tres espècies.
Peucaea, amb vuit espècies.
Arremonops, amb quatre espècies.
Ammodramus, amb tres espècies.
Oreothraupis, amb una espècie: toquí elegant (Oreothraupis arremonops).
Chlorospingus, amb vuit espècies.
Arremon, amb vint espècies.
Pipilo, amb cinc espècies.
Atlapetes, amb trenta-tres espècies.
Pezopetes, amb una espècie: toquí de peus grans (Pezopetes capitalis).
Torreornis, amb una espècie: sit de Zapata (Torreornis inexpectata.
Melozone, amb vuit espècies.
Aimophila, amb tres espècies.
Junco, amb cinc espècies.
Zonotrichia, amb cinc espècies.
Passerella, amb quatre espècies.
Spizelloides, amb una espècie: sit vulpí arbori (Spizelloides arborea).
Ammospiza, amb quatre espècies.
Artemisiospiza, amb dues espècies.
Pooecetes, amb una espècie: sit vespertí (Pooecetes gramineus).
Oriturus, amb una espècie: sit ratllat (Oriturus superciliosus)
Passerculus, amb una espècies: sit pardalenc de praderia (Passerculus sandwichensis).
Centronyx, amb dues espècies.
Xenospiza, amb una espècie: sit de Sierra Madre (Xenospiza baileyi).
Melospiza, amb tres espècies.

Referències

↑ FK Barker, KJ Burns, J Klicka, SM Lanyon et IJ Lovette. 2013. Going to extremes: Contrasting rates of diversification in a recent radiation of New World passerine birds. Systematic Biology 62: 298–320.
↑ FK Barker, KJ Burns, J Klicka, SM Lanyon et IJ Lovette. 2015. New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies. Auk 132: 333–348.
↑ «Taxonomic Updates v11.2» (en anglès). IOC World Bird List, 10-07-2021. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers – IOC World Bird List v13.1» (en anglès). World Bird List Version 6.1. International Ornithologists' Union. [Consulta: 23 març 2023].

[1] FK Barker, KJ Burns, J Klicka, SM Lanyon et IJ Lovette. 2013. Going to extremes: Contrasting rates of diversification in a recent radiation of New World passerine birds. Systematic Biology 62: 298–320.

[2] FK Barker, KJ Burns, J Klicka, SM Lanyon et IJ Lovette. 2015. New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies. Auk 132: 333–348.

[3] «Taxonomic Updates v11.2» (en anglès). IOC World Bird List, 10-07-2021. [Consulta: 23 març 2023].

[4] Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers – IOC World Bird List v13.1» (en anglès). World Bird List Version 6.1. International Ornithologists' Union. [Consulta: 23 març 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]