Vés al contingut

Pau Estorch i Siqués

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pau Estorch i Xiqués)
Plantilla:Infotaula personaPau Estorch i Siqués

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1805 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1870 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLo Tamboriner del Fluvià
T.D.F. Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosep Estorch i Siqués Modifica el valor a Wikidata

Pau Estorch i Siqués (Olot, 23 de novembre de 1805 - Barcelona, 22 de juny de 1870[1]) és considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.

Estudià Filosofia a Girona i Medicina a Cervera, València i Barcelona, i es llicencià a la Universitat d'aquesta darrera ciutat.

S'establí a Olot per a treballar-hi, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura, però durant uns anys exercí com a metge i professor al Col·legi Valldemia,[2] de Mataró, des d'on retornà a la seva població d'origen. Va ser metge de l'Hospital de Sant Jaume i, el 1854, fou part de l'Ajuntament d'Olot.

Escriví obres de teatre, didàctica i literatura, signant sota el pseudònim "Lo tamboriner del Fluvià"[3] el 1851 un seguit de poesies de to festiu i humorístic que s'apleguen en quatre petits volums titulats "Replics", i el "Nou repiconet del tamboriner del Fluvià".

Escriví, també, Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i una Gramática de la lengua catalana (1857), a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia.

Es traslladà definitivament a Barcelona el 1858, on va morir el 21 de juliol de 1871.

Publicà al "Diario de Barcelona" la primera referència de la seva "Pedra escorçonera" o mètode per a guarir la ràbia, teoria que va recollir en l'opuscle "El imán de los venenos ó sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina, su origen, aplicación, usos, etc.". Aquesta memòria fou presentada a les Reials Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i París, on fou força mal considerada. Tot i així, escriví encara tres treballs més insistint sobre l'eficàcia d'allò que ell mateix definí com a "mètode Estorch".

Col·laborà a "La Autora Olotense", començat a editar el 1859 i considerat com el primer setmanari olotí.

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Gramalla 7, 25 de juny de 1870, p. 1.https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1033585
  2. ↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
  3. ↑ Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pau_Estorch_i_Siqués&oldid=31225830»