Pau de Schönbrunn
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 14 octubre 1809 | |||
| Localització | Palau de Schönbrunn (Àustria) Mosonmagyaróvár (Hongria) | |||
| Participant | ||||
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809,[1] posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques. Va ser signat en el castell-palau del mateix nom situat en Viena, que és avui una de les majors atraccions turístiques i culturals d'Àustria.
Antecedents[modifica]
L'emperador Francesc I d'Àustria intentà imitar l'exemple espanyol de resistència i feu una proclama als pobles germànics al maig perquè s'alcessin contra l'ocupació napoleònica. La crida no va tenir gaire èxit, després d'una victòria a la batalla d'Aspern, a prop de Viena, Àustria va ser definitivament vençuda en la batalla de Wagram gràcies als exèrcits polonesos, aliats amb el rus que van ajudar França en aquest cas.
El tractat[modifica]
Ratificant el Tractat de Tilsit de 1807 que dividia Europa en àrees d'influència occidental i oriental,[2] França va imposar dures condicions per a la pau. Àustria havia de reconèixer les anteriors conquestes de Napoleó Bonaparte, així com al seu germà Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. Àustria es va veure al mateix temps obligada a cedir el Tirol del nord a Baviera i el del sud a Venècia, Salzburg passava també a Baviera, parts de Polònia al Gran Ducat de Varsòvia, així com Trieste i Dalmàcia (les províncies il·líriques), al sud del riu Sava, a França. També va haver de pagar una elevada indemnització econòmica. Àustria va perdre 67.000 km², amb 3,5 milions d'habitants germànics, alhora que el seu exèrcit quedava limitat a un màxim de 150.000 homes.[3]
Conseqüències[modifica]
Després de la derrota d'Austria a la Cinquena Coalició, Napoleó pogué destinar més tropes a la guerra peninsular,[1] on l'activitat guerrillera continuava, i s'intentaria una nova invasió de Portugal.
Altres tractats[modifica]
El 1963, el President dels Estats Units John Kennedy i el Primer Ministre soviètic Nikita Khrusxov es van trobar així mateix en aquest palau per fer passos significatius cap a la prohibició de les proves nuclears atmosfèriques.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Pawly, Ronald. Napoleon's Polish Lancers of the Imperial Guard (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2012, p. 23. ISBN 1780964137 [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Cantú, Cesare. Historia de cien años: 1750-1850 (en castellà). Volum 2. R. R. de Rivera, 1852, p. 173.
- ↑ Grab, Alexander. Napoleon and the Transformation of Europe. Macmillan International Higher Education, 2003. ISBN 1137184302.
