Peadar Ó Cearnaigh
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1883  Dublín (Irlanda) | ||
| Mort | 24 novembre 1942 (58 anys) Dublín (Irlanda) | ||
| Sepultura | Cementiri de Glasnevin | ||
| Formació | St. Joseph's School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor | ||
| Membre de | |||
 
 | |||
.jpg)
Peadar Ó Cearnaigh (Dublín, 12 de desembre de 1883 - Dublín, 24 de novembre de 1942) fou un activista polític, escriptor, poeta i compositor irlandès. És autor de nombroses cançons patriòtiques, entre d'altres, l'himne nacional irlandès (Amhrán na bhFiann).[1]
Va néixer el 12 de desembre de 1883 al número 68 del carrer Lower Dorset de Dublín (República d'Irlanda).[1] De jove, compatibilitzava la seva feina de jornaler amb la de compositor de cançons, poemes i peces teatrals. D'altra banda, fou oncle de Brendan Behan i Dominic Behan, dos escriptors irlandesos també famosos.[1]
L'any 1901 ingressà a la Lliga Gaèlica i l'any 1903 a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB).[1] Va impartir classes nocturnes d'irlandès tenint a Seán O'Casey entre els seus alumnes.[2] L'any 1907, quan treballava fora d'escenari al Teatre de l'Abadia, va escriure íntegrament la lletra de l'Amhrán na bhFiann, i posteriorment en va compondre conjuntament la melodia.[1] L'any 1912 fou publicada per primera vegada al periòdic "Irish Freedom" i esdevingué, ràpidament, la cançó més famosa del patriotes irlandesos.[1]
Va ser membre fundador dels Voluntaris Irlandesos l'any 1913.[1] En la Revolta de Pasqua de 1916, va lluitar des de la fàbrica de galetes Jacob's al II Batalló dirigit per Thomas MacDonagh.[2] Va aconseguir escapar abans que el batalló fos arrestat.[1] L'any 1920, a la Guerra d'Independència, fou destinat al camp d'internament de Ballykinlar situat al comtat de Down.[1] Íntim amic de Michael Collins, es decantà per la creació de la República d'Irlanda durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923).[1] Després d'haver vençut la Guerra Civil s'allunyà dels temes de política.[1]
L'any 1926, la tornada va ser adoptada com a himne oficial, substituint l'himne fenià God Save Ireland utilitzat fins al moment com a no-oficial.[1] L'any 1928 es publicà el llibre "La Cançó del Soldat de Kearney i altres poemes".[1] Algunes de les altres cançons importants que va escriure són: The Three-coloured Ribbon, Down by the Liffey, Down by the Glenside, i Erin Go Bragh -lema inscrit en la bandera republicana irlandesa abans de la formació de l'estat irlandès-.[1]
Morí el 24 de novembre de 1942 al barri d'Inchicore de Dublín (Irlanda) en situació de precarietat econòmica.[3] Fou enterrat al cementiri de Glasnevin a Dublín i, a la mateixa ciutat, a la vorera oest del carrer Dorset, li dedicaren una placa commemorativa.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 MacDonncha, Mícheál. «Centenary of Amhrán na bhFiann - The Soldier's Song» (en anglès). AnPhoblacht.com, 26-07-2007. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Origin of the Irish National Anthem Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine. from-ireland.net
- ↑ Peadar Kearney - Riscorso.net Princess Grace Irish Library, Monaco