Pedro Aranaz y Vides
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1740  Tudela (Navarra) |
| Mort | 24 abril 1820 (79 anys) Conca (Espanya) |
| Nacionalitat | Espanya |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, organista i prevere |
| Estil | Classicisme |
| Professors | Lluís Serra i Bernardo Miralles (en)  |
| Alumnes | Manuel Hermenegildo Saiz (en) i Santiago Pradas (en) |
| Instrument | Orgue |
Pedro Aranaz y Vides (Tudela (Navarra), 2 de maig de 1740 - Conca, Castella, 24 de setembre de 1820) fou un prevere, músic i compositor navarrès.
Inicià els seus estudis de música com a infant de cor de la catedral de Saragossa, i durant vuit anys hi va ser deixeble del mestre Lluís Serra. Més endavant regí les capelles de música de Santo Domingo de la Calzada (1763-1765), la Basílica del Pilar de Saragossa (1765-1768), de Zamora (1768-1769) i va guanyar la plaça de la catedral de Conca (1769-1820). Al seu mèrit de compositor, unia una gran instrucció literària. La Lira Sacro-hispana li publicà un ofertori a cinc veus sense acompanyament i un Laudate Dominum a sis veus amb dos cors, i violins, trompes i orgue. Va escriure un «Tractat de contrapunt i composició», en col·laboració amb el mestre Francisco José Olivares, del qual se'n conserven diverses còpies. El 1792 es publicaren a Madrid tres Misereres seus, a quatre i vuit veus; un Motet al Santíssim a quatre veus; una ària a la Mare de Déu dels Dolors; una Salve a cinc veus,[1] i dos ofertoris de quaresma per a quatre veus.[2]
Es conserven obres seves als fons musicals de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (BerSE), de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries (I) (CdE) i de la catedral de Tarragona (TarC).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Pedro Aranaz a l'Enciclopèdia Aragonesa» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Obres de Pedro Aranaz y Vides a l'IFMuc».
- ↑ «Obres de Pedro Aranaz y Vides a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya». IFMuC - Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2023].
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5. pàg. 1203 ISBN 84-239-4505-7