Vés al contingut

Pere Màrtir d'Angleria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pedro Mártir de Anglería)
Plantilla:Infotaula personaPere Màrtir d'Angleria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1457 Modifica el valor a Wikidata
Arona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1526 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya al Reich Alemany
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, historiador, explorador Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 38250

Pere Màrtir d'Angleria- en italià Pietro Martire d'Anghiera - (Arona, Milanesat, 2 de febrer de 1457 - Granada, octubre de 1526) va ser un membre del Consell d'Índies (1520-1526)[1] i cronista d'Índies (1520). Va ocupar diversos càrrecs eclesiàstics i diplomàtics (Egipte).

Biografia

[modifica]

Humanista del Renaixement, es va educar a Roma. L'any 1487, durant l'ambaixada d'Íñigo López de Mendoza i Quiñones, el comte de Tendilla, davant el papa Innocenci VIII, va quedar admirat pel seu talent i coneixement, va decidir contractar-lo com a instructor dels seus fills, portant-lo amb ell al seu retorn a Castella. El va acompanyar en les seves campanyes contra el regne nazarí de Granada a Gran Tendilla, on va ser nomenat Avançat Major de l'exèrcit castellà a Andalusia i el va introduir ràpidament en la cort dels Reis Catòlics, fins a la conquesta al 2 de gener de 1492.

Fou nomenat Capità General de Granada, a on s'ordenaria sacerdot complint funcions docents. Va aconseguir diverses dignitats eclesiàstiques, entre elles:

En 1501 va realitzar una ambaixada per als Reis Catòlics que el va portar fins a Egipte, al retorn va ser nomenat degà de Granada.[2] L'any 1502 negocià un tractat d'aliança amb el senat de Venècia.[3]

A Barcelona

[modifica]

Trobant-se a la ciutat comtal invitat pel Cardenal Mendoza, va veure arribar i va conversar amb el mateix almirall Colom. Esdeveniment que anotaria en una sèrie de cartes publicades amb el títol d'Opus Epistolarum; en una de les quals, dirigida al confessor de la reina Isabel, Hernando de Talavera, declarava que ... el Rei i la Reina, a Barcelona, van fer seure davant seu a Colom, que havia tornat d'aquell honorable viatge i el van declarar Almirall de la Mar Ocèana...

Obres

[modifica]

Va escriure, en llatí:

  • Legatio babylonica,
  • Opus Epistolarum i
  • Dècades de Orbe Novo (Dècades del Nou Món), la seva principal aportació a la historiografia espanyola i americana.

Després de la seva mort el va succeir en el càrrec i en l'administració de l'ampli conjunt de documents que va ser reunint el cronista de Castella Fra Antonio de Guevara.

Referències

[modifica]