Vés al contingut

Murujuga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Península de Burrup)
Plantilla:Infotaula indretMurujuga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspenínsula Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAustràlia Occidental Modifica el valor a Wikidata
Map
 20° 34′ 52″ S, 116° 48′ 29″ E / 20.581°S,116.808°E / -20.581; 116.808
Característiques
Altitud80 m Modifica el valor a Wikidata
Inventari del patrimoni Nacional d'Austràlia
Data3 juliol 2007
Mapa de l'arxipèlag Dampier i la península de Burrup

Murujuga ("coxal que sobresurt"), coneguda també com la península de Burrup, és una península que es troba a la costa nord-occidental d'Austràlia Occidental, a l'arxipèlag Dampier. És una zona ecològicament i arqueològicament única car conté la col·lecció de petroglifs més gran i important del món. Algunes escultures aborigens podrien datar de l'edat de gel, és a dir, fa deu mil anys. La col·lecció de formes de roques aborígens és la més gran d'Austràlia. Hi ha més d'un milió de petroglifs i moltes imatges de l'actualment extingit llop marsupial. Des del 2020 es considera un espai d'Austràlia que forma part del Patrimoni de la Humanitat.[1]

Història

[modifica]

L'origen del terme Murujuga són una nació aborigen coneguda com el poble Yaburara (Jaburara).[2] En les llengües Ngayarda, significa "os del maluc que sobresurt".[3] Entre febrer i maig de 1869, un gran nombre de persones de Yaburara van ser assassinades en un incident conegut com la Massacre de l'escuma voladora (Flying Foam massacre) [4] Els cinc clans que es van fer càrrec de la cura de la terra com a custodis tradicionals després de la massacre van ser els pobles Yaburara, Ngarluma, Mardudhunera, Yindjibarndi i Wong-Goo-Tt-Oo.[5][6]

Aquest espai va rebre el nom anglès de Dampier Island després del navegant anglès William Dampier (1651–1715) accedís a una illa situada a 3 km de la costa de Pilbara. El 1963 l'illa es va convertir en una península artificial quan es va connectar amb terra ferma per carretera i ferrocarril. El 1979, la península de Dampier va ser rebatejada com a península de Burrup en honor al mont Burrup, el cim més alt de l'illa, que havia rebut el nom d'Henry Burrup, un empleat de l'Union Bank assassinat el 1885 a Roebourne.[7]

Patrimoni de la Humanitat

[modifica]

El 2007 l'espai es va considerar patrimoni nacional per part del govern australià.[8] I un any més tard, el 7 de juliol del 2008, el 90% de les àrees d'art rupestre restants de l'arxipèlag Dampier van ser adscrites com a Patrimoni de la Humanitat. Activistes del territori van continuar exigint que el govern australià inclogués totes les zones no explotades de l'arxipèlag Dampier a la Llista del Patrimoni Mundial. Segons el programa de ràdio Philip Adams a la Radio Nacional, un electricista de Woodside va afirmar que la companyia havia triturat 10.000 petròglifs per la construcció de carreteres, en un moment d'indignació internacional per la destrucció dels Budes de Bamian per part dels talibans.[9]

Des del 2011, aquest espai es va incorporar a la llista dels 100 llocs del World Monuments Fund considerats en perill d'extinció, i l'únic lloc d'aquest tipus a Austràlia, a causa de la mala gestió contínua del patrimoni i els valors de conservació de Murujuga.[10]

El gener de 2020, el govern australià va presentar una presentació perquè l'espai cultural de Murujuga s'inclogués en la llista australiana del patrimoni de la humanitat.[11][12][6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Murujuga Cultural Landscape» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 2 desembre 2023].
  2. ↑ Gregory, Kate; Paterson, Alistair «Commemorating the colonial Pilbara: beyond memorials into difficult history» (en anglès). National Identities, 17, 2, 03-04-2015, pàg. 137–153. DOI: 10.1080/14608944.2015.1019206. ISSN: 1460-8944.
  3. ↑ Zarandona, José Antonio González. Murujuga: Rock Art, Heritage, and Landscape Iconoclasm (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2020, p. 14. ISBN 978-0-8122-5156-2. 
  4. ↑ Zaunmayr, Tom «When flour theft led to genocide - remembering the Flying Foam Massacre». National Indigenous Times, 2-2022.
  5. ↑ Wahlquist, Calla «Indigenous owners 'left out' of rock art site's world heritage listing talks» (en anglès). The Guardian, 22-03-2018. ISSN: 0261-3077.
  6. ↑ 6,0 6,1 Wahlquist, Calla «Australia lodges world heritage submission for 50,000-year-old Burrup Peninsula rock art» (en anglès). The Guardian, 29-01-2020. ISSN: 0261-3077.
  7. ↑ Zarandona, José Antonio González. Murujuga: Rock Art, Heritage, and Landscape Iconoclasm (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2019-12-20, p. 14. ISBN 978-0-8122-9698-3. 
  8. ↑ Gregory, Jenny «Stand Up for the Burrup: Saving the Largest Aboriginal Rock Art Precinct in Australia» (en anglès). Public History Review, 16, 27-12-2009, pàg. 92–116. DOI: 10.5130/phrj.v16i0.1234. ISSN: 1833-4989.
  9. ↑ «Burrup's rock art: the protracted World Heritage listing» (en anglès australià). abc.net.au, 29-04-2013. [Consulta: 2 desembre 2023].
  10. ↑ Laurie, Victoria. «Aboriginal rock art site vandalised» (en anglès americà). australiangeographic.com.au, 02-03-2011. [Consulta: 2 desembre 2023].
  11. ↑ «World Heritage Tentative List submission - Murujuga Cultural Landscape». Department of Climate Change, Energy, the Environment and Water- Australian Government. [Consulta: 2 desembre 2023].
  12. ↑ Wahlquist, Calla «‘The rocks remember’: the fight to protect Burrup peninsula's rock art» (en anglès). The Guardian, 27-08-2018. ISSN: 0261-3077.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Murujuga&oldid=33289316»