Vés al contingut

Pentesilea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Penthesilia)
Infotaula personatgePentesilea

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraLa Divina Comèdia i The Dinner Party Modifica el valor a Wikidata
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAquil·les Modifica el valor a Wikidata
MareOtrera Modifica el valor a Wikidata
PareAres Modifica el valor a Wikidata
GermansHipòlita, Antíope i Melanipa (amazona) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecreina de les Amazones Modifica el valor a Wikidata

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Reina de les amazones

[modifica]

Pentesilea era una de les filles del déu de la guerra, Ares, i la reina de les amazones, Otrera, que també van tenir altres filles, com són Hipòlita (successora de la seva mare com a reina de les amazones), Antíope i Melanipe, que es van convertir en famoses guerreres com la seva mare.

Una de les narracions gregues conta que, en temps de la Guerra de Troia, la reina Hipòlita i la seva germana Pentesilea van sortir a caçar i, en una acció accidental darrere un cérvol, Pentesilea va matar la reina Hipòlita amb la seva llança. Aleshores, Pentesilea fou coronada reina per les amazones, però ella no podia suportar la mort de la seva germana gran i només desitjava morir. La mort per a les amazones havia de ser una acció honorable i, si podia ser, mostrant valor en el camp de batalla.

Així fou com Pentesilea es va decidir a entrar a combatre en la Guerra de Troia, que estava enfrontant en aquells temps grecs i troians. La reina va partir cap a la ciutat de la Tròade acompanyada de les amazones Antibrota, Aínia, Cleita (que va morir durant el viatge), Alcíbia, Antandra, Bremusa, Derimaqueia, Darínoe, Harmotoa, Hipotoa, Polemusa i Termodosa. El príncep troià Hèctor acabava de ser assassinat per l'heroi grec Aquil·les i Pentesilea va posar-se del cantó troià; les amazones van lluitar aferrissadament contra els grecs, fins i tot, Pentesilea va matar el rei Macaó i va fer marxar en retirada l'exèrcit de l'heroi Aquil·les tres vegades. Finalment, i amb l'ajuda de la dea Atena, Aquil·les li va travessar el pit dret amb la seva llança.

Segons Pseudo-Apol·lodor, en veure-la morta, Aquil·les va quedar corprès per la seva bellesa, se n'enamorà i prengué el seu cos en braços. Quan un dels soldats grecs, anomenat Tersites, se'n burlà per aquella sobtada passió, Aquil·les el va matar enrabiat.

Fama de Pentesilea

[modifica]

La frase final d'un dels capítols de la Ilíada d'Homer resa:

Tals eren els jocs funerals per Hèctor. I va arribar una amazona, la filla d'Ares, l'assassí de grans homes...

El famós escriptor grec Proculeu explicava passatges fabulosos de la vida de Pentesilea que afirmava que havia extret de l'èpica perduda Etiòpida d'Arctinos de Milet.

Segons Diodor de Sicília, (...) diuen que Pentesilea fou l'última de les amazones en guanyar-se la glòria per la seva valentia, ja que la seva ètnia va perdre la força; és per això que, segles més tard, quan els escriptors contaven les seves proeses, els homes consideraven que les llegendes sobre les amazones eren fictícies. (Diodor de Sicília, ii. 46.)

Apareix com a personatge al primer Cant de les Posthomèriques de Quint d'Esmirna. El text a Pt.[1]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Schmitz, Leonhard. «Penthesilea». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 118. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461.
  • Von Bothmer, Dietrich. Amazons in Greek Art. Clarendon Press:Oxford, 1957. OCLC 1087012253.

Vegeu també

[modifica]


Precedit per:
Hipòlita
Reina de les Amazones
Succeït per:
Antianara