Pere Margarit
 Estàtua d'en Pere Bertran al Monument a Colom a Barcelona  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pere Bertran Margarit c. 1450 Empordà (Catalunya) |
| Mort | mil·lenni II (>1497) probablement Saragossa |
| Governador de la fortalesa de Sant Tomàs | |
| Senyor del Castell d'Empordà | |
| Capità en el II viatge de Colom | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Membre de | Força conquistadora de Colom (–1494) |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Carrillo |
| Pares | Joan Bertran i Carroç, cavaller barcelonès, i na Constança Margarit i Santfeliu, senyora de Castell d'Empordà |
| Premis | |
 cavaller de l'Ordre Sant Jaume | |
Pere Bertran i de Margarit, conegut com el capità Margarit o Pere Margarit i en alguns textos Mosén Pedro Margerite, va ser un cavaller de l'Orde de Santiago, Senyor del Castell d'Empordà, militar, marí i colonitzador català. Va néixer a l'Empordà a mitjans segle xv.
Fill d'en Joan Bertran i Carroç, cavaller barceloní, i na Constança Margarit i Santfeliu, senyora de Castell d'Empordà. El seu avi patern fou Berenguer Bertran i Ça Rovira, i el matern fou Bernat Margarit i de Peguera.
Amic dels Reis Catòlics, va estar al setge de Granada.
Va embarcar en el segon viatge de Cristòfor Colom com a cap militar de l'expedició. Colom el va nomenar governador de la fortalesa de Sant Tomàs, a Hispaniola. Va ser acusat d'excessos contra els indis.
Va prendre partit pels enemics de Colom, i, mentre aquest es trobava a Cuba, va emprendre la tornada a Espanya en les naus de Bartomeu Colom.
Una vegada a Espanya, el 1494, acusà Colom de mal govern a les Índies. Seguí a sou de la cort i l'últim que se'n sap és que vivia a Saragossa l'any 1497.
Testament
[modifica]Va fer testament a Barcelona el 25 de juny de 1493 poc abans de partir en el segon viatge de Colom. Demanà que l'enterressin a l'església parroquial de Sant Martí de Llaneres, a Castell d'Empordà. Nomena hereu de:
| « | "tots els seus béns, mobles i immobles, ... a Joan Bertran, el seu pare, mentre aquest visqui, instituint-lo hereu universal. Si el dia del seu òbit el seu pare no visqués, o bé fos viu però no pogués ésser el seu hereu universal aleshores el substitueix pel seu primogènit, Lluís". | » |
| « | "Suplica al rei Ferran que faci gràcia i concessió al seu fill Lluís d'una renda vitalícia de mil sous barcelonins i que rebi com a familiar, domèstic i contino el seu segon fill, n'Alfonso, durant la seva absència arran del viatge que de voluntat del rei ha de fer a les Índies i illes dels infidels". | » |
Enllaços externs
[modifica]- Testament de Pere Margarit Arxivat 2016-03-28 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopedia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)