Pere Domènech i Roura
(S'ha redirigit des de: Pere Domènech Roura)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1881  Barcelona |
| Mort | 7 maig 1962 (81 anys) Lleida |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, professor d'universitat |
| Ocupador | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1920–1950) Exposició Internacional de Barcelona de 1929 |
| Moviment | Modernisme català i noucentisme |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Lluís Domènech i Montaner |
| Germans | Fèlix Domènech i Roura |
| Parents | Francesc Guàrdia i Vial, cunyat |
Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962), fou un arquitecte català.
Biografia
[modifica]Pere Domènech va néixer al carrer Ronda de Barcelona, fill del brillant arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) i de la seva esposa Maria Roura i Carnesoltes (1851-1927).[1]
Va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 23 de febrer de 1907. Entre 1920 i 1950 va ser catedràtic de l'Escola.
És conegut per la construcció de l'Estadi Olímpic de Barcelona inaugurat el 1920 i els cellers de l'Espluga de Francolí (1912), Sarral (1913) i Celler Cooperativa Agrícola de Vila-seca (1919-1921);[2] qualificat el primer com la catedral del vi per Àngel Guimerà, nom que s'ha estès al conjunt d'edificis per al desenvolupament del moviment cooperatiu agrícola promogut per la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb el també arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i altres.
Va col·laborar amb el seu pare a l'Institut Pere Mata de Reus[3] i a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona on va realitzar els pavellons de Santa Victòria, Sant Manuel, l'Assumpció i Sant Frederic a la mort del seu pare el 1923.
Obres destacades
[modifica]| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1914-1923 | Hospital de Sant Pau (parcial) |
Av. Sant Antoni m. Claret | L'any 1921 s'inicia la segona fase sota la direcció de Domènech i Roura, en què l'Ajuntament de Barcelona va aportar finançament amb la compra de l'espai i edificis de l'antic hospital medieval. La reducció pressupostària i el canvi d'estil arquitectònic, dona com a resultat uns pavellons més austers i amb una falta clara d'elements decoratius. Amb tot, els dos primers pavellons fets per Domènech i Roura (Sant Manuel i l'Assumpció) són encara bessons dels inicials, la qual cosa denota l'activa participació del seu pare. En aquesta fase també es construeixen altres edificis singulars com el pavelló de la Convalescència, l'església i el pavelló de les cuines i la farmàcia que tanca el carrer central del complex.[4] | Molt bo | 
|
| 1920 | Estadi Olímpic Lluís Companys | Av. Estadi s/n | Reformat el 1989 | Molt bo | 
|
| 1929 | Casa de la Premsa | c/ Guardia Urbana s/n | Construït per a l'Exposició Universal | Molt bo | 
|
| 1926-1929 | Palau Nacional de Montjuïc (col·laboració) |
Parc de Montjuïc | És obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura. | Molt bo | 
|
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1905 | Casa Carbonell | C/Ample, 38 | Propietat de l'industrial Joan Carbonell Paloma, va ser construïda i reformada entre 1905 i 1909. Destaca pel gran treball de forja dels balcons. | regular | 
|
| 1910 | Fàbrica Jover i Cia[5] | c/ Riera del Pinar, 12 | Sembla estar inspirada en les esglésies del romànic gràcies a l'ús del maó, les voltes de la coberta i la gran rosassa cega amb el nom de l'empresa. | correcte | 
|
| 1918 | Can Floris | C/Ample, 14 | Encarregada per l'industrial Joaquin Floris i Codina. Al mig de la façana s'hi pot veure el déu Mercuri, protector del comerç. | Regular | 
|
| 1933 | Plaça del Mercat municipal[6] | Riera Buscarons, 101 | El 1933 es va començar a construir la plaça Mercat, una de les grans reivindicacions dels comerciants dels primers anys del segle xx. | Regular | 
|
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1913 | Celler Cooperatiu | A partir d'un projecte del seu pare. | bo | 
|
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1914 | Hotel Santa Fe | Fogars de Monclús | La construcció de l'hotel va ser finançada per Ramon de Montaner i Vila (fundador de l'editorial Montaner i Simón). L'hotel es va situar just al costat de l'ermita de Santa Fe (s. XIII) i les obres van començar l'any 1912. | Correcte | .jpg)
|
| 1935 | Pantà de Santa Fe | Fogars de Monclús | Com que no hi havia electricitat, es va fer construir una presa prop de l'Hotel Santa Fe en un lloc que es coneix com l'Estanyol. L'Estanyol aviat va ser insuficient per abastir l'hotel i l'any 1920 es va iniciar la construcció d'un segon pantà que va ser acabat el 1935. | Correcte | 
|
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1926 | Casa Marco | Raval de Santa Anna 23-25[7] | La façana de la Casa Marcó correspon a una època en què el Modernisme havia cedit la seva posició de moviment d'avantguarda al Noucentisme. | correcte | 
|
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1913 | Cooperativa agrícola de Sarral | Av. de la Conca nº 33 | correcte | .JPG)
|
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1909 | L'Energia | Carrer de Pi i Margall, 110-128; carrer de Manufactures del Suro, 51-67; carrer de la Garriga, 91-109 | Antic edifici industrial destinat als mecanismes del servei elèctric de la població. Actual seu de l'Escola de Música de Palafrugell | Bo |
Referències
[modifica]- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1881, número de registre 453.
- ↑ Cucurella-Jorba, Montserrat, "L'arquitectura dels cellers de Pere Domènech Roura", dins Jornades d'estudi de la vinya a la fassina. Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya, l'Espluga de Francolí 27 i 28 de setembre de 2013, l'Espluga de Francolí, 2013, p. 1-45.
- ↑ Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0., pàg.77
- ↑ Serraclara..., pàg. 32-47
- ↑ Fitxa Ajuntament de Canet
- ↑ Fitxa Mercat a l'Ajuntament de Canet
- ↑ Casa Marco en web del modernisme
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Domènech i Roura
- Serraclara i Pla, M.Teresa; Martí i Aixelà, Montse. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2001. ISBN 84-607-3140-5 [Consulta: 16 agost 2010].