Pere Riera Pañellas
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r agost 1945  Barcelona | ||
| Mort | 19 octubre 2017 (72 anys) Barcelona | ||
| Formació | Universitat Politècnica de Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
| |||
Pere Riera Pañellas (Barcelona, 1 d'agost de 1945 - 19 d'octubre de 2017) Arquitecte, music i pedagog [1]
Va començar la seva activitat professional fundant, l'any 1968, l'estudi Viceversa Dis Seny, dedicat a treballs d'interiorisme, exposicions i muntatges efímers, com ara el disseny, juntament amb Dani Freixes, de l'escenari i el recinte del primer festival Canet Rock, el 1975.[2]
L'any 1982, amb J.M. Gutiérrez, creen l'estudi RGA Arquitectes,[3] al qual s'hi incorporen posteriorment J.M. Sotorres, Montserrat Batlle i Barto Busom. La producció és diversa: habitatges unifamiliars, conjunts residencials, equipaments esportius i docents, i intervencions en l'espai urbà. Algunes obres destacades són el cementiri municipal de Malla (1984);[4] la restauració paisatgística de les salines de Cardona (1984-1992);[5] la seu central de Fecsa i el Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona (1991-1993, Premi Década 2003);[6] la rehabilitació del camí de ronda de S'Agarò (2001, Premi Internacional de paisatge Rosa Barba 2003);[7] la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1997-1999);[8] la passera per a vianants al parc de Vallparadís de Terrassa (2003, guanyadora de diferents premis, com el Footbritge Awars 2005);[9] o el conjunt monumental de Sant Pere de Terrassa (2011).[10]
Quan era estudiant va ser expulsat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, a causa de les seves activitats sindicals i polítiques. Finalment va aconseguir el títol d'arquitecte el 1974, i el de doctor el 1987, amb la tesi “Impartir es compartir”.[11] Després va formar part de la càtedra de projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, on va posar en marxa, l'any 1978, una experiència pionera a tot l'estat: l'ensenyament de projectes durant el primer curs d'arquitectura.[12] La seva l'activitat docent, però, ja havia començat a l'escola Eina el 1971, com a professor d'Interiorisme i cap d'estudis.[13]
Com a músic, cantant i saxofonista, va debutar el 1963 en recitals de la Nova Cançó. Els seus interessos musicals el van decantar cap el rock progressiu. El 1974, va participar en el naixement de l'Orquestra Plateria.[14] També va col·laborar amb Jaume Sisa en concerts i projectes discogràfics.[15][16]
Publicacions
[modifica]- Diez años de profesión (revista Jano Arquitectura, 1977)
- La ciutat de la sal (Ajuntament Cardona / Diputació de Barcelona, 1990)
- Elogi de la conversa (revista Transversal, 2000)
- Arquitectura Dispersa (COAC, 2007)
- La alegria de lo inesperado (Revista Fundamentos Coam, 2011);
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'arquitecte Pere Riera, soci fundador de l'estudi RGA». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Vilarnau, Joaquim. «Pere Riera, músic i arquitecte del primer Canet Rock». Enderock., 23-10-2017. [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «RGA Arquitectes». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Cementiri municipal de Malla. Osona». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Riera, Pere; Gutiérrez, Josep M.; Parcerisas, Jordi La Ciutat de la Sal. Ajuntament de Cardona, 1990.
- ↑ «Seu Central de FECSA i Parc de les Tres Xemeneies». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Restauración del camino de ronda de S'Agaró». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Facultat de Ciències Jurídiques de la URV (1997-1999)». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Passarel·la per a vianants al Parc de Vallparadís, Terrassa». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Gironès, Toni Pere Riera: arquitectura dispersa. COAC, 2007, pàg. 11-13.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Impartir es compartir». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Pere Riera: Pensar amb el cos». Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Arxiu Històric d'EINA. Pere Riera». [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Orquestres i llibertat. 40 anys de Plateria. Ajuntament de Barcelona».
- ↑ «Jaume Sisa. La Enciclopedia del Rock Sinfónico y Progresivo Español».
- ↑ Llano Camacho, Isabel La salsa en Barcelona. De la onda layetana a las ondas latinas, del estilo cubano a la salsa en línea. Editorial Milenio [Barcelona], 2018, pàg. 22-24.