Vés al contingut

Peresosos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Peresós)
Infotaula d'ésser viuPeresosos
Folivora Modifica el valor a Wikidata

peresós de coll fosc Modifica el valor a Wikidata
Dades
Esperança de vida20 anys Modifica el valor a Wikidata
Període
Oligocè - recent[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePilosa
SubordreFolivora Modifica el valor a Wikidata
Delsuc et al., 2001
Nomenclatura
Significat‘Folívors’
Famílies

Els peresosos o pereosos[2] (Folivora) constitueixen un subordre d'animals mamífers placentaris[3] d'espècies herbívores adaptades de tal manera a la locomoció arborícola que han perdut la capacitat de desplaçar-se per terra. Són animals neotropicals.[4]

Descripció

[modifica]

El que més crida l'atenció d'aquests animals són les seves urpes llargues i corbades [5] que els serveixen com a ganxo quan s'agafen a les branques dels arbres. També li donen utilitat defensiva. Tots els peresosos de la família Bradypodidae tenen tres dits en els peus, mentre que les dues espècies de la família Choloepodidae en tenen dos. Pel que fa a les mans, aquest nombre oscil·la entre dos i tres, depenent del gènere (Bradypus en té tres mentre que Choloepus en presenta dos). En totes les extremitats els dits són sindàctils, és a dir, estan units.[6] Pel que fa als braços, aquests són notablement més llargs que les potes.[7]

Bradypus tridactylus a l'estat d'Amazonas.

La mida d'aquests mamífers comprèn entre 40 a 75 centímetres i el pes ronda els 4,5 kg. La cua és pràcticament inexistent, encara que pot arribar als 9 centímetres.[8] Un altre fet distintiu és el nombre de vèrtebres del coll; en la resta de mamífers és de 7, però en el cas dels peresosos és diferent segons les espècies.[9] Són longeus, poden viure fins a dotze anys, xifra que es pot doblar quan són mantinguts en captivitat.[10]

Els peresosos tenen un cap petit i aplanat, sense pavelló auditiu. Detecten els colors, però tenen poca capacitat per enfocar i la seva audició també és pobre. En canvi, tenen un gran olfacte, que els facilita trobar aliments.[7]

La semblança entre els peresosos i els primats és només aparent, ja que no existeix cap mena de relació propera entre ells, el que esdevé un clar exemple d'evolució convergent.[11]

Hàbitat

[modifica]

Els peresosos habiten els boscos tropicals de Centreamèrica i Sud-amèrica, on també se'ls anomena pericos ligeros (Hispanoamèrica)[12][13] i preguiças (Brasil).[14][15] Comparteix hàbitat amb diversos depredadors, com el jaguar (el més freqüent), el puma, l'anaconda o l'harpia.[16][17]

Un altre risc per als peresosos és l'ésser humà, per la desforestació dels boscos tropicals, la contaminació, la construcció de carreteres i instal·lació de línies d'alta tensió, la caça recreativa i el tràfic d'animals exòtics.[18][19]

Biologia

[modifica]
Menjant fulles.

Es tracta d'un animal folívor, ja que la seva dieta consta principalment de brots i fulles, habitualment d'arbres del gènere Cecropia. Hi ha evidències d'individus que ocasionalment s'alimenten de petits invertebrats. Les fulles tenen pocs nutrients i triguen fins a un mes en digerir-les, en un sistema digestiu amb estómacs compartimentats.[20][21]

Els peresosos es desplacen de forma molt lenta, avançant en primer lloc un membre i després l'altre. Són totalment incapaços de romandre drets i es mouen per terra, arrossegant el cos amb gran dificultat. Els peresosos, com a norma general, baixen un o dos cops per setmana a terra per a defecar i orinar.[22][23] Passen gran part del dia dormint,[24] amb el cos enrotllat i el cap entre els braços. En aquesta posició l'animal es camufla força bé i passa desapercebut enfront depredadors com el jaguar.[25][26]

Didàctil al zoo de Buffalo.

En el pelatge tenen incrustacions de cianobacteris i d'algues verdes unicel·lulars que els confereixen un color verdós,[27] que també els ajuda a ocultar-se.[28] Això comporta que la pell del peresós estigui plena d'heteròcers que se'n nodreixen per la facilitació ecològica.[29]

Són animals solitaris i silenciosos, però a vegades emeten un so greu, a manera de lamentació.[20] En contra del que es podria pensar, neden bé i poden creuar rius per a buscar parella o nous territoris.[30] Tenen la capacitat de rebaixar el seu ritme cardíac, de tal manera que poden mantenir-se fins a 40 minuts sota l'aigua, sense respirar. Són mamífers d'hàbits majoritàriament nocturns.[31]

Els peresosos didàctils poden arribar a ser força agressius,[32] són més actius que els peresosos tridàctils. No són poc freqüents disputes serioses entre mascles i femelles dominants. Les proporcions de femelles per mascle en aquest tipus de peresós són de fins a un mascle per 10 o 20 femelles, en una àrea determinada. La gestació dels peresosos va dels 6 als 12 mesos, depenent de l'espècie.[8] Les mares cuiden les seves cries durant cinc mesos, mantenint-se el màxim de temps als arbres per allunyar-se dels depredadors, fet que causa que alguns petits morin en caure a terra per accident.[33][34]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Toledo et al., 2015, p. 290.
  2. ↑ «pereós Arxivat 2020-11-29 a Wayback Machine.», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  3. ↑ Sociedade Brasileira de Genética. Brazilian Journal of Genetics. Sociedade Brasileira de Genética, 1995 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  4. ↑ Kricher, J. The New Neotropical Companion. Princeton University Press, 2017, p. 119. ISBN 978-0-691-11525-2 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  5. ↑ Annales des sciences naturelles: zoologie et biologie animale (en francès). Masson, 1843, p. 229 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  6. ↑ Mendel, F. C. «Use of Hands and Feet of Three-Toed Sloths (Bradypus variegatus) during Climbing and Terrestrial Locomotion» (en anglès). Journal of Mammalogy, 66, 2, 31-05-1985, pàg. 359–366. Arxivat de l'original el 2023-09-20. DOI: 10.2307/1381249. ISSN: 1545-1542 [Consulta: 9 agost 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Sloth» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2017-05-19. [Consulta: 9 agost 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Why are Sloths So Slow? And Other Sloth Facts». Smithsonian's National Zoo & Conservation Biology Institute, 18-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 9 agost 2021].
  9. ↑ «Sticking their necks out for evolution: Why sloths and manatees have unusually long (or short) necks». ScienceDaily, 06-05-2011. Arxivat de l'original el 2019-04-26. [Consulta: 9 agost 2021].
  10. ↑ «Southern two-toed sloth». Smithsonian's National Zoo & Conservation Biology Institute. Arxivat de l'original el 2019-07-17. [Consulta: 9 agost 2021].
  11. ↑ Presslee, Samantha; Slater, Graham J.; Pujos, François; Forasiepi, Analía M.; Fischer, Roman «Palaeoproteomics resolves sloth relationships» (en anglès). Nature Ecology & Evolution, 3, 7, 7-2019, pàg. 1121–1130. Arxivat de l'original el 2023-02-10. DOI: 10.1038/s41559-019-0909-z. ISSN: 2397-334X [Consulta: 9 agost 2021].
  12. ↑ Julian, A. La perla de la America provincia de santa Marta (en castellà). por Don Antonio de Sancha, 1787, p. 279 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  13. ↑ de Buffon, G.L.L.C.; Fajardo, J.C.. Historia natural, general y particular (en castellà). por D. Joachin Ibarra, 1802, p. 233 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  14. ↑ Eisenberg, John Frederick. Mammals of the Neotropics. Chicago: University of Chicago Press, ©1989-<c1999>. ISBN 0-226-19540-6.  Arxivat 2022-05-07 a Wayback Machine.
  15. ↑ Göldi, E.A.. Os mammiferos do Brasil (en portuguès). Alves, 1893, p. 123 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  16. ↑ Moreno, Ricardo S.; Kays, Roland W.; Samudio, Rafael «COMPETITIVE RELEASE IN DIETS OF OCELOT (LEOPARDUS PARDALIS) AND PUMA (PUMA CONCOLOR) AFTER JAGUAR (PANTHERA ONCA) DECLINE» (en anglès). Journal of Mammalogy, 87, 4, 8-2006, pàg. 808–816. Arxivat de l'original el 2022-10-17. DOI: 10.1644/05-MAMM-A-360R2.1. ISSN: 0022-2372 [Consulta: 9 agost 2021].
  17. ↑ Aguiar-Silva, F. Helena; Sanaiotti, Tânia M.; Luz, Benjamim B. «Food Habits of the Harpy Eagle, a Top Predator from the Amazonian Rainforest Canopy» (en anglès). Journal of Raptor Research, 48, 1, 3-2014, pàg. 24–35. Arxivat de l'original el 2024-05-23. DOI: 10.3356/JRR-13-00017.1. ISSN: 0892-1016 [Consulta: 9 agost 2021].
  18. ↑ «Salvando a los tiernos perezosos». United Nations Enviromental Program, 03-05-2018. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 9 agost 2021].
  19. ↑ «Hottest-Selling Animal in Colombia's Illegal Pet Trade: Sloths». ABC News, 14-05-2013. Arxivat de l'original el 2020-07-06. [Consulta: 9 agost 2021].
  20. ↑ 20,0 20,1 Bradford, Alina. «Sloths: The World's Slowest Mammals». Live Science, 26-11-2018. Arxivat de l'original el 2020-12-04. [Consulta: 9 agost 2021].
  21. ↑ Rezende, L. C; Monteiro, J. M; Carvalho, P; Ferreira, J. R; Miglino, M. A «Morphology and Vascularization of the Gastric Compartments in Three-Toed Sloth (Bradypus torquatus Illiger, 1811)» (en anglès). International Journal of Morphology, 29, 4, 12-2011, pàg. 1282–1290. Arxivat de l'original el 2021-08-09. DOI: 10.4067/S0717-95022011000400035. ISSN: 0717-9502 [Consulta: 9 agost 2021].
  22. ↑ Bert, J.F.; Lamy, J. Résonances des structuralismes (en francès). Éditions des archives contemporaines, 2016, p. 106. ISBN 978-2-8130-0243-3 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  23. ↑ Hugh-Jones, S. Femmes indisciplinées: Le corps-tube, de la Renaissance italienne à l’Amazonie (en francès). Société d’ethnologie, 2023, p. 8. ISBN 978-2-36519-055-8 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  24. ↑ McCartney, J. La petite philosophie du paresseux (en francès). Ideo, 2018, p. 63. ISBN 978-2-8246-3099-1 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  25. ↑ Pauli, Jonathan N.; Mendoza, Jorge E.; Steffan, Shawn A.; Carey, Cayelan C.; Weimer, Paul J. «A syndrome of mutualism reinforces the lifestyle of a sloth» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1778, 07-03-2014, pàg. 20133006. Arxivat de l'original el 2021-08-09. DOI: 10.1098/rspb.2013.3006. ISSN: 0962-8452. PMC: PMC3906947. PMID: 24452028 [Consulta: 9 agost 2021].
  26. ↑ Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 8. Pamplona: Salvat, 1970, p. 167-171. 
  27. ↑ Bayly, S. The Illustrated Encyclopaedia of Peculiar Pairs in Nature. Hachette Australia, 2021, p. 22. ISBN 978-0-7344-2003-9 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  28. ↑ Young, John Zachary. La vida de los vertebrados. 4a. ed. Barcelona: Eds. Omega, 1985. ISBN 84-282-0206-0.  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  29. ↑ Bradley, J. D.; Commonwealth Institute of Entomology, United Kingdom «Two new species of moths (Lepidoptera, Pyralidae, Chrysauginae) associated with the three-toed sloth (Bradypus spp.) in South America». Acta Amazonica, 12, 3, 9-1982, pàg. 649–656. Arxivat de l'original el 2018-06-02. DOI: 10.1590/1809-43921982123649. ISSN: 0044-5967 [Consulta: 9 agost 2021].
  30. ↑ Smith, R.; Davidson, J.; Books, M.C.. Sloths For Kids. Mendon Cottage Books, 2016, p. 8. ISBN 978-1-310-25700-1 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  31. ↑ Britton, S. W. «Form and Function in the Sloth» (en anglès). The Quarterly Review of Biology, 16, 1, 3-1941, pàg. 13–34. Arxivat de l'original el 2021-08-09. DOI: 10.1086/394620. ISSN: 0033-5770 [Consulta: 9 agost 2021].
  32. ↑ Maddicks, R. Venezuela: The Bradt Travel Guide. Bradt Travel Guides, 2011, p. 114. ISBN 978-1-84162-299-6 [Consulta: 2 agost 2023].  Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
  33. ↑ Soares, C. A.; Carneiro, R. S. «Social behavior between mothers × young of sloths Bradypus variegatus SCHINZ, 1825 (Xenarthra: Bradypodidae)». Brazilian Journal of Biology, 62, 2, 5-2002, pàg. 249–252. Arxivat de l'original el 2024-05-23. DOI: 10.1590/S1519-69842002000200008. ISSN: 1519-6984 [Consulta: 9 agost 2021].
  34. ↑ Pauli, Jonathan N.; Peery, M. Zachariah «Unexpected Strong Polygyny in the Brown-Throated Three-Toed Sloth» (en anglès). PLoS ONE, 7, 12, 19-12-2012, pàg. e51389. Arxivat de l'original el 2024-05-23. DOI: 10.1371/journal.pone.0051389. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3526605. PMID: 23284687 [Consulta: 9 agost 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peresosos
  • Lloc web Arxivat 2021-03-31 a Wayback Machine. del Sloth Institute de Costa Rica (anglès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peresosos&oldid=34203272»