Vés al contingut

Periegesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Periègesi)

Periegesi és una paraula d'origen grec, περιήγησις ('periégesis') que significa «descripció detallada» segons el Diccionari Grec-Català.[1] És un gènere literari que va tenir gran importància durant el període hel·lenístic, i que consisteix en una descripció d'un itinerari geogràfic on es recullen, a més de la geografia, les històries, els costums, els pobles els individus i fins i tot la mitologia dels països que es recorren. Normalment transmet l'experiència directa de l'autor, i seria un precursor de la literatura de viatges. Són diferents dels periples, que tenen una finalitat utilitària i pretenen ser una guia de navegació, descrivint sempre un itinerari marítim.

Es considera que l'iniciador d'aquest gènere literari va ser l'historiador i geògraf grec Hecateu de Milet, del que es conserven només alguns fragments de la seva obra, però que va influir molt en la tradició historogràfica i geogràfica posterior. L'autor més conegut i més notable, en aquest tipus de literatura va ser Pausànias[a], amb la seva obra Descripció de Grècia o Periegesi (Ἑλλάδος περιήγησις).

Altres autors van ser Polemó, Escimne de Quios, Dionisi de Califont, Dicearc de Messana i Dionís Periegeta que va escriure una obra molt popular que Aviè va traduir al llatí. La Geografia d'Estrabó no es considera una obra d'aquest gènere, encara que hi té punts en comú.[2][3]

Notes

[modifica]
  1. Segons la forma que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge

Referències

[modifica]
  1. Alberich, Joan (ed.). Diccionari Grec-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1345. ISBN 9788441224223. 
  2. Gómez Espelosín, F. J. El descubrimiento del mundo : geografía y viajeros en la antigua Grecia. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 51, 90, 172-174, 177, 233. ISBN 9788446009528. 
  3. Bunbury, H. E. A history of ancient geography among the Greeks and Romans from the earliest ages till the fall of the Roman Empire, vol. 2. Londres: Murray, 1879, p. 480.