Vés al contingut

Cua de jonc cua-roig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Phaethon rubricauda)
Infotaula d'ésser viuCua de jonc cua-roig
Phaethon rubricauda Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes219 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22696641 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePhaethontiformes
FamíliaPhaethontidae
GènerePhaethon
EspèciePhaethon rubricauda Modifica el valor a Wikidata
Boddaert, 1783
Tipus taxonòmicPhaethon Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de


El cua de jonc cua-roig[1] (Phaethon rubricauda) és un ocell marí de la família Phaethontidae, l'única espècie de la família amb les llargues plomes centrals de la cua de color roig.

Morfologia

[modifica]
  • Fan una llargària de 95 - 104 cm, de les quals uns 35 corresponen a les llargues plomes de la cua. L'envergadura és de 111 - 119 cm i el pes d'uns 800 grams.[2]
  • Color general blanc. Una taca negra amb forma de mitja lluna davant i a través de l'ull. Els canons de les plomes caudals i primàries són negres. També pot haver algunes taques negres als flancs.
  • Bec color vermell i potes blau clar amb peus negres.
  • Les dues plomes centrals de la cua, tremendament allargassades, són de color vermell.
  • Joves blancs amb un barrat negre per sobre. Sense les llargues plomes centrals de la cua. Bec negre.

Hàbitat i distribució

[modifica]

D'hàbits molt pelàgics, cria en esquerdes o sobre la sorra d'illes de la zona tropical i subtropical dels oceans Pacífic i Índic, faltant de l'Atlàntic, a les illes Bonin i Volcano, cap a l'est fins a l'oest de les Illes Hawaii i cap al sud fins a illes properes al nord-est d'Austràlia, illes Lord Howe, Norfolk i Kermadec. Illes properes al sud-oest de Madagascar i Maurici, Aldabra, Seychelles i Cocos, illes Petites de la Sonda i illes properes al nord-oest d'Austràlia. Es dispersa pel Pacífic, cap al nord fins al Japó i cap al sud fins Nova Zelanda i per l'Índic cap al nord fins al Mar Roig i el Golf Pèrsic i cap al sud fins a Sud-àfrica i Austràlia.

Subespècies

[modifica]

S'han descrit unes quatre subespècies dins aquesta espècie:[3]

  • P. r. rubricauda, Boddaert, 1783, de l'Índic occidental.
  • P. r. westralis, Mathews, 1912, de l'Índic Oriental.
  • P. r. roseotinctus (Mathews, 1926), del Pacífic sud-occidental.
  • P. r. melanorhynchos, Gmelin, JF, 1789, del Pacífic occidental, central i meridional.

Referències

[modifica]
  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  2. P. J. Higgins (Hrsg): Handbook of Australian, New Zealand & Antarctic Birds, Band 1, Ratites to Ducks, Oxford University Press, Oxford 1990, ISBN 0195530683
  3. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2