Phalaris canariensis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Gènere | Phalaris |
| Espècie | Phalaris canariensis L., 1753 |
.svg){kind=icon}
L'escaiola (Phalaris canariensis) és una espècie de planta herbàcia de la família de les poàcies cultivada com a cereal secundari per les seves llavors, apreciades pels ocells.
És una planta anual (teròfit) cespitosa, glabrescent, amb un tronc dret de 40 cm a 1 m d'alçada, esbelta de tiges rígides i fulles, de 4 a 10 mm d'amplada i de 4 a 20 cm de llegada i amb una lígula de 3 a 8 mm.; Beina foliar superior fortament eixamplada. Panícula terminal compacta i ovalada de 2 a 5 cm de llargada de color blanquinós i textura de paper. Espiguetes en grups de tres o més, hermafrodites, sense aresta i amb glumes obovades, mucronades, enteres o poc dentades i carenades; lemma fèrtil de 5-6 mm. La llavor és de color marró brillant. Floreix d'abril a juliol.[1][2][3]
És una espècie nativa del nord-oest d'Àfrica i la Macaronèsia: apareix de forma espontània al Marroc, illes Canàries, Açores i l'Madeira. A la costa del mediterrani occidental (i a Catalunya), també apareix en ambients ruderals, de forma més o menys freqüent, tot i que és una espècie introduïda en aquesta contrades, cultivada generalment per a la producció de llavor per alimentar ocells.[4] És un cereal d'hivern que es cultiva a tota la conca del Mediterrani i moltes regions de clima temperat. Els principals productors d'escaiola del món són el Canadà, Tailàndia, Argentina i Austràlia.[5]
Usos
[modifica]
Gramínia força cultivada per al seu ús com aliment per a ocells domestics, principalment a canaris així com a bestiar de diferent tipus pel seu valor nutritiu. En humans, tot i que s'ha utilitzat com a aliment ocasional per a fer farines i altres aliments processats com a gra torrat, no se n'aconsella el seu consum, degut a la presència de tricomes silicatats de naturalesa carcinògena.[6]
| Pos. | País | Milions de tones | Pos. | País | Milions de tones |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Canadà |
145 | 7 |  Turquia |
0,92 |
| 2 |  Argentina |
44,35 | 8 |  Txèquia |
0,73 |
| 3 |  Tailàndia |
36,40 | 9 |  Espanya |
0,19 |
| 4 |  Austràlia |
5,01 | 10 |  Marroc |
0,09 |
| 5 |  Hongria |
4,50 | 11 |  Mèxic |
0,03 |
| 6 |  Uruguai |
3,79 | Total | Món | 240,99 |
Referències
[modifica]- ↑ «Phalaris canariensis L. subsp. canariensis». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «Phalaris canariensis L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ Oriol de Bolòs; Josep Vigo. Flora dels Països Catalans Volum IV (Monocotiledònies). Barcelona: Barcino, 2001. ISBN 84-7226-698-2 [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Mitjans, Montserrat. Gramínies, conèixer-les i distingir-les. Valls: Cossetània, 2011. ISBN 978-84-9791-886-2.
- ↑ «Phalaris canariensis». Sistema Nacional Argentino de Vigilancia y Monitoreo de Plagas. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ Maximiliano, Cogliatti. El cultivo de alpiste (Phalaris canariensis L.): Situación y perspectivas, 2012. ISBN 978-950-658-301-9.
- ↑ «FAOSTAT» (en anglès). FAO. [Consulta: 10 novembre 2019].
