Fal·làcies (fong)
Phallaceae  | |
|---|---|
 Ou del diable | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Phallales |
| Família | Phallaceae Corda, 1842 |
.svg){kind=icon}
Fal·làcies (Phallaceae) són una família de basidiomicets que produeixen un bolet aromàtic en forma de fal·lus. Provenen de l'ordre fal·lales. Els Stinkhorn tenen una distribució mundial, però són especialment freqüents a les regions tropicals. Són coneguts per les seves masses esporoses, enganxoses i mal odorants, o gleba, que es porten a l'extrem d'una tija anomenada receptacle. La característica estructura del cos fructífer, un receptacle únic sense ramificar amb una gleba unida externament a la part superior, distingeix les fal·làcies de les altres famílies de les falalles. La massa de les espores normalment fa olor de carronya o fem i atrau mosques, escarabats i altres insectes per ajudar a dispersar les espores. Tot i que hi ha una gran diversitat en la forma de l'estructura del cos entre els diversos gèneres, totes les espècies de les fal·làcies comencen el seu desenvolupament com a estructures ovals o rodones conegudes com a "ous". Segons una estimació del 2008, la família conté 21 gèneres i 77 espècies.[1]
Descripció
[modifica]Les espècies de pudors tenen gasteroides o espores produïdes internament. Els cossos fruiters s’originen com una estructura gelatinosa, esfèrica o en forma d’ou que pot estar totalment o parcialment enterrada sota terra. El peridi, la capa exterior de l’ou, és de color blanc o porpra / vermell, amb dues o tres capes. La capa externa és prima, membranosa i elàstica, mentre que la capa interna és més gruixuda, gelatinosa i contínua. A la maduresa, el peridi s’obre i roman com una volva a la base del receptacle.[2]
Els basidis són petits i de forma estreta o fusiforme, de curta durada (evanescents), amb quatre a vuit esterigmes. Les espores solen ser de forma el·lipsoïdal o cilíndrica, hialines o de color marró pàl·lid, llises, de parets més o menys llises i truncades a la base.[3]
La seva manera de reproducció és diferent de la majoria dels bolets, que usen l'aire per a escampar les seves espores. En canvi produeixen una massa enganxosa d'espores amb una olor de carronya o altres coses que atreguin mosques, que es posin en la massa d'espores i s'enganxin a les seves potes i portin aquesta substància a altres llocs.
Aquests fongs són teòricament comestibles en el seu estat de "ou" immadur, però pocs s'atreveixen a consumir uns bolets tan olorosos. No obstant això, després de fregides en oli, tenen gust de peix torrat.
Referències
[modifica]- ↑ Dictionary of the Fungi. 10th. Wallingford: CABI, 2008, p. 519. ISBN 978-0-85199-826-8.
- ↑ Jülich W. (1982). Higher taxa of Basidiomycetes. Bibliotheca Mycologia 85. Cramer, Vaduz. 485 pp.
- ↑ Fungal families of the world. Wallingford: CABI, 2007, p. 2701. ISBN 978-0-85199-827-5.
