Phumzile Mlambo-Ngcuka
(2014) | |
Nom original | (zu) Phumzile Mlambo-Ngcuka (en) Phumzile Mlambo-Ngcuka |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 novembre 1955 (69 anys) Durban (Sud-àfrica) |
Presidenta ONU Dones | |
10 juliol 2013 – 30 setembre 2021 – Sima Sami Bahous → | |
Vicepresident de Sud-àfrica | |
22 juny 2005 – 23 setembre 2008 | |
Diputada de l'Assemblea Nacional de Sud-àfrica | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Formació | Universitat de Ciutat del Cap Universitat Nacional de Lesotho |
Activitat | |
Ocupació | política |
Ocupador | Organització de les Nacions Unides |
Partit | Congrés Nacional Africà |
Participà en | |
20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
21 gener 2015 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 |
22 gener 2014 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 |
Família | |
Cònjuge | Bulelani Ngcuka |
Premis | |
Phumzile Mlambo-Ngcuka (Durban, 3 de novembre de 1955) és una política sud-africana i funcionaria de les Nacions Unides. A partir de 2013 i fins a l'agost de 2021 ha exercit de directora executiva de l'organisme de les Nacions Unides per a la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, també coneguda com a ONU Dones, amb el rang de subsecretària general de les Nacions Unides.[1][2][3] Al desembre de 2021 assumí el càrrec de presidenta del Comitè Mundial d'Ètica del Turisme.[4]
Mlambo-Ngcuka es llicencià en Ciències socials i Educació a la Universitat Nacional de Lesoto (National University of Lesotho) el 1980, i es doctorà a la Universitat de Ciutat del Cap (University of Cape Townen) el 2003, en planificació i política educativa. Cursà un Màster de Filosofia en Planificació i Polítiques Educatives per la Universitat de Ciutat del Cap el 2003. El 2013 va ser guardonada amb un doctorat de la Universitat de Warwick (University of Warwick) pel seu treball en l'ús de tecnologies mòbils per donar suport a la formació del professorat als països de recursos escassos.[5][3]
Va començar la seva carrera política al Parlament Sud-africà el 1994, on va ocupar el càrrec de presidenta del Comitè de Serveis Públics. Ha exercit els càrrecs de Viceministra de Comerç i Indústria (1996–1999), Ministra de Minerals i Energia (1999–2005) i Ministra interina d'Arts, Cultura, Ciència i Tecnologia el 2004.[5][2][3]
Va ser vicepresidenta de Sud-àfrica del 2005 al 2008, essent la primera dona que ocupava aquest càrrec i, en aquest moment, és la dona amb més rànquing de la història de Sud-àfrica. Durant el seu període com a vicepresidenta, va supervisar els programes de lluita contra la pobresa i assegurar que els pobres es beneficiessin dels avantatges d'una economia en creixement.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Profile Arxivat 7 December 2012[Date mismatch] a Wayback Machine., South African Government Information.
- ↑ 2,0 2,1 «Phumzile Mlambo-Ngcuka» (en castellà). Casa Africa, 10-02-2021. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ex Directora Ejecutiva Phumzile Mlambo-Ngcuka» (en castellà). Onu-Mujeres. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ «La Dra. Phumzile Mlambo-Ngcuka assumeix la presidència del Comitè Mundial d'Ètica del Turisme». The World Tourism Organization (UNWTO). [Consulta: 17 desembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Letelier, Beatriz. «Mujer es vicepresidenta de Sudáfrica». Todo Mujer, 20-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-20. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ «Phumzile Mlambo-Ngcuka».
Enllaços externs
[modifica]- The Ascent of Woman (BBC 2015) 4 Revolution (video documental)