Garsa
Pica pica  | |
|---|---|
 Pica pica pica | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 9,9 g 221 g 191 g |
| Envergadura | 56 cm |
| Nombre de cries | 5,3 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103727048 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Pica |
| Espècie | Pica pica (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Corvus pica |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica) | |
.svg){kind=icon}
La garsa eurasiàtica[1] o senzillament garsa[2] o blanca[3] (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.[4] És distribuïda per tota la regió paleàrtica, de la península ibèrica al Japó
Distribució geogràfica
[modifica]Habita a tot Europa (excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears), i per Àsia des de les zones temperades fins Sibèria Oriental. Té algunes subespècies.
Característiques
[modifica]
És fàcil d'identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.
Història natural
[modifica]És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[5][6] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[5] situat habitualment a la capçada d'un arbre però de vegades també entre matolls.[6] La femella pon de sis a vuit ous i els incuba durant disset o divuit dies,[6][5] i els pollets, que neixen nus, es queden al niu de 22 a 27 dies.[6] La cria de la garsa és parasitada pel cucut reial, que pon els ous en nius de garsa perquè les garses els incubin i li criïn els polls.[5]
Cultura popular
[modifica]En català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s'utilitza quan es vol enganyar algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.
En general, en català s'associa «garsa» amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d'altres. També es diu que es tornen boges per les coses brillants.
Les garses és una obra de teatre modernista i sociològic català d'Ignasi Iglésias que fou molt popular el segle passat.
Vegeu també
[modifica]Altres espècies d'ocells també s'anomenen garsa:
Referències
[modifica]- ↑ «Garsa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10-01-2020 (català)
- ↑ «garsa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «blanca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Tree of Life». Arxivat de l'original el 2007-10-31. [Consulta: 28 octubre 2007].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 4. Pamplona: Salvat, 1970, p. 268-272.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)
