Vés al contingut

Picramniàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Picramniàcia)
Infotaula d'ésser viuPicramniàcies
Picramniaceae Modifica el valor a Wikidata

Alvaradoa amorphoides Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePicramniales
FamíliaPicramniaceae Modifica el valor a Wikidata
Fernando i Quinn, 1995

Les picramniàcies (Picramniaceae) són l'única família de plantes angiospermes de l'ordre monotípic de les picramnials (Picramniales), dins del clade de les superròsides[1] (Superrosidae).[2] Les seves 54 espècies s'agrupen en quatre gèneres i es troben distribuïdes per l'Amèrica tropical, Mèxic i Florida.

Descripció

[modifica]

Les picramniàcies són arbres o arbusts caducifolis, les fulles són compostes i peciolades, amb els folíols disposats de manera alternada o oposada. Les flors són unisexuals i s'agrupen en inflorescències racemoses o en panícula. Els pètals poden mancar a les flors masculines. El gineceu és format per 2 o 3 carpels. El fruit és una baia o una càpsula samaroide.[3]

Taxonomia

[modifica]

L'ordre de les picramnials va ser publicat per primer cop l'any 2001 a l'obra Prosyllabus Tracheophytorum, tentamen systematis plantarum vascularium (Tracheophyta) del botànic rus Alexander Boríssovitx Doweld.[4] La família de les picramniàcies va ser descrita per primer cop l'any 1995 a la revista Taxon pels botànics Edwino S. Fernando i Christopher J. Quinn.[5][6]

Gèneres

[modifica]

Dins de la família de les picramniàcies es reconeixen els 4 gèneres següents:[7]

  • Aenigmanu W.W.Thomas - Una espècie, presència al Perú i el nord del Brasil[8]
  • Alvaradoa Liebm. - Sis espècies, presència a Florida, les illes del Carib, Mèxic, Amèrica Central, Bolivia i nord-oest de l'Argentina[9]
  • Nothotalisia W.W.Thomas - Tres espècies, presècia a Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, nord del Brasil i Bolívia[10]
  • Picramnia Sw. - Quaranta-quatre espècies, presència a Florida, illes del Carib, Mèxic, Amèrica Central, les Guaianes, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Brasil, Bolívia, Paraguai, Uruaguai i el nord-est de l'Argentina[11]

Història Taxonòmica

[modifica]

A la classificació clàssica de les plantes del Sistema Cronquist (1981), les espècies de les picramniàcies estaven assignades a la família de les simarubàcies (Simaroubaceae) dins l'ordre de les sapindals.[12]

El primer sistema APG (1998) va reconèixer la família de les picramniàcies però la va deixar sense classificar dins de cap ordre, però dins del clade de les ròsides.[13] Aquesta situació es va mantenir a la segona versió, APG II (2003).[14]

El tercer sistema APG, APG III (2009), va resoldre la ubicació de les picramniàcies, sobre la base dels nous estudis disponibles, adoptant un ordre específic, el de les picramnials.[15] Aquesta situació es manté sense canvis al vigent sistema APG IV (2016).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Byng et alii, 2016, p. 3, 18.
  2. Queiroz, Cantino i Gauthier, 2020, p. 323.
  3. Fernando i Quinn, 1995, p. 177-178.
  4. «Picramniales Doweld» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 febrer 2023].
  5. «Picramniaceae Fernando & Quinn» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 16 febrer 2023].
  6. Fernando i Quinn, 1995, p. 177.
  7. «Picramniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 febrer 2023].
  8. «Aenigmanu» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
  9. «Alvaradoa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
  10. «Nothotalisia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
  11. «Picramnia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
  12. Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981, p. xvi, 811. ISBN 0-231-03880-1. 
  13. The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 540. DOI: 10.2307/2992015.
  14. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 418.
  15. Bremer et al., 2009, p. 105, 108, 114.

Bibliografia

[modifica]