Picramniàcies
Picramniaceae  | |
|---|---|
 Alvaradoa amorphoides | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Picramniales |
| Família | Picramniaceae Fernando i Quinn, 1995 |
.svg){kind=icon}
Les picramniàcies (Picramniaceae) són l'única família de plantes angiospermes de l'ordre monotípic de les picramnials (Picramniales), dins del clade de les superròsides[1] (Superrosidae).[2] Les seves 54 espècies s'agrupen en quatre gèneres i es troben distribuïdes per l'Amèrica tropical, Mèxic i Florida.
Descripció
[modifica]Les picramniàcies són arbres o arbusts caducifolis, les fulles són compostes i peciolades, amb els folíols disposats de manera alternada o oposada. Les flors són unisexuals i s'agrupen en inflorescències racemoses o en panícula. Els pètals poden mancar a les flors masculines. El gineceu és format per 2 o 3 carpels. El fruit és una baia o una càpsula samaroide.[3]
Taxonomia
[modifica]L'ordre de les picramnials va ser publicat per primer cop l'any 2001 a l'obra Prosyllabus Tracheophytorum, tentamen systematis plantarum vascularium (Tracheophyta) del botànic rus Alexander Boríssovitx Doweld.[4] La família de les picramniàcies va ser descrita per primer cop l'any 1995 a la revista Taxon pels botànics Edwino S. Fernando i Christopher J. Quinn.[5][6]
Gèneres
[modifica]Dins de la família de les picramniàcies es reconeixen els 4 gèneres següents:[7]
- Aenigmanu W.W.Thomas - Una espècie, presència al Perú i el nord del Brasil[8]
- Alvaradoa Liebm. - Sis espècies, presència a Florida, les illes del Carib, Mèxic, Amèrica Central, Bolivia i nord-oest de l'Argentina[9]
- Nothotalisia W.W.Thomas - Tres espècies, presècia a Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, nord del Brasil i Bolívia[10]
- Picramnia Sw. - Quaranta-quatre espècies, presència a Florida, illes del Carib, Mèxic, Amèrica Central, les Guaianes, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Brasil, Bolívia, Paraguai, Uruaguai i el nord-est de l'Argentina[11]
Història Taxonòmica
[modifica]A la classificació clàssica de les plantes del Sistema Cronquist (1981), les espècies de les picramniàcies estaven assignades a la família de les simarubàcies (Simaroubaceae) dins l'ordre de les sapindals.[12]
El primer sistema APG (1998) va reconèixer la família de les picramniàcies però la va deixar sense classificar dins de cap ordre, però dins del clade de les ròsides.[13] Aquesta situació es va mantenir a la segona versió, APG II (2003).[14]
El tercer sistema APG, APG III (2009), va resoldre la ubicació de les picramniàcies, sobre la base dels nous estudis disponibles, adoptant un ordre específic, el de les picramnials.[15] Aquesta situació es manté sense canvis al vigent sistema APG IV (2016).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Byng et alii, 2016, p. 3, 18.
- ↑ Queiroz, Cantino i Gauthier, 2020, p. 323.
- ↑ Fernando i Quinn, 1995, p. 177-178.
- ↑ «Picramniales Doweld» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Picramniaceae Fernando & Quinn» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ Fernando i Quinn, 1995, p. 177.
- ↑ «Picramniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ «Aenigmanu» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ «Alvaradoa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ «Nothotalisia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ «Picramnia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981, p. xvi, 811. ISBN 0-231-03880-1.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 540. DOI: 10.2307/2992015.
- ↑ Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 418.
- ↑ Bremer et al., 2009, p. 105, 108, 114.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Fernando, Edwino S.; Quinn, Christopher J. «Picramniaceae, a new family, and a recircumscription of Simaroubaceae» (en anglès). Taxon, vol. 44, núm. 2, 5-1995, pàg. 177-181. DOI: https://doi.org/10.2307/1222440.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
