Pierre Joseph Zimmermann
 Retrat de Pierre Zimmermann per Antoine-Jean Gros (1808) (1808)  | |
| Nom original | (fr) Pierre-Joseph-Guillaume Zimmerman |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Pierre Joseph Zimmermann 19 març 1785 París |
| Mort | 29 octubre 1853 (68 anys) París |
| Sepultura | Cementiri d'Auteil, 9 |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Conservatoire de Paris (1798–) |
| Activitat | |
| Ocupació | Pianista, compositor i musicògraf |
| Ocupador | Conservatoire de Paris (1816–) |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Estil | Romàntic |
| Professors | François Adrien Boieldieu, Charles Simon Catel i Luigi Cherubini |
| Alumnes | César Franck, Georges Bizet, Ambroise Thomas, Louis Lacombe, Louis James Alfred Lefébure-Wely, Anton-François Marmontel, Victor Massé, Pere Tintorer i Sagarra, Eugénie de Santa-Coloma i Phédora Pierret |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Hortense-Victoire Leduc (1820–) |
| Fills | Juliette Dubufe, Anna Zimmerman |
 
| |
Pierre Zimmermann (París, França, 1785 - 1853) fou pianista, compositor i musicògraf francès.[1]
Alumne del Conservatori de París, estudià piano amb François-Adrien Boïeldieu i composició amb Luigi Cherubini. A partir del 1820 fou professor de piano del mateix Conservatori, actuant en aquest durant vint-i-vuit anys.
Va compondre gran nombre d'obres de caràcter didàctic, entre elles l'Encyclopédie du Pianiste, la qual comprèn un mètode complet de piano, més un tractat d'harmonia i composició, el que permet a l'alumne simultanejar ambdues ensenyances de manera molt pràctica.
Consagrat enterament a l'ensenyança, produí poc com a compositor, no obstant haver estat rebuda amb força èxit la seva òpera còmica L'Enlèvement estrenada en el teatre del mateix nom, de París, el 1831.
Entre els alumnes més notables de Zimmermann cal citar en Henri Hippolyte Potier,[2] Prudent, Marmontel, Ravina, Lefebvre, Lacombe, Joséphine Martín, Alexandre Goria[3] i Thomas.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 70. Edició 1990. Madrid: Espasa-Calpe, 1908-1930, p. 1241. ISBN 84-239-4501-4.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 1038 (ISBN 84-239-4546-4)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 26, pàg. 713, (ISBN 84-239-4526-X)