Pigallat

Pigallat
Lactarius mediterraneensis
	;
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Russulales
Família	Russulaceae
Gènere	Lactarius
Espècie	Lactarius mediterraneensis ; Llistos. i Bellù, 1996

El pigallat^[1] (Lactarius mediterraneensis), també anomenat enganyapastors pigallat de llet groga i cabra mediterrània^[2], és una lleterola del grup dels enganyapastors. És de distribució mediterrània i creix preferentment en boscos de planifolis de la plana^[2].

Taxonomia

Va ser descrit per J Llistosella i F. Bellú^[3]. El material que serveix d'holotipus va ser recol·lectat a Pollença (Mallorca) i creixia vora alzina (Quercus ilex) en sòl calcari.

Descripció

^[2]^[4]^[5] Bolet de barret de bona mida, de 4-15 cm de diàmetre; superfície groguenca, no zonada però marcada per abundants depressions circulars o escrobícules de color groc brunenc; més pigat vora el marge.

Làmines cremoses, no s'anastomosen vora la cama^[4]^[5].

Cama blanquinosa, llisa tot i que pot presentar escrobícules^[4]^[5]

Carn blanca al tall, ben aviat groc llimona, especialment sota la cutícula, vora les làmines i la perifèria de la cama, més tard i arreu, rosàcia; al tast, inicialment amarga, ben aviat molt picant. El làtex o llet és blanc, escàs, i característicament esdevé groc lentament, en pocs minuts; acre^[4]^[5]

Hàbitat

^[6]Tardoral; preferentment en sòls calcificats; des de la terra baixa i el litoral a la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, principalment vora alzines i carrasques, algun cop en rouredes termòfiles (roure de fulla petita), sovint acompanyades de pins (Pinus pinaster, P. nigra ssp salzmannii) i estepes.

Distribució geogràfica

S'ha descrit de la zona mediterrània, tant a la plana com litoral, on és relativament comú. Rar en la zona continental de la península ibèrica, a França, Itàlia, Grècia^[7], Algèria^[8], Turquía^[9] i Pakistan^[10].

Espècies semblants

D'aspecte similar a altres enganyapastors com el pigallat venós (Lactarius acerrimus) i l'enganyapastors de llet blanca (L. zonarius)^[2]. Ambdós però tenen la llet blanca i immutable, que no vira a groc, i el marge del barret no acostuma a estar decorat amb escrobícules. L'enganyapastors de llet groga (Lactarius chrysorrheus) no té el marge del barret escrobiculat^[4].

Comestibilitat

No és comestible^[2].

Referències

↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:31. El Papiol: efadós, 2021.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
↑ Llistosella, J.; Bellú, F. «Lactarius mediterraneensis, a new specie from mediterranean region.». Mycotaxon, 57, 1995, pàg. 175 - 186. ISSN: 0093-4666.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Llistosella, J.; Bellú, F. «Lactarius mediterraneensis, a new species from the Mediterranean region». Mycotaxon. Mycotaxon Publications, vol. 57, 1996, pàg. 175-86. ISSN: 0093-4666.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.
↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
↑ Kaounas, V.; Konstantinidis, G.; Sofronis, D.; Gkilas, M.; Kottis, L. «[https://www.sbco.fr/pdf/MycolMontenXIX.pdf Seven interesting basidiomycetes recorded in Greece for the first time.]». Mycologia Montenegrina, 19, 2016, pàg. 97-112.
↑ Benfriha, A.; Belhoucine Guezouli, L.; Boughalem, M.; Tefiani, C.; Barka F., Maazouz S, Nadour H, Bouchachia S, Kong WS, Han JG. «First record, phylogenetic analysis, and key to Lactarius mediterraneensis (Russulales, Basidiomycota) and its related species in Tlemcen’s national park (Algeria)». Revue Agrobiologia, 10(2), 2020, pàg. 2076-87.
↑ Dogan, Hasan; öZtüRk, Öyküm; şAnda, Murad Aydın Şanda «THE MYCOBIOTA OF SAMANLI MOUNTAINS IN TURKEY». Trakya University Journal of Natural Sciences, 22, 2, 15-10-2021, pàg. 215–243. DOI: 10.23902/trkjnat.947894. ISSN: 2528-9691.
↑ «Lactarius mediterraneensis Llistos. & Bellù». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).

[Clau-1] Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:31. El Papiol: efadós, 2021.

[Bolets-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.

[3] Llistosella, J.; Bellú, F. «Lactarius mediterraneensis, a new specie from mediterranean region.». Mycotaxon, 57, 1995, pàg. 175 - 186. ISSN: 0093-4666.

[Mycotaxon-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Llistosella, J.; Bellú, F. «Lactarius mediterraneensis, a new species from the Mediterranean region». Mycotaxon. Mycotaxon Publications, vol. 57, 1996, pàg. 175-86. ISSN: 0093-4666.

[basso-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.

[Banc-6] Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.

[7] Kaounas, V.; Konstantinidis, G.; Sofronis, D.; Gkilas, M.; Kottis, L. «[https://www.sbco.fr/pdf/MycolMontenXIX.pdf Seven interesting basidiomycetes recorded in Greece for the first time.]». Mycologia Montenegrina, 19, 2016, pàg. 97-112.

[8] Benfriha, A.; Belhoucine Guezouli, L.; Boughalem, M.; Tefiani, C.; Barka F., Maazouz S, Nadour H, Bouchachia S, Kong WS, Han JG. «First record, phylogenetic analysis, and key to Lactarius mediterraneensis (Russulales, Basidiomycota) and its related species in Tlemcen’s national park (Algeria)». Revue Agrobiologia, 10(2), 2020, pàg. 2076-87.

[9] Dogan, Hasan; öZtüRk, Öyküm; şAnda, Murad Aydın Şanda «THE MYCOBIOTA OF SAMANLI MOUNTAINS IN TURKEY». Trakya University Journal of Natural Sciences, 22, 2, 15-10-2021, pàg. 215–243. DOI: 10.23902/trkjnat.947894. ISSN: 2528-9691.

[10] «Lactarius mediterraneensis Llistos. & Bellù». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]