Vés al contingut

Pilar Eyre Estrada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pilar Eyre)
Plantilla:Infotaula personaPilar Eyre Estrada

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista, youtuber Modifica el valor a Wikidata


X: pilareyre Youtube: UCZ-cIrhnX67aBGrUbQf7Agw Youtube: Pilareyreoficial Modifica el valor a Wikidata


Pilar Eyre Estrada (Barcelona, 13 de setembre de 1951) és una periodista i escriptora catalana.[1][2]

Biografia

[modifica]

Filla del pintor gallec Vicente Eyre Fernández i de Pilar Estrada Borrajo de Orosco, Pilar és la mitjana de tres germanes. Les seves germanes es diuen Olga i Georgina. Després d'estudiar Filosofia i lletres i Ciències de la informació, es va dedicar plenament al periodisme, en primer lloc en premsa escrita, col·laborant en diaris com Hoja del Lunes, La Vanguardia, Interviú, El Periódico de Catalunya o El Mundo.

Posteriorment, va fer el salt als mitjans audiovisuals, tant a ràdio com a televisió. Ha estat a través de la pantalla petita com ha obtingut un major grau de popularitat, col·laborant sobretot com a analista i comentarista de crònica social. Des de principis de la dècada de 1990 va començar a col·laborar amb Jordi González al programa La palmera (1991), que s'emetia a Televisió Espanyola. Successivament, les seves aparicions com a tertuliana i entrevistadora habitual, inclouen els espais La máquina de la verdad (1993), amb Julián Lago, Hormigas blancas (2007), amb Jorge Javier Vázquez, ¡Qué tiempo tan feliz! (2010), amb María Teresa Campos, i La noria (2008-2012), de nou amb Jordi González.[cal citació]

La seva relació amb la literatura s'inicia el 1985, quan publica Vips: todos los secretos de los famosos. Finalista del Premi Planeta 2014 amb la novel·la Mi color favorito es verte, història autobiogràfica que explica la història d'amor de maduresa d'una periodista amb un reporter de guerra, a qui coneix tres dies abans que aquest hagi de marxar, el seu segrest i la recerca que la periodista emprèn per intentar retrobar-lo. El desembre de 2015 va guanyar el primer premi Joaquín Soler Serrano de literatura.[cal citació]

Obres publicades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Pilar Eyre» (en castellà). Planeta de Libros. [Consulta: 19 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 «Pilar Eyre». Libros Alcaná. [Consulta: 19 juliol 2021].
  3. «Diagonal TV prepara una sèrie sobre la família Borbó». Ara, 08-07-2021, p. 44.
  4. Doria, Sergi. «Pilar Eyre: «Barcelona respiró franquismo por todos sus poros»» (en castellà). ABC Cultura, 23-10-2019. [Consulta: 19 juliol 2021].
  5. «Pilar Eyre». escritoras.com. [Consulta: 19 juliol 2021].