Vés al contingut

Pinacoteca de Brera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pinacoteca di Brera)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióPinacoteca de Brera
(it) Pinacoteca di Brera Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
EpònimPalau de Brera Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu d'art
museu nacional d'Itàlia
galeria d'art
museu d'art modern
institució educativa
museu del Ministeri de Cultura italià
institut museístic amb especial autonomia (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1776
FundadorMaria Teresa I d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PatrocinadorBernocchi Modifica el valor a Wikidata
Utilitzabiblioteca digital Modifica el valor a Wikidata
Superfícieexposició: 523.087 m² (2018)
exposició: 4.174 m² (2015) Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibicióexposició: 500 peces (2018)
exposició: 600 peces (2015) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals111.727 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Gerent/directorJames Bradburne Modifica el valor a Wikidata
Treballadors120 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Altres
Número de telèfon+39-02-722631 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpinacotecabrera.org Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pinacoteca de Brera
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimPalau de Brera Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMuseu d'art, institució educativa, galeria d'art, museu d'art modern, museu nacional d'Itàlia, institut museístic amb especial autonomia i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePiero Portaluppi (1943)
Gualtiero Galmanini (1943) Modifica el valor a Wikidata
Construcció1776 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1776 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfícieexposició: 523.087 m²
exposició: 4.174 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMilà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióvia Brera, 28 - Milano Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 28′ 19″ N, 9° 11′ 16″ E / 45.471955°N,9.187815°E / 45.471955; 9.187815
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
FundadorMaria Teresa I d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Treballadors120 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals111.727 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpinacotecabrera.org Modifica el valor a Wikidata

La Pinacoteca di Brera és una col·lecció d'art situada a Milà, al nord d'Itàlia. Conté una de les col·leccions més destacades de pintura italiana, situada a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera ("Accademia di Belle Arti di Brera" o Accademia di Brera), que comparteixen situació al Palazzo Brera i també, del desember 2024, a Palau Citterio per la col·lecció del Nou-cents.

Història

[modifica]

El Palazzo Brera deu el seu nom a l'alemany Braida, terme del baix llatí que equival agarrotxa, i designa terrenys coberts de mala herba: pot comparar-se amb el Bra de Verona.

Hi va haver una casa pertanyent a la confraria dels "Umiliati" (donació de 1034). El 1569 va ser dissolta la confraria i els seus béns van passar a l'arquebisbe milanès i després als jesuïtes el 1572. Va patir una reestructuració radical per Francesco Maria Ricchini (1627-1628). Quan els jesuïtes van ser expulsats de Piemont el 1772, el palau va romandre com a seu de l'Observatori astronòmic de Milà i de la biblioteca fundada pels jesuïtes. El 1774 se li va afegir l'herbariumdel nou jardí botànic. Els edificis es van ampliar segons un disseny de Giuseppe Piermarini, que va ser nomenat professor de l'acadèmia quan aquesta va ser fundada formalment el 1776, amb Giuseppe Parini com a degà. Piermarini va ensenyar a l'acadèmia durant 20 anys, mentre controlava els projectes urbanístics de la ciutat, com els jardins públics (1787-1788) i la plaça Fontana, (1780-1782).

Per a ensenyar millor l'arquitectura, l'escultura i altres arts, l'Acadèmia iniciada per Parini va ser proveïda d'una col·lecció de motlles de peces antigues, essencial per inculcar un refinat neoclassicisme en els estudiants.

Sota la gestió dels successors de Parini, l'abat Carlo Bianconi (1778-1802) i el genial artista erudit Giuseppe Bossi (1802-1807), l'Acadèmia va adquirir les seves primeres pintures per a la pinacoteca durant la redistribució d'obres d'art italianes que va caracteritzar l'era napoleònica. Bossi desitjava formar una col·lecció a imatge i semblança de la Galeria dels Uffizi de Florència. Milà es va convertir en capital del nou regne d'Itàlia instaurat per Napoleó, i allà es van recollir, per a la conservació, quadres de diversos orígens, la major part procedents de convents desafectats. Desposoris de la Verge de Rafael Sanzio va ser una pintura clau en la primera col·lecció. L'Acadèmia va ampliar la seva perspectiva cultural associant-se a artistes del Primer Imperi Francès: Jacques-Louis David, Pietro Benvenuti, Vincenzo Camuccini, Antonio Canova, Bertel Thorvaldsen i l'arqueòleg Ennio Quirino Visconti.

El 1805, sota la direcció de Bossi, es va iniciar una sèrie d'exposicions anuals amb un sistema de premis, contrapunt als Salons de París, que van servir per identificar Milà com la capital cultural de la pintura contemporània a Itàlia al llarg del segle xix. El comitè artístic de l'Acadèmia, la Commissione di Ornato va exercir una influència controladora en els monuments públics, sent una precursora de l'actual Sopraintendenze delle Belle Arti. La Pinacoteca va ser inaugurada oficialment el 15 d'agost de 1809, oferint a les seves sales obres representatives de les escoles italianes a partir de la baixa edat mitjana.

En les dècades següents, la Pinacoteca de Brera es va anar enriquint. El Romanticisme va veure el triomf dels quadres d'història acadèmics, guiats a l'Acadèmia per Francesco Hayez, i la introducció del paisatge com un gènere acadèmic acceptable, inspirat per Massimo D'Azeglio i Giuseppe Bisi, mentre que l'Acadèmia evolucionava per esdevenir una institució per a l'ensenyament de la història de l'art. Les supressions de convents a 1811-1812 van aportar nous ingressos; també hi va haver donacions privades, com la de la col·lecció Oggioni, el 1855.

El 1882, la Galeria de pintures es va separar de l'Acadèmia. Des de 1891 les exposicions es van reduir a esdeveniments triennals, i projectes arquitectònics es van desenvolupar amb independència. Amb la separació, es van treure de l'exposició les peces que només tenien interès didàctic. Durant la Primera Guerra Mundial, es va traslladar la col·lecció a Roma per a protegir-la. Es va constituir l'Associació d'amics de Brera i dels museus milanesos, per aconseguir suport corporatiu que complementés les contínues donacions.

Durant el període d'avantguarda, quan el modernisme s'estava establint, el director de l'Acadèmia, Camillo Boito va tenir com a alumne a Luca Beltrami, i Cesare Tallone va ensenyar a Carlo Carrà i Achille Funi.

Les col·leccions van ser novament evacuades amb motiu de la Segona Guerra Mundial. El palau va ser aconseguit pels bombardejos el 1943. Els danys irreparables en molts llocs del palau van forçar a la seva reconstrucció, que es va fer amb modificacions per presentar millor les pintures.

L'Observatori de Brera va allotjar a l'astrònom Giovanni Schiaparelli durant quatre dècades.

La col·lecció

[modifica]

Obres famoses a la Pinacoteca di Brera

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinacoteca de Brera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pinacoteca_de_Brera&oldid=34325425»