Pinetell
|
No s'ha de confondre amb Rovelló. |
Lactarius deliciosus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Dades | |||||||||
| Font de | pinetell | ||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius deliciosus Gray, 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus deliciosus | ||||||||
.svg){kind=icon}
El pinetell,[1][2][3] pinetell ver,[1][2][3] rovelló d'obaga, esclata-sang,[1] pebràs,[1] pinenca o roget[4] (Lactarius deliciosus, del llatí lactarius 'que té llet' i deliciosus 'deliciós') és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.[5] S'anomena també «pinetell» un altre bolet del mateix gènere, el rovelló (Lactarius sanguifluus), també molt apreciat gastronòmicament; de la mateixa manera a vegades també es diu «rovelló» a aquest bolet.
Descripció
[modifica]El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[6] amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.
Hàbitat
[modifica]Creix a les pinedes i prop de les ginebres, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de final de l'estiu, fins a l'arribada dels primers freds de l'hivern.
Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbusts aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent del bolet del nord.
També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.
Gastronomia
[modifica]És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també força populars i es serveixen fregits amb mantega o marinats.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 2,0 2,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ [1]"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2"
- ↑ Pascual, Ramón. Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic, 1999, p. 21. ISBN 9788473065429.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013].
Bibliografia
[modifica]- Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013].
