Pinedo

Pinedo

Platja de Pinedo durant un dia núvol
Tipus	pedania
Localització
39° 25′ 19″ N, 0° 20′ 21″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Comarca de València
Municipi	València
Districtes	Pobles del Sud
Població humana
Població	2.597 (2022)
Geografia
Altitud	2 m
Limita amb	El Saler La Punta El Castellar-l'Oliveral
Identificador descriptiu
Codi postal	46012

Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.

Correguda de Joies, en la Festa Grossa

El nucli urbà se situa entre la riba dreta del riu Túria i la mar, mirant cap a la dàrsena sud del Port de València. Es troba a 5 quilòmetres de la ciutat a través de l'autovia del Saler (CV-5010).

És un poblat tradicionalment agrícola i pescador que conserva molts trets propis de la seua existència com a poble independent. Pinedo conté algunes de les últimes barraques centenàries, i la seua platja combina dunes d'arena fina amb un passeig marítim.

Història

Les primeres notícies que es tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de València de Jaume I, ja que en eixa zona acamparen els soldats provinents de Tortosa. En record de la conquista, els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que es conegué com a la Creu de la Conca i donà nom a la partida durant uns quants segles. No obstant això, el Llibre del Repartiment de València no parla de cap alqueria ni lloc d'importància a la zona, i els texts posteriors de viatgers i geògrafs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat. Molt probablement, esta àrea no va començar a poblar-se fins ben entrat el segle xviii, coincidint amb el retrocés dels límits de l'Albufera i el final de les incursions dels pirates barbarescs.

Fins al segle xix, Pinedo, en aquell temps dependent del municipi de Russafa, encara constituïa una extensa zona de marjal dedicada en part al cultiu de l'arròs, escassament poblada i separada de la platja per una densa pineda, prolongació de la Devesa del Saler, fet que probablement explica l'origen del topònim Pinedo. El nucli en si naix entre finals del segle xviii i principis del XIX a partir de l'eix nord-sud que conformava la carrera del Riu (aproximadament l'espai que hui ocupa l'autovia del Saler) i un altre eix menor perpendicular que enllaçava amb la platja. En 1840 Pinedo tenia 358 habitants i molts locals comercials, fet que el convertia en un dels nuclis principals d'eixa zona de l'Horta. En 1877 Pinedo, amb la resta del municipi de Russafa, quedaren annexionats a València.

En 1940 Pinedo ja tenia 2.975 habitants, població que es mantingué fins a la dècada de 1960, en què la població decaigué ràpidament. Eixe fet es degué en part a l'èxode rural, encara que fon molt més determinant la construcció del llit nou del riu Túria, que comportà la destrucció de bona part de l'horta, un gran nombre de vivendes i inclús l'església parroquial. No obstant això, des de mitjans de la dècada de 1970 la població tornà a augmentar, fins a aplegar als 2.078 habitants en 1986.

Són freqüents les troballes arqueològiques submarines a la costa davant de la localitat, en les quals s'han recuperat àmfores des de l'època romana fins a l'edat mitjana, ceps i armelles de plom. Entre les troballes destaca una escultura en bronze del déu Apol·lo, que es va trobar el 8 de desembre de 1963.

Demografia

El nucli, que sorgí a finals del segle xviii, cresqué ràpidament durant els segles XIX i xx fins a la dècada de 1960, quan la població es reduí dràsticament a causa, principalment, de la construcció del nou llit del riu Túria. En 2017 tenia 2.531 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucli principal.

Evolució demogràfica de Pinedo⁶²
	1840	1940	1970	1981	1985	2000	2005	2008	2009	2010	2011	2012	2014	2015	2020	2022
Població	358	2975	1463	1883	2011	2452	2549	2596	2621	2621	2680	2707	2575	2583	2574	2597