Piper cubeba
 Piper cubeba a Köhler's Medicinal Plants, 1887. | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | cubeba i oli de cubeba  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Piperales |
| Família | Piperaceae |
| Gènere | Piper |
| Espècie | Piper cubeba L.f., 1782 |
.svg){kind=icon}
- Nota: És una espècie encara no resolta taxonòmicament, a més de la confusió regnant sobre l'autor, puix que hi ha diagnosi de diferents autors, és a dir: P. cubeba de Carl von Linné el Jove, 1782[1] de "la selva de Java" ("habitat in Java sylvis"), P. cubeba de Vahl, 1804 i P. cubeba de Bojer, 1837,[1][2] i no és clar a quina planta corresponen, encara que és molt probable que la primera sigui aquella vàlida.[3]
Piper cubeba, anomenada també cubeba i pebre de Java, és una planta de la família del pebre (piperàcia); la seva fruita és emprada en l'elaboració d'olis essencials. Les baies de la planta es solen assecar i es venen seques o moltes, són lleugerament més grosses que els grans de pebre, tenen una superfície arruada, i la major part dels grans són buits.
Origen i etimologia
[modifica]La cubeba, originària de l'Illa de Java, té una llarga i complexa història i va arribar al continent africà i a Europa a mitjançant l'Índia per obra del comerç amb els àrabs. El nom cubeba prové de l'àrab clàssic kubābah, i aquest del persa kababe,[4] que és d'origen desconegut, per via del francès antic quibibes.
Descripció
[modifica]Segons Carl von Linné el Jove,[5] s caracteritza per les seves fulles oblico-ovalades senceres i peciolades, amb el limbe de base asimètrica i vernació oblonga alterna; les inflorescències espiciformes pedunculades curtes i oposades a les fulles i els fruits, glabres, amb pedicels persistents.
Usos
[modifica]Medicinals
[modifica]Es feia servir a Europa i a Amèrica, amb força succés, per a la sanció de la blennorràgia o gonorrea, fins ben entrat el segle xx.
Culinaris
[modifica]A Europa va ser emprada com a espècia de gran valor en la cuina medieval. Va ser el condiment de base de la carn, o emprada en algunes salses. Es coneix una recepta medieval que inclou la cubeba per a elaborar "salsa sarcenes", que consisteix en llet d'ametlla i diverses espècies afegides.[6] La seva desaparició en la cuina europea es deu probablement a la seva sabor amarga, la qual cosa pot haver estat interpretada com de qualitat inferior al pebre negre.
Avui dia a la cuina marroquina s'empra la cubeba per a donar gust alguns plats i pastes com els macruts, boletes de semolina amb mel i dàtils.[7] La cubeba s'inclou a vegades en la llista d'ingredients de la mescla d'espècies denominada ras el hanout, típica d'aquest país.
Altres
[modifica]És un ingredient en l'elaboració de ginebres.
Taxonomia
[modifica]Piper cubeba va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada en Supplementum Plantarum 90. 1781[1782].[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Piper en The Plant List
- ↑ Piper en IPNI
- ↑ Piper cubeba a ropicos
- ↑ cubeba en el Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), 22a edició, 2001
- ↑ Piper cubeba a Supplementum plantarum Systematis vegetabilium editionis decimae tertiae, Generum plantarum editionis sextae, et Specierum plantarum editionis secunda..., p. 90, 1782
- ↑ "Make a thykke mylke of almondys, do hit in a pot with floure of rys, safron, gynger, macys, quibibis, canel, sygure: and rynse the bottom of the disch with fat broth. Boyle the sewe byfore, and messe hit forth."
- ↑ Hal, 2002, p=32
- ↑ «Piper cubeba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 gener 2015].
Enllaços externs
[modifica]