Muntanyes Pirin

Muntanyes Pirin

Tipus	serralada
Localització
Entitat territorial administrativa	Bulgària
41° 46′ 40″ N, 23° 24′ 00″ E
Característiques
Altitud	2.914,3 m
Dimensió	40 () × 80 () km
Punt més alt	Vihren  (2.914,3 m )
Material	granit marbre
Superfície	2.585 km²
Història
Període	Paleogen

Les Muntanyes Pirin (búlgar: Пирин) són una serralada de muntanyes del sud-oest de Bulgària. El mont Vihren de 2,914 m d'alt n'és el pic més alt. Aquestes muntanyes reben el nom per Perun (en búlgar: Перун), el déu principal del panteó eslau. En l'Antiguitat clàssica la serralada es deia Perinthos, de l'idioma traci, que significa 'Muntanya Rocosa'.

Hi apareix el límit arbori.

Aquesta serralada s'estén per 80 km des del nord-oest al sud-est i d'uns 40 km d'amplada en 2,585 km² (998 sq mi). Al nord Pirin està separada de la serralada Rila, pel Pas Predel, mentre pel sud arriba a les Muntanyes Slavianka. Pirin té més d'un centenar de llacs glacials i de les glaceres més al sud d'Europa, Snejnika i Banski Suhodol.

La part nord de la serralada, que també és la més alta, està protegida pel Parc Nacional de Pirin, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l'any 1983. Pirin és coneguda per la seva rica flora i fauna, així com per la presència d'una sèrie d'espècies relictes. Gran part de la zona és bosc, amb algunes de les coníferes més ben conservades a Bulgària, que ocupen poblacions importants de les espècies endèmiques dels Balcans :Pi de Macedònia, Pi de Bòsnia i avet de Bulgària. Els animals inclouen moltes espècies d'alt valor de conservació, com el os bru, llop gris, etc.

La combinació d'unes condicions naturals favorables i un patrimoni històric variat fan que Pirin sigui una destinació turística important. El poble de Bansko, situat als vessants nord-orientals de la muntanya, ha estat el principal centre d'esquí d'esquí i de l'esport d'hivern dels Balcans. Una sèrie d'assentaments a les faldes de Pirin tenen fonts minerals i són balnearis. Mèlnik, en els vessants sud-oest de la serralada és la ciutat més petita de Bulgària i és una reserva arquitectònica. A pocs quilòmetres de la ciutat es troben les Piràmides de Roca i el Monestir de Rojen.

Hi ha dos pics per sobre 2.900 m, Vihren i Kutelo. Alguns dels pics més alts són:

• Vihren, 2,914 metres (9,560 ft)
• Kutelo, 2,908 metres (9,541 ft)
• Banski Suhodol, 2,884 metres (9,462 ft)
• Polejan, 2,851 metres (9,354 ft)
• Kamenitsa, 2,822 metres (9,259 ft)
• Malak Polezjan, 2,822 metres (9,259 ft)
• Bayuvi Dupki, 2,820 metres (9,252 ft)
• Ialovarnika, 2,763 metres (9,065 ft)
• Kaimaktxal, 2,763 metres (9,065 ft)
• Gazei, 2,761 metres (9,058 ft)
• Todorka, 2,746 metres (9,009 ft)
• Bandèrixki Txukar, 2,732 metres (8,963 ft)
• Djengal, 2,730 metres (8,957 ft)
• Momin Dvor, 2,723 metres (8,934 ft)
• Koteixki Txal, 2,715 metres (8,907 ft)
• Bezimenen Vrah, 2,712 metres (8,898 ft)
• Malka Todorka, 2,712 metres (8,898 ft)
• Txengeltxal, 2,709 metres (8,888 ft)
• Dissilitsa, 2,700 metres (8,858 ft)
• Kamènixka Kukla, 2,690 metres (8,825 ft)
• Kuklite, 2,686 metres (8,812 ft)
• Baixliiski Txukar, 2,670 metres (8,760 ft)
• Muratov Vrah, 2,669 metres (8,757 ft)
• Djano, 2,668 metres (8,753 ft)
• Bezbog, 2,645 metres (8,678 ft)
• Sivria, 2,593 metres (8,507 ft)
• Sinanitsa, 2,516 metres (8,255 ft)

Piràmides de roca a Melnik

Honor

Glacera Pirin a Graham Land a Antàrtida.

Galeria

• 
  Llac Vasilashko
• 
  Popinolashki
• 
  Todorka
• 
  Llacs Banderishki
• 
  Llac Sinanitsa
• 
  Vista panoràmica de Pirin

Referències

• Головински (Golovinski), Евгени (Evgeni). Българска енциклопедия "А-Я" (en bulgarian). София (Sofia): Издателство "Труд" (Trud Press), 2003. ISBN 954-528-313-0. 
• Георгиев (Georgiev), Владимир (Vladimir). Енциклопедия България. Том V. П-Р (en bulgarian). София (Sofia): Издателство на БАН (Bulgarian Academy of Sciences Press), 1986. 
• Мичев (Michev), Николай (Nikolay); Михайлов (Mihaylov), Цветко (Tsvetko); Вапцаров (Vaptsarov), Иван (Ivan); Кираджиев (Kiradzhiev), Светлин (Svetlin). Географски речник на България (en bulgarian). София (Sofia): Наука и култура (Nauka i kultura), 1980. 
• Димитрова (Dimitrova), Людмила (Lyudmila). Pirin National Park. Management Plan (Национален парк "Пирин". План за управление) (en bulgarian). София (Sofia): Ministry of Environment and Water, Bulgarian Foundation "Biodiversity", 2004. 
• Дончев (Donchev), Дончо (Doncho); Каракашев (Karakashev), Христо (Hristo). Теми по физическа и социално-икономическа география на България (Topics on Physical and Social-Economic Geography of Bulgaria) (en bulgarian). София (Sofia): Ciela, 2004. ISBN 954-649-717-7. 
• Душков (Dushkov), Добри (Dobri). Пирин. Туристически речник (en bulgarian). София (Sofia): Наука и култура (Nauka i kultura), 1972. 
• Малчев (Malchev), Малчо (Malcho); Сотиров (Sotirov), Чавдар (Chavdar). Планински туризъм (Mountain Tourism) (en bulgarian). Шумен (Shumen): Университетско издетелство "Епископ Константин Преславски" (Shumen University Press), 2015. ISBN 978-954-577-899-5. 
• Perry, Julian. Walking in Bulgaria's National Parks (en anglès). Cicerone, 2010. ISBN 978-1-85284-574-2. 
• Gachev, Emil «Inter-annual size variations of Snezhnika Glacieret (the Pirin Mountains, Bulgaria) in the last ten years». Studia Geomorphologica Carpatho-Balcanica. Polish Academy of Sciences, XLV, 2011, pàg. 47–68. ISSN: 0081-6434 [Consulta: 9 juliol 2016].
• Grunewald, Karsten; Jörg Scheithauer «Europe’s southernmost glaciers: response and adaptation to climate change». Journal of Glaciology. International Glaciological Society, 56, 2010, pàg. 129–142. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. ISSN: 0022-1430 [Consulta: 9 juliol 2016]. Arxivat 2 April 2015 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• «Pirin National Park». Official Site of Pirin National Park. Arxivat de l'original el 10 de gener 2016. [Consulta: 16 octubre 2016].
• «Pirin National Park». Official Tourism Portal of Bulgaria. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2016. [Consulta: 16 octubre 2016].
• «Pirin Mountains». Bulgaria Walking. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2016. [Consulta: 16 octubre 2016].