Plaça d'Urquinaona
 Torre Urquinaona, des de la plaça  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | José María de Urquinaona Bidot | |||
Noms Plaça Nova de Jonqueres
(–dècada del 1890) Plaça del Bisbe Urquinaona (dècada del 1890–1936) Plaça de Francesc Ferrer i Guàrdia (1936–1939) Plaza del Obispo Urquinaona (1939–1982) Plaça d'Urquinaona (1982–) | ||||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Districte(s) | Eixample de Barcelona | |||
| Barri(s) | Dreta de l'Eixample | |||
Interseccions
| ||||
| Construcció | ||||
| Inauguració | 1857 | |||
| ||||
La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella. Hi conflueixen la Ronda de Sant Pere, la Via Laietana i els carrers Fontanella, el d'Ausiàs March, el de Pau Claris, el de Trafalgar i el de Roger de Llúria. Hi aflora una de les boques de l'Estació d'Urquinaona, de les línies L1 i L4 del Metro de Barcelona.
Va ser anomenada en honor de José María de Urquinaona Bidot (Cadis 1813 - Barcelona 1883), bisbe de Barcelona des de 1878 fins a 1883. La plaça va ser creada l'any 1857, després de la demolició dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres. El seu primer nom va ser plaça Nova de Jonqueres.[1]
La superfície urbanitzada és de 18.050 metres quadrats, amb una àrea enjardinada central on hi ha la Font del Noi dels Càntirs, obra de l'any 1912, de l'escultor Josep Campeny i Santamaria. L'edifici més alt de la plaça és la Torre Urquinaona, i el Teatre Borràs n'és un altre edifici destacat. A la cantonada entre Trafalgar i Via Laietana hi ha la seu del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ajuntament de Barcelona, Nomenclàtor
Enllaços externs
[modifica]