Vés al contingut

Pigre gris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pluvialis squatarola)
Infotaula d'ésser viuPigre gris
Pluvialis squatarola Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura77 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693749 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaCharadriidae
GènerePluvialis
EspèciePluvialis squatarola Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicPluvialis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Exemplar de pigre gris.

El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 28 cm de llargària.
  • A l'estiu té les parts superiors grisenques i les parts inferiors negres, mentre que a l'hivern adopta un color més brunenc. La gola i el pit són negres, el carpó és blanc i presenta les plomes axil·lars negres.
  • Quan vola mostra una taca negra sota les ales, la qual es fa més aparent a l'hivern.

Subespècies

[modifica]
  • Pluvialis squatarola cynosurae (Thayer & Bangs, 1914)
  • Pluvialis squatarola squatarola (Linnaeus, 1758)
  • Pluvialis squatarola tomkovichi (Engelmoer & Roselaar, 1998)

Reproducció

[modifica]

Nien a la tundra àrtica i als Països Catalans només arriben com a migradors.

Alimentació

[modifica]

A l'estiu menja cucs, insectes i aràcnids, mentre que a l'hivern es nodreix de cucs, mol·luscs i petits crustacis.

Hàbitat

[modifica]

Se'ls pot veure a les platges, a les salines o a les maresmes.

Distribució geogràfica

[modifica]

A l'estiu habita en platges i planes humides de la zona àrtica d'Euràsia i Amèrica, i a l'hivern arriba fins a l'Àsia i l'Amèrica meridionals, Austràlia i el cap de Bona Esperança. Als Països Catalans, i a l'hivern, només hi ha un nucli al Delta de l'Ebre, puix que, principalment, passa aquesta estació a l'Europa atlàntica i a l'Àfrica mediterrània.[1]

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 49. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]