Dragó barbut central
Pogona vitticeps | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 83494364 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Squamata |
Família | Agamidae |
Gènere | Pogona |
Espècie | Pogona vitticeps Ahl, 1927 |
Distribució | |
Endèmic de |
El dragó barbut central (Pogona vitticeps)[1] és una espècie de rèptil de la família dels agàmids originari de les regions desèrtiques i semidesèrtiques d'Austràlia. És diürn, omnívor i terrestre semiarborícola. Actualment és comercialitzat com a mascota exòtica en diversos llocs del món. Rep aquest nom pel replegament de pell, amb escates punxegudes que té sota la gola. També té el cos recobert d'espines.
Distribució
[modifica]Presenta una àmplia àrea de distribució de l'est i el centre d'Austràlia fins al nord-oest de Victòria. Tot i que habita en les regions australianes més seques i àrides, passa la majoria del seu temps en hàbitats i camps, ja que pot habita tant en les zones desèrtiques i rocoses com en boscos poc densos.[2] En aquests hàbitats hi ha poca aigua i humitat, per la qual cosa està adaptat a sobreviure en condicions no fàcils. És una espècie comuna en bona part de la seva àrea de distribució.
Filogènia
[modifica]El cariotip de dragó barbut central consisteix en 6 parells de macrocromosomes i 10 parells de microcromosomes, entre els quals s'inclouen els cromosomes sexuals. El seu genoma ha estat recentment seqüenciat i inclòs en 545,310 scaffolds.[3]
Característiques
[modifica]Morfologia
[modifica]El dragó barbut central sol pesar entre 250 i 510 g i sol mesurar entre 40 i 45 cm, existint una diferència de mida entre els dos sexes. El mascle adult arriba a 60 cm, però la femella només a 40cm. Cal destacar però que la meitat de la seva llargada es correspon en ambdós casos a la cua.
És un animal corpulent, amb un cos robust i aplanat. Les seves extremitats són curtes i robustes, els dits són allargats i acabats amb ungles pronunciades. Presenta un cap gran i la seva principal característica és la seva barba extensible amb espines, d'on prové el seu nom. Aquestes espines es troben presents a diferents parts del cos, especialment als laterals i al maxil·lar inferior.
Una altra característica pròpia és la varietat dels tons de colors. El seu està recobert d'escates de diferents mides i colors, entre els quals s'inclouen: marronós, grisós, rogenc, ataronjat, groguenc o verdós, entre altres. Poden variar lleugerament aquestes coloracions per regular la seva temperatura corporal i per comunicar-se amb altres membres de la seva espècie. Solen viure entre 5 i 12 anys.[4][5][6][7][8]
Dimorfisme sexual
[modifica]Existeixen certes diferències entre els mascles i les femelles adultes, però és difícil de determinar el sexe en les cries a ull fins que no arriben a la pubertat. Els mascles adulta són més grans com s'ha esmentat abans, tenen el cap més robust i una "barba" més pronunciada. Als tres mesos, els mascles solen tenir desenvolupats els sacs hemipenals, els quals es poden observar en forma de protuberàncies en la part inferior de l'arrel de la cua.[9]
Reproducció
[modifica]No està del tot determinat quan arriba a la maduresa sexual, però és quan tenen entre un i dos anys.[10] La mida del cos i les ratlles són importants a l'hora de determinar la maduresa sexual.[11] Els mascles es tornen agressius davant un altre mascle i fan saber el seu domini inflant les seves barbes i fent moure el cap ràpidament. La cria es dona principalment al començament de la primavera. La femella posa d'entre 11 a 30 ous amb forma oblonga en un niu poc profund cobert per sorra. Després de la posta, els ous són abandonats. Eclosionen al cap de 60-80 dies, depenent de la temperatura d'incubació. La femella és capaç de guardar l'esperma i per tant pot realitzar diverses postes després de l'últim contacte amb un mascle.
El seguici implica un seguit de moviments amb el cap pel part del mascle per mostrar la dominació. Si la femella mostra un comportament de submissió, el mascle farà ús de la seva boca per agafar la part posterior del cap de la femella i envoltarà les seves potes davanteres al voltant del tors superior de la femella per evitar que es mogui. La còpula i la inseminació són ràpids. El període de gestació mitjana és d'un mes i mig.
Comportament
[modifica]En captivitat, li encanta estar posicionat en un lloc de molt pas per tal de distreure's. És un animal molt dòcil que es deixa agafar fàcilment. Té una gran varietat d'expressions corporals que l'ajuda a comunicar-se amb els individus de la mateixa espècie. No obstant, és una espècie solitària que rarament es veu en grups.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «TERMCAT». [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ Friedrich-Wilhelm Henkel. Pequeño atlas de reptiles, p. 90.(castellà)
- ↑ Deakin, Janine E.; Edwards, Melanie J.; Patel, Hardip; O'Meally, Denis; Lian, Jinmin «Anchoring genome sequence to chromosomes of the central bearded dragon (Pogona vitticeps) enables reconstruction of ancestral squamate macrochromosomes and identifies sequence content of the Z chromosome». BMC genomics, 17, 06-10-2016, pàg. 447. DOI: 10.1186/s12864-016-2774-3. ISSN: 1471-2164. PMC: PMC4902969. PMID: 27286959.
- ↑ «Dragón barbudo» (en castellà). Gran Atlas animal. [Consulta: 22 maç 2015].
- ↑ «Pogona Vitticeps o Dragón Barbudo» (en castellà). Territorio salvaje, 30-08-2009. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 22 maç 2015].
- ↑ «PogoPogona» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «MundoReptil.com - Foro de reptiles» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ 8,0 8,1 A-Z-Animals.com «Bearded Dragon» (en anglès). .
- ↑ «Ficha - Pogona vitticeps (Dragón Barbudo)» (en castellà). Ficha - Pogona vitticeps (Dragón Barbudo), 11-11-2013. [Consulta: 22 maç 2015].
- ↑ DPIPWE (2011) Pest Risk Assessment: Central bearded dragon (Pogona vitticeps). Department of Primary Industries, Parks, Water and Environment. Hobart, Tasmania.
- ↑ Doneley, B. (2006). Caring for the bearded dragon. Proceedings of the North American Veterinary Conference (20): 1607-1611.
Bibliografia
[modifica]- Ahl,E. 1926. Neue Eidechsen und Amphibien. Zool. Anz. 67: 186-192
- AMER, SAYED A. M. & YOSHINORI KUMAZAWA 2005. Mitochondrial DNA sequences of the Afro-Arabian spiny-tailed lizards (genus Uromastyx; family Agamidae): phylogenetic analyses and evolution of gene arrangements. Biological Journal of the Linnean Society; 85 (2): 247
- Ezaz, Tariq; Quinn, Alexander E.; Miura, Ikuo; Sarre, Stephen D.; Georges, Arthur; Graves, Jennifer A. Marshall 2005. The dragon lizard Pogona vitticeps has ZZ/ZW micro-sex chromosomes. Chromosome Research 13:763-776.
- Hallmen, M. 2006. Selective Breeding for color and pattern. Reptilia (GB) (44): 12-18
- McAlpin, Steve 1995. Notes on the central bearded dragon Pogona vitticeps in Central Australia Monitor: Journal of the Victorian Herpetological Society Inc. 6 (3): 111-115
- Quinn, Alexander E.; Arthur Georges, Stephen D. Sarre, Fiorenzo Guarino, Tariq Ezaz, and Jennifer A. Marshall Graves 2007. Temperature Sex Reversal Implies Sex Gene Dosage in a Reptile. Science 316: 411
- Schaerlaeken, Vicky; Jay J. Meyers and Anthony Herrel 2007. Modulation of prey capture kinematics and the role of lingual sensory feedback in the lizard Pogona vitticeps. Zoology 110 (2): 127-138
- Witten G J. COVENTRY A J. 1990. SMALL POGONA-VITTICEPS REPTILIA AGAMIDAE FROM THE BIG DESERT VICTORIA AUSTRALIA WITH NOTES ON OTHER POGONA POPULATIONS. ROYAL SOCIETY OF VICTORIA PROCEEDINGS 102 (2): 117-120
- Andree Hauschild; L'Agame Barbu Pogona Vitticeps; Les guides Reptil Mag; 2007 Animalia Editions
Atenció: La clau d'ordenació per defecte "Pogona Vitticeps" invalida l'anterior clau "Barbut central, Dragó".