Caesalpinia pulcherrima
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 130102665 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Caesalpinieae |
Gènere | Caesalpinia |
Espècie | Caesalpinia pulcherrima (L.) Sw. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Poinciana pulcherrima |
Caesalpinia pulcherrima és una espècie de planta del gènere botànic Caesalpinia. És la més popular d'aquest gènere i és endèmica dels tròpics d'Amèrica.[1]
Etimologia
[modifica]Caesalpinia, en honor d'Andrea Caesalpini (1524-1603), botànic, filòsof italià; pulcherrimapp, llatí pulcherrimus-a-um, bell, per les seves cridaneres flors.[2]
És un arbust o petit arbre de 3 m d'altura. Les fulles són bipinnades, 2-4 dm de llarg, amb 3-10 parells de pinnes, amb 6-10 parells de folíols de 15-25 mm de long. i 10-15 mm d'ample. Flors en raïms de 2 dm de llarg, cada flor amb 5 pètals grocs, toranjats o vermells. Fruit llegum de 6-12 cm de llarg.
És una cridanera planta ornamental, molt conreada en jardins tropicals. És la "Flor Nacional" de l'illa caribenya de Barbados.[3]
En l'Índia la hi troba en els boscos tropicals plujosos. Amb la seva bella inflorescència groga, vermella i atoranjada, la hi crida "Ratnagundhi" coloquialment.
Ús medicinal
[modifica]Els xamans de l'Amazones ho han usat tradicionalment; coneguda com a ayoowiri.[4] El suc de les seves fulles guareix la febre, el suc de la flor mitiga dolors, i les llavors són emprades per a tractar tos dolents, dificultats respiratòries, i dolor de pit. 4 g de l'arrel indueix avortament en el primer trimestre d'embaràs.
Referències
[modifica]- ↑ William Farquhar; John Sturgus Bastin; Chong Guan Kwa Natural History Drawings: The Complete William Farquhar Collection : Malay Peninsula, 1803-1818. Editions Didier Millet, 2010, p. 91–. ISBN 978-981-4217-69-9.
- ↑ Mark Knowlden Stebbins. Flowering Trees of Florida. Pineapple Press Inc, 1999, p. 40–. ISBN 978-1-56164-173-4.
- ↑ Londa L Schiebinger. Plants and Empire. Harvard University Press, 30 juny 2009, p. 107–. ISBN 978-0-674-04327-5.
- ↑ Dr. John Anurag Panga. Plants of Ams Garden: A Garden in the Arabian Deserts of Dubai. Xlibris Corporation, 26 agost 2014, p. 385–. ISBN 978-1-4990-1700-7.