Vés al contingut

Pol d'inaccessibilitat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pol Sud d'inaccessibilitat)
Mapa de distància a la línia de costa amb la localització dels principals Pols d'Inaccesibilitat. Isolínies cada 250 km (gruixudes cada 1000 km). Projecció de Mollweide

Un pol d'inaccessibilitat (PIA) és el lloc a una distància més gran de qualsevol punt d'accés. Generalment el terme es fa servir com el lloc sobre la superfície d'un continent o un oceà que està a la distància més gran de la línia de costa i és el Pol d'inaccessibilitat del Pacífic o Punt Nemo, és el lloc del mar més allunyat de terra ferma. El lloc de la superfície de la Terra més allunyat del mar és el Pol d'inaccessibilitat d'Euràsia (EPIA).

Un pol d'inaccessibilitat ha de ser, per definició, equidistant de 3 punts sobre la línia de costa.[1]

Longitud
Latitud
distància
error
Altitud
Regió
[graus E]
[graus N]
[km]
[km]
[m]
Antàrtida
-82.97
54.97
1300
±110
3718
Àfrica
26.17
5.65
1814
±2
640
Amèrica del Nord
-101.97
43.36
1639
±14
1030
Sud-amèrica
-56.85
-14.05
1517
±12
396
Austràlia
132.27
-23.17
928
±6
600
Euràsia EPIA1
82.19
44.29
2510
±10
2700
Euràsia EPIA2
88.14
45.28
2514
±7
710
Gran Bretanya
-1.56
52.65
108
±8
100
Groenlàndia
-41.00
76.50
469
±25
2520
Península Ibèrica
-4.51
39.99
362
±4
595
Madagascar
46.67
-18.33
260
±1
1220
Punt Nemo
-123.45
-48.89
2690
±3
0

Pol d'inaccessibilitat d'Euràsia

[modifica]
Punt d'inaccessibilitat EPIA1

Aquest és el lloc més allunyat del mar en la superfície del planeta Terra. Una localització citada freqüentment és 46° 16.8′ N, 86° 40.2′ E / 46.2800°N,86.6700°E / 46.2800; 86.6700 (Pol d'inaccessibilitat d'Euràsia: no documenta), però el seu càlcul no té en compte el golf d'Ob. Aquest lloc es troba al Desert de Dzoosoton Elisen, província de Xinjiang, Xina, i està a 2648 km del mar. Càlculs recents assenyalen dues localitzacions alternatives (per la indefinició de la línia de costa en la desembocadura del riu Ganges): EPIA1 44° 17′ N, 82° 11′ E / 44.29°N,82.19°E / 44.29; 82.19 (EPIA1) i EPIA2 45° 17′ N, 88° 08′ E / 45.28°N,88.14°E / 45.28; 88.14 (EPIA2), situats respectivament a 2510±10 km i 2514±7 km de la línia de costa.

Pol d'inaccessibilitat del Pacífic

[modifica]

(48° 52.6′ S, 123° 23.6′ O / 48.8767°S,123.3933°O / -48.8767; -123.3933 (Pol d'inaccessibilitat del Pacífic)). També anomenat el Punt Nemo. Es troba al sud de l'oceà Pacífic, a 2.688 km de l'illa Ducie (que pertany a les Illes Pitcairn) pel nord, de Motu Nui (un illot al costat de l'Illa de Pasqua) pel nord-est i de l'Illa Maher (Antàrtida) pel sud.

Pol sud d'inaccessibilitat o de l'Antàrtida

[modifica]
Antiga estació soviètica sobre el pol sud d'inaccessibilitat.

Situat a 82° 58′ S, 54° 40′ E / 82.967°S,54.667°E / -82.967; 54.667 (Pol sud d'inaccessibilitat: Estació Vostok). A una altitud de 3.718 msnm, ocupat per la base russa Vostok, és el punt del continent antàrtic més allunyat de l'oceà. Costa més arribar-hi que al pol sud geogràfic que es troba a 878 km. També es considera que es troba a 85° 50′ S, 65° 47′ E / 85.833°S,65.783°E / -85.833; 65.783 (Pol sud d'inaccessibilitat: SPRI). En canvi Poles.com el situa a 82° 53′ 14″ S, 55° 4′ 30″ E / 82.88722°S,55.07500°E / -82.88722; 55.07500 (expedició transantàrtica espanyola: Poles.com) si s'inclouen plaques de gel permanent el punt és a 83° 50′ 37″ S, 65° 43′ 30″ E / 83.84361°S,65.72500°E / -83.84361; 65.72500 (Pol sud d'inaccessibilitat: incloent el gel).

Els primers a arribar-hi van ser els soviètics el 1958 en l'any geofísic internacional.

El 14 de desembre del 2005 Ramón Larramendi, Juan Manuel Viu i Ignacio Oficialdegui de l'expedició transantàrtica espanyola hi arribaren 83° 50′ 37″ S, 65° 43′ 30″ E / 83.84361°S,65.72500°E / -83.84361; 65.72500 (Pol sud d'inaccessibilitat: expedició espanyola) usant trineus de veles.

Pol nord d'inaccessibilitat

[modifica]

(84° 03′ N, 174° 51′ O / 84.050°N,174.850°O / 84.050; -174.850 (Pol nord d'inaccessibilitat)). Punt més allunyat de la costa de l'oceà Àrtic. Està a 611 km del pol nord geogràfic. Està situat a 1.453 km de punta Barrow (Alaska) i equidista 1.904 km de les altres dues masses continentals: illa Ellesmere i Terra de Francesc Josep. Hi va arribar primer Sir Hubert Wilkins el 1927. El 1957 un trencagel rus hi arribà. No està senyalat de manera permanent per la deriva de les plaques de gel.

Altres pols d'inaccessibilitat

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Places on Earth revista= Scottish Geographical Journal data d'accés 2008
  2. Scottish Geogr. J., 2007, vol.3. - Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Places on Earth
  3. 3,0 3,1 -

Enllaços externs

[modifica]