L'estació de Perpinyà
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Salvador Dalí |
| Creació | c. 1965 |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 296 ( ) × 406 ( ) cm |
| Col·lecció | Museum Ludwig, Cologne |
| Catàleg | |
L'Estació de Perpinyà o La Gare de Perpignan (també conegut com a Pop-Op-Yes-Yes-Pompier [1]) és una pintura a l'oli a gran escala sobre pintura de tela del voltat de 1965 del pintor surrealista Salvador Dalí, exposada al Museu Ludwig de Colònia.[2]
L'estació de ferrocarril de Perpinyà tenia una importància especial per a Dalí, que l'havia proclamat el "Centre de l'Univers" després de viure una visió d'èxtasi cosmogònic allà el 1963.[3]
Descripció
[modifica]El sacrifici del fill es representa en forma de Crist a la Creu, amb la seva corona d'espines, flotant al centre de la composició. La ferida sagnant de Crist s'associa amb l'empenta de la forca del pagès (a la dreta) a terra (com a ritual de fertilitat). Dalí es representa dues vegades en l'eix vertical: apareix a la llum al centre de la imatge, vist des de baix, flotant amb els braços estesos, i de nou a la part superior del quadre. Al fons del quadre hi ha un mar tranquil amb una barca, símbol antic del pas de la vida a la mort, que reforça el tema del sacrifici de Crist. A la vora del mar, una dona vista des del darrere mira aquestes escenes, immòbil i recordant la indefensió de l'home davant la mort, i que simbolitzada no només per les ferides sagnants de Crist, sinó també per Dalí, que, contundent, sembla caure en el no-res.
Al centre superior del quadre, un vagó de càrrega porta un tràiler que va cap al no res (característica del surrealisme), i recorda un dels temes centrals del quadre, l'estació de ferrocarril de Perpinyà, a prop de la frontera espanyola als Pirineus. A la part esquerra del quadre es mostra una encarnació de valors positius (la parella de les bosses de blat representa el treball, i l'home en una posició meditativa encarna el respecte), mentre que a la dreta de la imatge s'incorporen els pecats i el sofriment (l'home i la dona, que representen la luxúria, i el dol de la dona). Les dues figures que flanquegen els costats de l'extrema esquerra i la dreta estan preses de L'Àngelus, una coneguda pintura piadosa de l'artista francès Jean-François Millet.[4][5][6][7]
Bibliografia
[modifica]- Salvador Dali: la gare de Perpignan ; accompagnée d'une petite retrospective (en francès). 1977. The Gallery, 1978.
- Borger, Hugo. Museums in Cologne : a guide to 26 collections, with an appendix containing the addresses of the most important art and antique dealers. 1986. Pestel-Verlag, 1986, p. 280. ISBN 9783791307879.
- Salvador Dalí : la Gare de Perpignan ; Pop, Op, Yes-yes, Pompier ; [Museum Ludwig, Köln, 18. März bis 25. Juni 2006]. Hatje Cantz, 2006, p. 266. ISBN 9783775717380.
Referències
[modifica]- ↑ «Gala looking at Dalí in a state of anti-gravitation in his work of art "Pop-Op-Yes-Yes-Pompier" in which one can contemplate the two anguishing characters from Millet's Angelus in the state of atavic hibernation standing out of a sky which can suddenly burst into a gigantic Maltese cross right in the heart of the Perpignan railway station where the whole universe must converge». Fundació Gala - Salvador Dalí. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ «Gala looking at Dalí in a state of anti-gravitation in his work of art "Pop-Op-Yes-Yes-Pompier" in which one can contemplate the two anguishing characters from Millet's Angelus in the state of atavic hibernation standing out of a sky which can suddenly burst into a gigantic Maltese cross right in the heart of the Perpignan railway station where the whole universe must converge». Gala-Salvador Dalí Foundation. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Coppens, Philip. «Salvador Dalí: painting the fourth dimension». [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ Charles, Victoria. Dalí (en francès). Parkstone International, 2011, p. 160. ISBN 978-1-78042-100-1.
- ↑ Charles, Victoria. Salvador Dalí (en francès). Parkstone International, 2011, p. 81. ISBN 978-1-78042-280-0.
- ↑ Shanes, Eric. Dalí (en francès). Parkstone International, 2011, p. 62. ISBN 978-1-78042-659-4.
- ↑ Benoit, Claude. Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 116. ISBN 978-84-7826-888-7.