Vés al contingut

Festival de Cinema Mut de Pordenone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pordenone Silent Film Festival)
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de Cinema Mut de Pordenone
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 58′ N, 12° 40′ E / 45.96°N,12.66°E / 45.96; 12.66
Nom en la llengua original(it) Le Giornate del cinema muto Modifica el valor a Wikidata
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1982 Modifica el valor a Wikidata - 
Mes de l'anyoctubre Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Temacinema mut Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPordenone (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgiornatedelcinemamuto.it Modifica el valor a Wikidata

El Festival de Cinema Mut de Pordenone (Le Giornate del Cinema Muto) és un festival de cinema mut celebrat cada any a principis d'octubre en Pordenone, una ciutat italiana del nord-est. És el primer, el major i més important festival internacional dedicat exclusivament al cinema mut.[1] Està organitzat per la Cineteca del Friuli.

Història i desenvolupament

[modifica]

El festival va començar en 1982 quan estudiants i membres d'un club de cinema van presentar una retrospectiva de 3 dies de les pel·lícules del còmic francès Max Linder.[2] El grup d'organitzadors dels primers anys incloïa a, Lorenzo Codelli, Piero Colussi, Andrea Crozzoli, Luciano De Giusti, Livio Jacob, Carlo Montanaro, Piera Patat, Mario Quargnolo, Davide Turconi i Paolo Cherchi Usai. Des d'aquesta primera edició, a la qual van acudir només 8 visitants de fora de la regió, ha esdevingut en un festival de 8 dies amb la participació de 900 assistents registrats que veuen pel·lícules des de les 9 del matí fins a la mitjanit.[3][4] En un any normal, el festival mostra al voltant de 200 pel·lícules proveïdes per 40 o més filmotecas internacionals i col·leccionistes privats.[5] En un any extraordinari, com el 100è aniversari del cinema —1995— el festival va mostrar 600 pel·lícules.[6] Les pel·lícules es projecten en una pantalla enorme amb projectors capaços de qualsevol ajust d'obturador, de velocitat i d'obertura de màscara. La gran majoria de les pel·lícules es presenten amb música en viu.[7]

Música

[modifica]

La major part de les més de 90 hores de música requerida cada any està a càrrec d'un cos de pianistes internacionals format per Neil Brand, Günther Buchwald, Phil Carli, Antonio Coppola, Stephen Horne, Donald Sosin, John Sweeney y Gabriel Thibaudeau.[8] En general, cada pel·lícula s'acompanya de la improvisació d'un piano. A vegades, el pianista toca sense haver vist la pel·lícula abans.[9] En altres ocasions es presenten arranjaments musicals propis de l'època del film, actuals o experimentals, tal vegada amb l'ajuda de músics addicionals com el multi-instrumentista Romano Todesco o el percussionista Frank Bockius.

La forma adequada per a l'acompanyament musical del cinema mut és una discussió perenne en el festival. Almenys, els pianistes habituals semblen estar d'acord en aquests principis:

  • 1r Música en viu és millor que la música gravada perquè transforma l'estrena en un espectacle únic i emocionant. També el músic pot ajustar l'execució a l'estat d'ànim de l'audiència.[10]
  • 2n La música ha de funcionar com un pont que connecta l'audiència moderna amb l'antiga pel·lícula. Es pot tendir un pont sobre les llacunes del gust, la història, la moral, la moda i els costums, per a ajudar a l'audiència moderna a no riure's del melodrama i mirar en silenci una comèdia.[9]
  • 3r La música ha de donar suport a la pel·lícula seguint els millors desitjos del director ja que el músic pot intuir-los. (La pel·lícula no ha de ser només una decoració escènica per una actuació musical.)[11]
  • 4t Els sons diegéticos (efectes sonors relacionats directament amb sons suggerits per la pel·lícula) han d'utilitzar-se amb moderació i cura. La missió del músic no és transformar la pel·lícula muda en una pel·lícula sonora.[9]

A més de l'acompanyament dels pianistes, el festival presenta diversos espectacles nocturns amb orquestres, petits grups o grans solistes que interpreten la música específicamente composta per a les pel·lícules mudes.[7] Actuacions notables han inclòs execucions de composicions de Neil Brand, Günter Buchwald, John Cale, Philip Carli, Yves de la Casinière, Charles Chaplin, Antonio Coppola, Carl Davis, John M. Davis, John Lanchbery, Paul Lewis, Wim Mertens, Maud Nelissen, Betty Olivero, Horacio Salinas, Dmitri Xostakóvitx, Jeffrey Silverman, Giovanni Spinelli i Kensaku Tanikawa. Entre els directors d'orquestra hi ha Gillian B. Anderson, Timothy Brock, Carl Davis, Mark Fitz-Gerald, Hugh Munro Neely y Maud Nelissen amb els artistes de FVG Mitteleuropa Orchestra, Orchestra San Marco di Pordenone, European Silent Screen Virtuosi, The Ukulele Orchestra of Great Britain, Orchestra Sinfonica del Friuli Venezia Giulia, l'Octuor de France, The Prima Vista Social Club, The Alloy Orchestra i també els solistes Michael Nyman i Giuni Russo.

Publicació

[modifica]

Després del festival, el catàleg anual bilingüe italià/anglès de les pel·lícules és útil com una obra de referència —a vegades l'única referència— de les pel·lícules que han estat oblidades per més de 100 anys.[12] De la mateixa manera, la majoria de les grans retrospectives del festival estan acompanyades per publicacions que es converteixen en textos essencials per a l'estudi del cinema mut. Una selecció d'exemples destacats inclou The Griffith Project (12 volums descriuen més de 600 pel·lícules per D. W. Griffith); Walt Disney's Silly Symphonies; Dziga Vertov and the Twenties; Edison Motion Pictures, 1890-1900; Incunabula of the Motion Picture, 1420- 1896; Silent Cinema in l'Índia, 1912-1934; The Silent Films of Walt Disney; Georges Méliès Filmmaker and Magician; German Cinema, 1895-1920; Russian Films, 1908-1919; Le origini del cinema in Scandinavia, etc.[13]

Educació

[modifica]

El 1999, le Giornate va iniciar el Collegium Sacilense, un projecte d'educació informal que dona dotze beques a estudiants internacionals. El Collegium Sacilence els dona "l'oportunitat de conèixer i aprendre d'experts en Història del cinema i conservació de pel·lícules". L'objectiu és "contribuir a la formació d'una nova generació —missioners per al pròxim segle i el tercer mil·lenni— equipada per a continuar el treball de promoció de la comprensió de l'herència cultural única de la imatge en moviment".[14]

En 2003, le Giornate va començar l'Escola de Música i Imatge, una setmana de formació per a pianistes que culmina en una actuació pública durant els últims dies del festival.[15] Aquestes classes magistrals poden ser observats pels assistents registrats del festival.[16]

Finalment, en 2007 el festival i l'associació de cinema Cinemazero van introduir un programa per a nens de les escoles de Pordenone anomenat “Colpejar una nota”. Cada any, després del curs, els escolars componen música per a dues pel·lícules mudes. La recompensa pel seu ardu treball és executar-la enfront dels seus pares i el públic internacional del festival.[17]

Programació

[modifica]

En la llista següent, les grans retrospectives són les primeres i les següents són seleccions d'altres presentacions. El festival va començar mostrant retrospectives múltiples en 1992[18] Les obres completes de D. W. Griffith es mostraren en el transcurs dels anys 1997 a 2008.

Referències

[modifica]
  1. Rosenthal, Daniel. Variety international film guide, 2005. Button Live Communications, 2005, p. 363. ISBN 9781879505810. 
  2. Turan, Kenneth. Sundance to Sarajevo: film festivals and the world they made. University of California Press, 2002, p. 129. ISBN 0520240723. 
  3. Anthony Saffrey. «Reseña del Giornate del Cinema Muto, 1998». Arxivat de l'original el 2012-04-17. [Consulta: 17 juny 2014].
  4. filmfestivals.com. «Le Giornate Del Cinema Muto Information». [Consulta: 23 juny 2014].
  5. Blitz Quotidiano. «Cinema, giornate del muto: 200 titoli da 41 cineteche del mondo». [Consulta: 17 juny 2014].
  6. George Wead. «Discovering Live Cinema...Again». [Consulta: 17 juny 2014].
  7. 7,0 7,1 Festival Focus. «Overview: Pordenone Silent Film Festival». Arxivat de l'original el 7 de març de 2016. [Consulta: 19 juny 2014].
  8. Giornate del Cinema Muto. «2012 Calendario». [Consulta: 20 juny 2014].
  9. 9,0 9,1 9,2 Laurel Howard. «Compromising Authenticity: The Current Practices in Musical Accompaniment for the Presentation of Silent Film». [Consulta: 20 juny 2014].
  10. Fritzi Kramer. «The music of silent movies: interview with Donald Sosin». [Consulta: 21 juny 2014].
  11. Victoria Sturtevant. «As If It Is A Masterpiece: A conversation with the musicians of Le Giornate del Cinema Muto». [Consulta: 21 juny 2014].
  12. Cineteca del Friuli. «Cataloghi». [Consulta: 22 juny 2014].
  13. Cineteca del Friuli. «Pubblicazioni». [Consulta: 22 juny 2014].
  14. Cineteca del Friuli. «Collegium 1999». [Consulta: 22 juny 2014].
  15. Cineteca del Friuli. «Masterclasses 2013». [Consulta: 22 juny 2014].
  16. Polly Goodwin. «How to Watch a Silent Film: The View from the Pit». [Consulta: 23 juny 2014].
  17. Cineteca del Friuli. «A colpi di note». [Consulta: 22 juny 2014].
  18. Giornate del Cinema Muto. «Edizioni precedenti». [Consulta: 18 juny 2014].

Enllaços externs

[modifica]