Vés al contingut

Pòstum Comini Aurunc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Postumus Cominius Auruncus)
Plantilla:Infotaula personaPòstum Comini Aurunc
Nom original(la) Postumus Cominius Auruncus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
1r Cònsol romà
501 aC – 501 aC
Juntament amb: Tit Larci Flavus
2n Cònsol romà
493 aC – 493 aC
Legat
488 aC – 488 aC
Tribú militar
486 aC – 486 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, diplomàtic de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Pòstum Comini Aurunc (en llatí Postumus Cominius Auruncus) va ser un magistrat romà del segle vi aC. Segurament formava part de la gens Postúmia, perquè segons Valeri Màxim els Fasti, que donen aquest nom, confonien de vegades els agnomen amb els praenomen i els cognomen.

Va ser elegit cònsol de Roma l'any 501 aC quan per primera vegada es va establir la figura del dictador degut a l'aliança dels estats llatins contra Roma. Sembla que hauria dedicat el temple de Saturn l'any 497 aC segons que va ordenar un decret del senat. Aurunc va ser altra vegada cònsol l'any 493 aC quan els plebeus s'havien revoltat i havien ocupat l'Aventí. Va fer la guerra contra els volscs i els va ocupar diverses ciutats. En aquesta campanya Gai Marci es va distingir en la lluita a la ciutat de Corioli i va rebre el sobrenom de Coriolà. Justament més tard Pòstum, segurament perquè l'havia tingut a les seves ordres, va ser ambaixador romà davant Coriolà quan aquest amenaçava Roma.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 444.