Poté tin kyriaki
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ποτέ την Κυριακή | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Jules Dassin |
Protagonistes | Melina Mercouri Jules Dassin Giorgos Fountas Dimitris Papamichael (en) Thanasis Veggos (en) Titos Vandis Phedon Georgitsis (en) Aléxis Solomós (en) Nikos Fermas (en) Mētsos Lygizos (en) Dimos Starenios Despo Diamantidou (en) Georgios Foras (en) Koula Agagiotou (en) |
Producció | Jules Dassin |
Guió | Jules Dassin |
Música | Mános Hadjidákis |
Fotografia | Jacques Natteau |
Muntatge | Roger Dwyre |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Grècia |
Estrena | 1960 |
Durada | 91 min |
Idioma original | grec anglès |
Rodatge | Grècia |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i drama |
Tema | prostitució |
Lloc de la narració | El Pireu |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Poté tin Kyriaki (en grec Ποτέ την κυριακή, Mai en diumenge) és una pel·lícula grega dirigida per Jules Dassin, estrenada el 1960.
Argument
[modifica]Homer, turista americà i «filòsof aficionat», apassionat per la Grècia antiga i els seus filòsofs, arriba a Grècia a la recerca de la Veritat. En un bar del Pireu, es creua amb Ilya, una prostituta molt popular, lliure i independent, que « rep » cada dia de la setmana, llevat del diumenge (aquest dia l'ha reservat als amics - d'aquí el títol de la pel·lícula). Homer, nou Pigmalió, decideix educar-la i posar-la en el bon camí. Ella abandona « els seus amics », reordena el seu interior, es vesteix més decentment. Homer l'acompanya a la representació de les tragèdies gregues del Festival d'Atenes.
Però Homer finança el seu projecte amb els diners del principal proxeneta del Pireu que veu en Ilya, treballadora independent, un mal exemple. Vol desembarassar-se'n. Quan el pastís és descobert, Ilya marxa amb Tonio, un obrer de les drassanes, enamorat d'ella.
Anàlisi
[modifica]Aquesta pel·lícula és un himne a la vida, a l'instant que passa « carpe diem ». Cal haver vist Ilya explicar una tragèdia a la seva manera.
Repartiment
[modifica]- Melina Merkuri: Ilya
- Jules Dassin: Homer
- George Foundas: Tonio
- Títos Vandís: Jorgo
- Mitsos Liguisos: el capità
- Despo Diamantidou: Despo
- Dimos Starenios: Poubelle
- Dimitris Papamichael: un mariner
- Alexis Solomos: Sense cara
- Nikos Fermas: Cambrer
- Thanassis Vengos
- Giannis Fermis
- Aleka Katselli
- George Foras
- Panos Karavousanos
- Stefanos Skopelitis
- Artemis Matsas
- Koula Agagiotou
- Popi Gika
- Phedon Georgitsis: un mariner
- Kostas Nikoloudis
- Kostas Doukas
- Christos Zikas
- Tasia Kyriakidou
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1960. Premi a la interpretació femenina per Melina Merkuri al Festival de Cannes
- 1961. Oscar a la millor cançó original per Manos Hatzidakis amb la cançó "Ta paidia tou Peiraia"
Nominacions
[modifica]- 1960. Palma d'Or
- 1961. Oscar al millor director per Jules Dassin
- 1961. Oscar a la millor actriu per Melina Merkuri
- 1961. Oscar al millor guió original per Jules Dassin
- 1961. Oscar al millor vestuari per Theoni V. Aldredge
- 1961. BAFTA a la millor pel·lícula
- 1961. BAFTA a la millor actriu estrangera per Melina Merkuri
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa tècnica (grec), (anglès)