Vés al contingut

Principat de Romania

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Príncep de Romania)
Principatele Unite ale Valahiei şi Moldovei
Principats Units de Valàquia i Moldàvia


1859 – 1881
de}}}Principat de Romania de}}}Principat de Romania
Bandera Escut
Lema nacional: Toti in unu (en romanès: «Tots en un»)
Nihil Sine Deo (en llatí: «Res sense déu») (des de 1866)
Himne nacional: Marş triumfal şi primirea steagului şi a Măriei Sale Prinţul Domnitor (des de 1862)
Ubicació de Principat de Romania
Informació
CapitalBucarest i Iaşi
Bucarest (des de 1862)
Idioma oficialRomanès
MonedaRuble rus (1859-1867)
Leu romanès (des de 1867)
Període històric
Segle XIX
Elecció de Cuza24 de gener de 1859
Proclamació de Carles de Hohenzollern-Sigmaringen com a Príncep10 de maig de 1866
Guerra d'Independència24 d'abril de 1877 - 3 de març de 1878
Proclamació del Regne15 de març de 1881
Política
Forma de governMonarquia parlamentària
Príncep
 • 1859-1866:Alexandru Ioan Cuza
 • 1866-1881:Carles de Hohenzollern-Sigmaringen
Primer Ministre
 • 1862:Barbu Catargiu
 • 1876-1881:Ion Brătianu
LegislaturaSenatul i Adunarea Deputaţilor
Pintura de Theodor Aman La unió dels principats

El Principat de Romania és el nom pel qual es coneix i identifica a Romania al llarg del període comprès entre la data d'elecció de Alexandru Ioan Cuza, com a príncep de Valàquia i Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), primer com a Principats Units de Moldàvia i Valàquia, autònoms però vassalls de l'Imperi Otomà, fins a la constitució oficial de Romania en un regne, l'any 1881, quan el príncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania.[1] Aquesta denominació va ser començada a utilitzar de forma oficial a partir de l'any 1862.

El Principat de Romania va tenir només dos prínceps, el primer Alexandru Ioan Cuza, que va abdicar el 1866,[2] i el príncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen, el futur rei Carles I de Romania. Al llarg de l'existència del Principat de Romania, el país centre europeu va declarar la seva independència l'any 1877, que va ser ratificada al tractat de pau entre Rússia i l'Imperi Otomà i al Tractat de Berlín de 1878 que va posar fi a la Guerra d'independència de Romania i la Guerra russoturca (1877-1878), quan es va crear el Principat de Bulgària i reconèixer la independència de Sèrbia, Montenegro i el Principat de Romania.[1] El principat de Romania estava integrat territorialment per Valàquia i Moldàvia, així com la Dobrudja meridional.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Treaty of San Stefano» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 8 maig 2022].
  2. Hentea, Călin. Brief Romanian Military History (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 97. ISBN 9780810858206.