Prats de Molló i la Presta

Prats de Molló i la Presta

La vila de Prats de Molló
Tipus	comuna de França
Localització
42° 24′ 14″ N, 2° 28′ 45″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Vallespir
Capital de	Cantó de Prats de Molló i la Presta
Població humana
Població	1.134 (2021) (7,82 hab./km²)
Geografia
Superfície	145,09 km²
Banyat per	Tec
Altitud	575 m-2.693 m
Limita amb	Setcases Pi de Conflent Castell de Vernet el Tec Mentet Molló la Menera Camprodon Serrallonga
Organització política
• Batlle	Claudi Ferrer (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66230
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	mairie-pratsdemollolapreste.com

Prats de Molló i la Presta (['pɾadzdəmu'ʎojlə'pɾestə], oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. En formen part la vila de Prats de Molló, el poble de la Presta, el dels Hostalets o Sant Salvador, l'estació termal dels Banys de la Presta i alguns petits nuclis o veïnats, com ara el veïnat de la Farga, el Veïnat d'en Coma, i els ravals de la Clapera, el Burgar i el Roser, on hi ha l'església de Sant Martí de Vilaplana, i els antics veïnats de Gironella o de Canalès, de la Parcigola, de Vilaplana, de les Planes, dels Aiguals, de Miralles, d'en Coma, de Nogueret, de Sous, i de Vallforners. També hi ha la Torre del Mir, les ruïnes del castell d'en Perella i el santuari de la Mare de Déu del Coral.

Etimologia

Vista de Prats de Molló

Les primeres mencions del nom es troben des del segle ix: «Pratum» el 878 i 881. El lloc pren molt ràpidament la marca del plural: «Prados» el 936, «Pratis» el 1011, terme que designa per descomptat prats, pastures. Procedeix del mot comú romànic prat, que té el seu origen en el nom comú llatí pratum.

Pel que fa a «Molló», apareix el 934 (Mollione), i es troba associat a Prats de manera regular al final del segle xiv (Vallis de Pratis de Mollone, 1385). Molló és el poble veí a l'altra banda de Coll d'Ares, pertanyent a la comarca del Ripollès. Prové del nom comú romànic molló (pedra grossa que serveix de fita, de límit, o fins i tot un cim de forma cònica.), el qual procedeix del llatí vulgar: mutulone, derivat de mutulus, amb el significat de pedra que sobresurt).

La Presta

La Presta és un poble esmentat des de l'Edat Mitjana, però sota un altre nom: Villarium de Ces Ayllades (1266), Bayns d'Ayats (1340); és a dir, les Allades/Aiades (o Allats/Aiats), o Banys d'Allats/Aiats (o Allades/Aiades). Les grafies variables del lloc fan bastant incerta tota interpretació, però podria correspondre al llatí Aquatis i designar un lloc en el qual l'aigua és abundant. En aquest poble, des del 1264, un personatge anomenat Johannis Presta posseïa un terreny rural. Aquest terreny comprenia potser els banys, anomenats al segle xvi «Banys de na Presta», i després «la Presta», que acabaria convertint-se en el nom del poble. Joan Coromines proposa que presta és un manlleu tardà del cognom occità Preste o Pestre.

Geografia

Situació de la comuna de Prats de Molló i la Presta en el Vallespir

Localització i característiques generals del terme

El terme comunal de Prats de Molló i la Presta, de 1.450.900 hectàrees d'extensió, el més extens del Vallespir i de la Catalunya del Nord, està situat a l'extrem occidental de la comarca, a l'Alt Vallespir, al límit amb el Conflent, el Ripollès i la Garrotxa.

L'estació termal, a començament del s.XX

És un terme molt muntanyós, sobretot a les seves vores; aproximadament pel centre del terme discorre el Tec, on assoleix les altituds més baixes. L'extrem nord del terme és molt a prop del Canigó, on assoleix els 2.723,5 m alt en el Puig Rojà, i ronda alçades similars a la Serra dels Set Homes, amb el Pic dels Set Homes (2.661) i el Pic de Bacivers (2.613). Des d'aquest extrem nord davallen dues carenes, una cap al sud-est, on hi ha la Muntanya Rasa (2.391,3), i una altra de més llarga cap al sud-oest, amb el Cim dels Cums (2.300), la Mort de l'Escolà (2.463) i la Roca Colom (2.506,5), a l'extrem de ponent del terme. El punt més baix és l'Engorjat del Balç de l'Ase, el lloc on el Tec surt del terme, a 566,2 m alt. La vila de Prats de Molló es troba a 748.

El terme de Prats de Molló i la Presta comprèn tota la capçalera de la vall del Tec, en els vessants meridional i sud-occidental del massís del Canigó. A part de la vall principal del Tec, el terme de Prats de Molló i la Presta conté tota una sèrie de valls secundàries, però de forta personalitat i presència en el territori, com la vall d'Agrefull, la de la Figuera, la de la Persigola, totes elles a l'esquerra del Tec, i la del Canadell, a la dreta, a més d'altres de menors.

Mentet / Pi de Conflent	Castell de Vernet	El Tec
Setcases / Molló	Camprodon (Beget)	La Menera / Serrallonga

La vila de Prats de Molló

Església de Prats de Molló

Situada gairebé al centre del terme comunal, una mica la seu sud-est, Prats de Molló havia estat sempre una vila important del Comtat de Besalú, però amb la seva annexió a França a ran del Tractat dels Pirineus, adquirí una gran importància estratègica, i l'antiga vila medieval, en part encara recognoscible en el seu extrem sud-oriental, el més proper al Tec, es va veure fortificada i engrandida cap al nord i l'oest amb les muralles dreçades el segle xvii per Vauban en substitució de les antigues muralles medievals, del segle xiv, en part abatudes durant la Revolta dels angelets de la terra l'any 1670. Al llarg dels segles XVII, xviii i xix hi hagué sempre una forta guarnició militar, tant a la vila com en el Fort de la Guàrdia.

Façana de l'Ermita de Santa Justa i Rufina

Altar major de l'Ermita de Santa Justa i Rufina

Tradicionalment, la vila es dividia en Vila Alta, o d'Amunt i Vila Baixa, o d'Avall. La Vila d'Amunt és a l'entorn de l'església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, l'antiga casa del gremi de paraires, mal anomenada Casa del Rei d'Aragó (la vertadera casa reial desaparegué al segle XIX; era a la placeta del Rei.

El Fort de la Guàrdia

Vista del Fort de la Guàrdia des de la plaça Major de Prats

Situat molt a prop (325 metres de distància i 100 de desnivell), al nord-est i per damunt de la vila, el vell Castell de la Guàrdia fou totalment refet per Sébastien Le Prestre de Vauban el segle xvii, conservant només la torre de guaita del segle xiii, integrada en els edificis centrals del fort. Servia de defensa alhora de la vila i del proper Coll d'Ares, a més de controlar el pas per la vall del Tec. En els diversos conflictes armats entre els reis francès i espanyol al llarg de tota l'edat moderna, aquest fort, que disposava de capella i d'hospital militar, adquirí una gran importància estratègica.

El poble de la Presta

Situat 5 quilòmetres a ponent de la vila de Prats de Molló, la Presta és el darrer poble, pròpiament dit, aigües amunt del Tec. És situat en un pla una mica enlairat damunt de la llera del Tec, a llevant de l'estació termal dels Banys de la Presta. El petit poble s'organitza a l'entorn de l'església de Sant Isidre, als peus del Puig de Cagallops. El lloc està documentat des del segle xiii amb un doble nom: mansum Johannis Presta (1264) i villarium de Ces Ayllades. Aquest darrer nom desaparegué definitivament el segle xviii per deixar pas al de la Presta.

Veïnat de la Farga

El veïnat de la Farga és al sud-oest de la Presta, a mig camí dels Banys de la Presta. És a ran i a la dreta del Tec, a penes cinc metres per damunt de la llera del riu.

L'estació termal dels Banys de la Presta

Els Banys de la Presta, abans de na Presta i més antigament, d'Allades, es troba a ponent del poble de la Presta, en una raconada formada per l'afluència del Còrrec del Mas Brixot en el Tec. És un conjunt d'edificis disposats en una renglera encarada a llevant, d'aspecte imponent en aquell racó de la vall del Tec. Un dels seus edificis és la capella de Sant Roc dels Banys de la Presta.

Veïnat d'en Coma

El Veïnat d'en Coma és a l'extrem de llevant del poble, a la vall de la Figuera, al nord del Tec, en el vessant nord-est d'aquesta vall. Hi passa la carretera D74, que uneix aquest veïnat amb la vall principal del Tec.

Estació d'esquí dels Estables

Als anys 70 s'implantà un centre per a la pràctica d'esports d'hivern en el vessant sud del massís del Canigó, entre les cotes 1.700 i 1.850, al lloc conegut com els Estables. La pràctica d'esquí alpí estava servida mitjançant dos telesquís, i l'esquí de fons també hi era possible. Deixà de funcionar el 1997. Actualment hi roman la Cabana Pastoral dels Estables, però les instal·lacions van ser desmantellades. Hi duia la Pista dels Estables, que des dels Hostalets remunta la vall de la Parcigola i s'enfila fins als Estables per una pista amb revolts de muntanya, molt tancats. Aquesta dificultat d'accés, afegida al fet de ser en el racó més allunyat de les grans vies de comunicació, és el principal motiu pel qual va ser abandonada aquesta estació.

Els masos del terme

El terme de Prats de Molló i la Presta té un bon nombre de masos i altres construccions disperses: l'Abadia, o Vilar d'en Brugat, Agrefull, la Barraca de la Coma del Tec, la Barraca de la Portella de Rotjà, actual refugi de muntanya, la Barragana, el Boix, la Boixeda, la Boixeda dels Casals, la Borda, el Brescany, el Burgat, la Cabana del Coll de les Basses, la Cabana dels Cums, la Cabana dels Estables, la Cabana d'en Miquel, la Cabana d'en Ramon, la Cabana de Sant Salvador, la Cabana Forestal de l'Ullat, Cabanelles, la Cabanya, Cal Ferrer Vell, Cal Guillat, Cal Marrà, abans Mas del Solà, Cal Pubill, Cal -o Mas- Teixó, Cal Turó, o Costareba de Dalt, Can Baixiga, Can Blai, Can Bosc, Can Camaut del Pla d'en Sala, Can Cent Francs, Can Coma Alta, Can Creus, Can Ferrer, o Cal Ferrer Vell, Can Fonts, abans Mas Pujol, Can Guillot de Baix, Can Guillot de Dalt, Can Guissetó, abans Can Guisset, Can Joan Jaume, abans Mas Sant Jaume, Can Joanic, Can Llagosta, Can Lleres Isidre, Can Lleres Patllari, Can Majoral, Can Marc, Can Moixa, Can Molins, Can Nadal, ara càmping municipal, Can Pacreu, Can Pei, Can Peitaví, Can Pitot, Can Pret, Can Prim, Can Quelet, Can Reinal, Can Roure, abans Mas Aiats, Can Sala, Can Solana, Can Sorts, Can Tapis, Can Toca, Can Torrafaves, Can Verger, Can Xeix, la Canya, avui anomenat les Tilleuls, la Canyola, abans Cortal de Ribes, la Casa d'Amunt, la Casa Forestal de Can Got, la Casa Forestal del Canidell, abans Mas Rondony, els Casals, la Casa Nova de la Figuera, la Casa Nova del Martinet, abans, simplement, la Casa Nova, les Cases, el Casot de l'Abadia, el Casot d'en Lloberes, les Castanyedes, el Castell Vell (antic castell de la Trinxeria), la Clapera, les Conques, el Coral (ara, els dos darrers albergs de muntanya), el Cortal, el Cortal de Cal Marrà, el Cortal de Can Molins, el Cortal de Gironella, el Cortal de Joan Jaume, el Cortal de la Cabanya, el Cortal de la Costa de Dalt, el Cortal de la Font, el Cortal de les Agulles, el Cortal de les Conques, abans Mas de les Conques, el Cortal d'en Carrera, el Cortal d'en Comamala, el Cortal d'en Roca, el Cortal de Paracoll de la Portella, el Cortal de Ribes, el Cortal Regibert, el Cortal Xatard, la Costa de Baix, la Costa de Dalt, Costareba de Baix, la Cubí, el Dunyac, la Figuera, la Galderica, les Garcies, Gironella, la Grevodella, el Grifeu, el Llandric, o Mas del Llandric, el Maçanell, el Mallol, el Martinet, el Mas Cent Francs, el Mas de la Font, el Mas de la Vidala, o el Casot, el Mas del Bac Petit, el Mas del Solà, el Mas d'en Puig, el Mas Faixó, el Mas Nou, la Masó, el Mas Pla, o Can Mas Pla, el Mas Rondony, o el Galliner, abans Cortal Pagès, el Mas Tellet, el Mir, abans el Casteller, el Molí d'Aram, el Molí de Can Pitot, el Molí de la Boixeda, o d'en Trinxeria, el Molí de la Farga, el Molí de les Queroses, el Molí de l'Hortet, el Molí d'en Gafallops, el Molí d'en Lafalla, el Molí d'en Planella, el Molí d'en Ribes, el Molí d'en Suquet, el Molí Draper de l'Arquer, la Molina, la Molina de la Font d'en Galapet, la Molina de l'Ullat, la Molina de Silvestre Comamala, la Noguereda, abans Cortal de l'Abadia, el Noguerdell, Paracoll, abans Cortal de Paracoll, Perafeu, Perella, la Plana, o Mas de la Plana, Plananera, el Planàs, la Pollangarda, la Portella, la Querola, les Queroses, o Esqueroses, la Redubta, el Refugi de la Coma del Pi, el Refugi dels Forquets, el Refugi de les Xicoies, el Riu, o Can Riu, el Rossinyol, el Roure, el Saiol, la Sala, les Salines, Sant Antoni, la Santigosa, Sarraïns de Baix, dos masos anomenats el Sendreu, el Sobià, abans Mas Savoia, la Solanguera, o Sorrenguera, abans Mas Blateu, el Sunyer, la Tardossa, la Tonya, o Cortal de la Tonya, el Tubert, el mas anomenat Vall de Quers, la Volona i el Xatard, o Can Xatard, abans Mas Xatard.

Com a construccions aïllades cal esmentar també el Cementiri de Sant Salvador, la Central hidroelèctrica, els càmpings les Deux Vallées i la Verneda, l'Estela de la Retirada, el Forn de Calç de Carlibà, el Pont de Vallmanya, el Pou de Glaç de Coll Morer, el Dolmen de Castelló, els Túmuls del Puig de la Collada Verda i els oratoris: de la Mare de Déu del Coral, o de Can Creus, del Mas de Sant Antoni (actualment desaparegut), del Sant Crist de Sendreu, del Sant Crist del Boix i de Sant Eloi, així com les capelles de Sant Antoni, Sant Joan Baptista de Perella, Sant Salvador de les Planes, les ruïnes de Santa Margarida de Colldares i la Torre del Mir, abans del Castellar. La capella de Santa Llúcia, a la dreta del Tec, a migdia de la vila, fou convertida en hostal.

Alguns d'aquests masos són en ruïnes, com l'Anglada, abans Casot d'en Llobera, Cal Borreguer, Cal Cabós, Cal -abans, Can- Soll, un altre Cal Soll, abans Mas del Soll, les Camoses, Can Banya, Can Blateu, Can Cabanes, Can Cadaqués, Can Catufa, Can Cotet, Can Mateu, Can Periques, Can Quimet, abans Mas Casanova, Can Rei, Can Simon, la Casa Nova, les Collanes, el Cortal, o Cortals, de Cremals, el Cortal del Roure, el Cortal d'en Comamala (diferent de l'esmentat anteriorment), el Cortal d'en Jaume, o de les Milanges, el Cortalot, la Farga, la Formiga, el Juliol, el Llagost, o Can Llagost, Mas Brixot, el Mas de l'Arnau, o Ca l'Arnau, el Mas del Coll Faitús, el Mas Duran, o el Roc, el Mas Guillem Pau, el Mas Pla, el Mas Vidal, el Molí d'Agrefull, la Pallarga, abans Cortal d'en Lleres, el Pas del Gat, els Sequers, el Solà d'en Garcies, la Solana, Surroca, o Mas Surroca, les Teixonedes, abans Cortal d'en Noella; d'altres, són ja del tot desapareguts o noms antics, en desús: l'Avellanosa, la Barraca del Pla de les Eugues, les Barraques de l'Ullat, la Borda del Puig d'Aiats, Cal Burro, Ca l'Hortet, Can Flassià, el Cortal de la Boixeda, el Cortal de la Serra, el Cortal de les Camposes, o del Riscat, el Cortal d'en Bosc, el Cortal d'en Delòs, el Cortal d'en Puig, el Cortal d'en Trilles, el Cortal Matilló, el Cortal Xatard (diferent de l'anterior), els Cortals de l'Hortet, el Mas Boixeda, el Mas de Sant Martí, el Mas Forn, el Molí de Can Flassià, el Molí de la Pollangarda, o de l'Alís, el Molí del Coral, el Molí del Sendreu, el Molí del Tamariu, la Pallera de la Noguereda, el Tamariu, la Tardossa, la Teuleria de Can Pitot, la Teuleria de l'Alís, la Teuleria del Mas Forn, la Teuleria del Pubill i la Teuleria d'en Suquet. També havien existit la Capella del Mas Tamariu i l'Hospital del Coll d'Ares.

Hidrologia

Cursos d'aigua

El terme comunal de Prats de Molló i la Presta és la capçalera sencera del Tec. Forma una ampla vall, amb l'afegitó de diverses valls sufragànies, encaixada entre el Massís del Canigó, al nord i oest, i la carena principal dels Pirineus, al sud i sud-oest. El principal curs d'aigua és el Tec, al voltant del qual s'organitzen tots els altres. Neix als Pirineus, al vessant meridional de la Roca Colom; Tot just una mica més avall i a llevant del punt que es considera inicial del curs del riu hi ha les Fonts del Tec, dues d'importants en el sector occidental i tot un seguit a l'oriental. La Coma del Tec és al sud-est de la Roca Colom, a 2.347 m alt. Al llarg de la Coma del Tec, aquest riu rep tot de petits còrrecs, torrents de muntanya, i els primers d'una certa mesura són el Clot dels Orris, o dels Orriets, ja quan el riu és a punt de deixar la coma. En aquest tram el Tec segueix la direcció oest - est, i discorre per dins de la Reserva Natural de Prats de Molló. Quan el riu comença a decantar-se cap al sud-est, rep els còrrecs del Pas del Faig, o del Clot del Pas del Faig, o Còrrec del Faig, el de Roques Roges, o Clot de Roca Roja, i el del Talaiador, o Clot del Talaiador, i el de la Canyola, tots ells per l'esquerra; la major part tenen fonts importants a la seva capçalera. El Tec gira, de forma molt sinuosa, cap al sud, i rep els primers afluents importants per la dreta: el Còrrec de la Grevodella i el Còrrec, Clot o Ribera de la Solaneta. Aquest darrer prové d'una tancada vall paral·lela pel sud de la Coma del Tec, on es troben els còrrecs de l'Ortigar, o Clot de l'Ortigar, el Còrrec de Perafeu, el Còrrec o Clot de Font Negra, dels Menerassos, del Bac de Siem, de Siem i el Còrrec o Clot de la Barragana i el Còrrec de les Bagues, tots els quals conflueixen en el de la Solaneta. Aigües avall, el Tec rep per l'esquerra el Còrrec d'en Bernadet i per la dreta el Còrrec o Clot de Plananera i el Còrrec del Clot del Coll Vell, per l'esquerra el de la Pallarga, i després per la dreta el de l'Artiga d'en França, amb el Còrrec o Clot dels Seglers, just abans d'arribar a Peranera i als Banys de la Presta; en aquell punt rep per l'esquerra les Canals, els còrrecs o clots del Mas Brixot i de Santa Maria. Passada l'estació termal, per la dreta hi arriben el Còrrec de l'Aiguader, el de Coll Pregon i el de la Jaça del Roc, que hi fan cap a la Farga. Passada la Farga, de camí cap als Hostalets, el Tec rep per la dreta el Còrrec o Clot de l'Amollonenc, amb el Còrrec d'en Conté, per l'esquerra el Còrrec del Clot, o simplement Clot, del Llandric, per la dreta el Còrrec o Clot de les Collanes, el Còrrec o Clot de les Agulles i el Còrrec del Pou, fins que, encara abans dels Hostalets, rep per l'esquerra la Ribera d'Agrefull, o del Brescany, que procedeix d'una profunda vall del nord-oest del terme de Prats de Molló i la Presta.

La Ribera d'Agrefull defineix la vall del mateix nom, al nord-oest del terme. Es forma en un circ que davalla del vessant sud-est del Puig de la Collada Verda, cor de la Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta. La seva capçalera és formada pels Còrrec de les Conques, el Còrrec o Clot de la Bagassa, el Còrrec o Clot del Solà d'en Ribes, el Còrrec o Clot de la Font del Garber, el Còrrec de la Nau, el del Coll de les Moles, el Còrrec o Clot de Sant Andreu, el Còrrec dels Forquets, el de la Campanya, el Còrrec o Clot de la Llispetera, de l'Orriet, dels Fangassos, de les Camposes, dels Aiguals, o del Tinyós, o de l'Estanyol, tots els quals formen la Ribera d'Agrefull. Aigües avall, encara rep el Còrrec o Clot del Brescany i un dels dos Còrrecs de les Vernoses.

El Tec, superada l'aportació de la Ribera d'Agrefull, encara rep per la dreta el Còrrec de la Mal Blanc, el Còrrec o Clot d'en Pere Joan i el Còrrec o Clot del Llop, i per l'esquerra, el Còrrec de la Sala, el Còrrec o Clot de la Fredera, amb els còrrecs de la Portella, de les Femades i el Còrrec o Clot de l'Aranyó, després dels quals el Tec arriba a migdia del dels Hostalets, o Sant Salvador. Passat aquest veïnat, arriba des del nord la Percigola, un altre dels afluents més importants del Tec a Prats de Molló i la Presta.

La Percigola forma la vall que recull les aigües de tot el sector nord d'aquest terme, en els vessants sud-orientals del Puig de la Collada Verda i meridionals del Cim dels Cums i del Serrat dels Miquelets, contraforts sud-occidentals del Canigó. La Percigola rep d'una banda un conjunt de còrrecs procedents del nord-oest, i un altre que ve del nord. Els que venen del nord-oest són els del Clot, després Còrrec, del Pas del Galant, d'en Sales, o dels Salets, dels Asmaris, del Gerdonar i del Coll de Bise, que formen la Ribera de Cal Cabós, abans d'en Sales o d'Illallonga; s'hi afegeixen el Còrrec dels Cums, el Còrrec o Clot dels Miquelets, el Còrrec o Clot d'en Casanova, el Còrrec del Dunyac i el Còrrec de la Galderica. Al nord del veïnat de la Percigola s'hi uneix la Ribera de la Molina, que procedeix del nord.

La Ribera de la Molina, antigament Ribera del Llancer, aporta un bon nombre de torrents de muntanya, o còrrecs, com la Ribera de les Estables, el Còrrec del Solà de la Creu, el Còrrec o Clot de Comall Escur, el Còrrec del Solà d'en Xatard, el de Sant Salvador, el Còrrec o Clot de l'Avetosa, el Còrrec del Xoriguer, o d'en Xuriga, o del Roc del Xoriguer, el del Roc de l'Avetosa, el del Solà d'en Garcies, el de Comella, o de la Font d'en Rabanya, el de Coll de Comella, el de Faig Cintat, el de l'Ajaguda i el del Coll de l'Ós. En el tram final, la Percigola rep els còrrecs de Can Rei, de Can Guissetó, abans de l'Aranyó, el Còrrec o Clot de la Gasarda, el Còrrec de la Pica, o de Can Quelet, el de les Teixonedes, el Còrrec o Clot de Can Pei i el Còrrec del Cortal.

Reprenent el Tec aigües avall, camí de la vila de Prats de Molló, el riu rep per la dreta els còrrecs de la Lloseta, de les Vernoses, de la Creu del Fos, de la Pujada, del Pont de les Illes, el Còrrec o Clot de la Plana, amb el Còrrec d'en Ce i el de la Creueta, i per l'esquerra els de l'Estrada, el del Roc, el del Rossinyol, el Clot de la Font Viva, el Còrrec o Clot del Castelló, amb el de la Catalant i el del Burgat. Tot seguit, el Tec discorre pel sud de la vila de Prats de Molló, i a través de la mateixa vila rep per la dreta el Còrrec o Clot de les Jaces, el Còrrec del Bac Petit i del Martinet, i per l'esquerra el Còrrec del Roure, el de la Guillema, abans Còrrec Llananer, amb el Còrrec o Clot de les Corts i el Còrrec del Pas de les Vaques, el de Sant Joan, o de Perella, abans del Ferragut, el del Sorrer, o del Morer i el de Sant Martí. En el sector oriental de la vila, arriba al Tec per la dreta el Canidell, curs d'aigua dels importants del terme, que prové del sud-oest del terme, de les valls que es formen al nord del Coll d'Ares.

El punt d'arrencada del Canidell és al sud de la Serra de Molló i al nord-est del Pic dels Miquelets, al nord-oest del Puig de l'Hospitalet, o de les Forques, del Pic de Montesquiu i del Coll d'Ares, al Clot, o Còrrec, de la Roqueta, al qual s'afegeixen els d'en Ramon Pere, el de la Freixeneda, el de la Torre, el de la Font de la Torre i el Còrrec o Clot de la Font de les Estables. Ja com a Canidell, aquest curs d'aigua rep els còrrecs de la Font del Mir, del Mir, de Surroca, de Costareba, de l'Home Mort, amb el de Flameja o Flameia, de les Mosqueres, del Candell i el Còrrec o Clot de la Coma de Joan.

Reprenent el Tec, encara a l'alçada de Prats de Molló rep per la dreta els còrrecs de l'Amorer i de les Castanyedes. Aigües avall, travessant el veïnat de Vilaplana, rep per la dreta el Còrrec de la Cabanya, el Còrrec o Clot de Vall-llobera, de llarg recorregut i que aporta el còrrec dels Casals, el de Jaume Alís, el del Comal, el de la Tardossa, el de Can Creus, el de la Pollangarda i el de Coll Faitús. Ja a prop de l'extrem oriental del terme, a l'Avellanosa, el Tec rep per l'esquerra el darrer dels grans cursos d'aigua del terme: la Ribera de Vallmanya.

La Ribera de Vallmanya, o Ribera o Torrent de la Figuera, es forma en el vessant meridional del Puig dels Sarraïns, des d'on davalla cap al sud-est. En el seu curs rep els còrrecs de Cortal Cremat, de la Pià, del Clot de la Cometa, de l'Inxo, de Can Reinal, de les Fonts, el Còrrec o Clot de Pixafoc, el Còrrec de la Coma de Freixeneda, del Clot de Cabanelles, de Rocatrosa, de Cabana d'en Ribes, del Juliol, del Mas Vidal, de la Coma del Pal, de les Camoses, de la Fontica, de Can Cabanes, de la Mallola, de la Font Suquet, del Planàs, de Can Cotet (dos amb aquest nom), de Prat Vidal, el Còrrec o Clot de la Llosarda, el Còrrec de Coll de Sous, de la Font de Record, dels Baus i de Puig Cabrers. Ja al límit oriental del terme, el Tec rep encara tres còrrecs més: el Còrrec o Clot de la Font, el del Noguerdell i el de l'Arrendador, que marca el límit amb el terme comunal del Tec.

Al nord-est del terme hi ha alguns còrrecs que neixen a Prats de Molló i la Presta, però es decanten cap al terme del Tec: el Còrrec de Serra Vernet, o de Cal Picotós, el de la Jaça d'en Forcada, el Còrrec o Clot de la Llosa, el Còrrec del Roc de la Baga i el Còrrec o Clot de la Pina.

A l'extrem meridional del terme de Prats de Molló i la Presta hi ha una vall que és subsidiària del terme de la Menera, on hi ha el santuari de la Mare de Déu del Coral i el veïnat de Miralles. Es tracta de la vall de la Ribera del Coral. Es forma a llevant del Coll d'Ares, al nord-est del Montfalgars i al nord del Roc del Tabal. S'hi troben els còrrecs de Vall de Quers, del Coll d'Ares, de Santa Margarida, del Xabric, dels Clots de la Dou i de la Coma de Freixeneda, en el sector nord de la vall. En el sud i oest, els còrrecs de Vernadell, o de Can Pubill, i el Còrrec o Clot de Coma Negra.

Finalment, Joan Becat esmenta uns quants clots i còrrecs documentats i recollits en treballs de camp, però que no s'han pogut identificar i situar en el mapa fins ara: Clot de Costa Vella, Clot de la Bogueta, Clot de la Fallosa, Clot de l'Arnau, Clot del Colomer, Clot del Puig Petit i Clot d'en Vila.

Recs

A Prats de Molló i la Presta hi havia diversos recs, alguns encara existents, com el Rec de la Plana, el del Juliol, el del Miracle, el del Molí de l'Alís, el del Molí d'en Lafalla, el del Molí d'en Suquet i el del Molí Draper de l'Arquer, alguns d'ells desapareguts o en total desús.

Fonts i altres

L'abundor d'aigua en el terme de Prats de Molló i la Presta es justifica per la gran quantitat de fonts que s'hi poden trobar. Així, es poden esmentar, entre d'altres, l'Abeurador de les Collanes, els Abeuradors, abans Font de la Cabana d'en Ribes, els Aigols de la Solana, l'Aiguader, l'Aigual de l'Alís, l'Aigual, o Aigol, Llarg, les Aigües Vives, les fonts termals del Bany dels Mesells i la Bassa Calenta, la Font de Can Patxot, la de Cal Turó, la de Can Cabanes, la de Can Fonts, la de Can Joan Jaume, la de Can Pacreu, la de Can Reinal, la de Can Torrafaves, les dues de Coll Pregon, la de Coma Negra, la font captada de Costareba i Cal Turó, la de la Borda, la de la Cabana dels Cums, la de la Clapissa, la de la Clapissa Negra, la de la Costa, la de la Costa de Baix, la de la Dou, la de la Fargassa, la de la Formiga, la de la Galderica, la de la Galeria, la de la Grevodella, la de la Jaça de Coll de Bise, la de la Jaça de la Ramada, la de la Julita, la de la Llispetera, la de la Llosa, la de la Misèria, la de l'Amollonenc, la de l'Amor, o dels Capellans (desapareguda), la de la Neu, la de la Noguereda, la de la Perdiu, la de la Pià, la de la Presta, la de l'Arbre Mentider (a la vila), la de la Regina, la de l'Artiga d'en França, la de la Sala, la de la Torre, la del Bac del Mener, la del Boix, la del Botàs, la del Cingle, la del Cirer, la del Clot, la del Clot de les Corts, la del Coll d'Ares, la del Coll de les Moles, la del Coll d'en Ce, la del Coral, la del Cortal, la del Cortal de Can Molins, la del Cossi, la de les Aigües Vives, la de les Cabradisses, la de les Castanyedes, la de les Conques, la de les Estables, la de les Moles, la de les Queroses, la de les Teixonedes, la de les Xicoies, la del Firal (a la vila), la del Galliner, la del Garber, la del Gíjol, la del Llandric, la del Llop, la del Mau, la del Mener, la del Mir, la del Miracle, la del Molí, la del Molí del Coral, la del Noguerdell, la de l'Orriet, la del Pal, la del Pla dels Isards, la del Pomer, la del Pont, la del Puig de la Collada Verda, la del Puig de l'Alís, la del Ras del Garber, o del Guardià, la del Rentador, la del Riu, la del Roc de l'Àliga, la de, o del, Roc Negre, la del Roser, la del Rossinyol, la del Roure, la del Sabric, la dels Capellans, la dels, o de, Bocacers, la dels Casals, la dels Menerassos, la dels Pastors (desapareguda), la dels Pastors (una altra), la dels Quatre Joans, la dels Rocs Blancs, la dels Sequers, la dels Siures, la del Teule, la del Toc, la de l'Ullat, la del Veïnat d'en Coma, la del Xatard, la de Mil Gustos, la d'en Bernat, la d'en Ce, la d'en Conté, la d'en Gas, la d'en Jaques, la d'en Joan Payrà, la d'en Pelliçó, la d'en Rabenya, la de Paracoll de la Portella, la de Perella, la de Plananera, la de Rocatrosa, la de Santa Margarida, la de Sant Antoni (dues), la de Sant Isidre, la de Sant Salvador, la de Sant Salvador (una altra), o de les Anyelles, la Fonteta, Fontfreda, la Font Fresca (nom antic), la Font Gran (font termal, als Banys de la Presta), dues fonts anomenades Font Negra, la Font Nova (a la vila), la Font Petita (font termal, als Banys de la Presta), les Fonts de Granarols, les de la Coma del Tec, les de la Costa de Dalt, les de la Gironella, les de la Pinosa Negra, les del Pou, les del Ramon Pere, les dels Asmaris, les dels Miquelets, les dels Orris, les del Tec, o l'Ullat del Tec i Nou Fonts.

També cal esmentar les Basses i les Basses de Fabert, aquest darrer, a 1.627,3 m, és en moltes de les rutes senderistes. També el Gorg Bufaroc i el de Cremal, les Molleres de Coll Pregon, els passallisos, o guals, de Can Majoral, de Can Sala i de la Molina, les preses del Rec de la Plana i del Rec del Miracle.

Orografia

Els topònims del terme indiquen molt clarament la múltiple varietat de formes de relleu existents: obagues: Bac d'Agrefull, de Can Pei, de Can Pîtot, de Coll, de Comiàs, de Costabona, de Cremal, de Granarols, de la Beçosa, de la Comella, de l'Aiguader, de la Guilla, de l'Allau, de la Llisa, de la Pica, de l'Arís, de la Serra de Perafeu, de la Torre, de les Aigües Vives, del Camp Llarg, de les Camposes, de les Collanes, de les Conques, de les Lloses, de les Queres, o de l'Esquerda, de l'Espasa, del Gréixer, del Guixer, del Mener, de l'Ós, del Panal, del Pla de les Eugues, del Quer de l'Àliga, dels Sarraïns, dels Tamarius, d'en Catufa, d'en Jalàs, d'en Sales, de Portavella, de Santa Margarida, de Santigosa, de Siern, el Bac Petit, la Baga de Siern i les Bagues; balmes: la Balma dels Lladres; boscs: Bosc dels Cingles (dos), Bosc Robí, Bosquet de les Corts, la Castanyeda del Coll de Sous, la Castanyeda de Tubert, les Castanyedes; cingles: Cingle de Can Planella, Cingle de Cremal, Cingle de la Gorgó, Cingle de l'Àliga, Cingle de les Fonts, Cingle dels Pelegrins, Cingle d'en Figueres, Cingle d'en Realet, Cingle de Portabella, Cingle Verd; clots: Clot de Cabanelles, Clot de la Cometa, Clot de la Font Viva, Clot de les Llenyes, Coll del Llandric, Clot dels Abeuradors, Clot dels Cingles d'en Figueres, les Clotes, Clots de la Dou, Clots de la Font, Clots de Sant Salvador; collades i portelles: la Collada, Collada de la Creu de la Sedella, o de la Sedella, Collada de l'Aiguader, Collada de la Llosa, Collada de la Solana, Collada de les Postes, Collada de les Voltes, Collada del Reboller, Collada del Soll, Collada de l'Ullat, Collada del Vent, Collada d'en Mandoler, Collada d'en Manuel, Collada de Prats, Collada de Puig Colom, Collada de Roques Blanques, Collada de Vernadell, Collada Gran, Collada Verda, Coll Baix, Coll d'Ares, abans Coll del Turtur, Coll de Bise, Coll de Cabanelles, Coll de Castelló, Coll de Can Pitot, Coll de Comella, Coll de Creu, Coll de la Cella, Coll de la Clapa, Coll de la Fredera, Coll de la Guilla, Coll de la Mandra, Coll de l'Anglada, Coll de la Regina, Coll de les Basses, Coll de les Basses de Fabert, Coll de les Boires, Coll de les Moles, al sud-est, Coll de les Moles, al nord-oest, Coll del Miracle, Coll de l'Ós, Coll del Pal, Coll del Puig, Coll dels Bocacers, Coll dels Pixadors, Coll o Collada de Maçanells, Coll de Roques Blanques, Coll de Serra Vernet, Coll de Siern, Coll de Sous, Coll d'en Ce, Collet de Comall Escur, Collet de la Miranda, Collet de la Palla, Collet de la Perdiu, Collet de la Senyora, Collet de l'Inglada, Collet del Pedrinyal, Coll Faitús, Coll Moixer, Coll Morer, Coll Pany, o de Portabella, Coll Pregon, Coll Pregon, Coll Pregon, abans Collada del Beç, Coll Roig, Portella de Rotjà i Portelleta dels Isards; comes: Coma, o Vall, de Bacivers, Coma de Franc, Coma de Joan, Coma del Pal, Coma del Pi, Coma del Tec, Coma o Clot de Freixeneda, Coma de Vernadell, la Comalada, o Vall de la Comalada, Comall Escur, Comall Fosc, Coma Negra, la Comella i la Cometa; costes: la Costa (dues de diferents), la Costa de Baix, la Costa de Dalt, la Costa de la Boixeda, la Costa del Bac Petit, la Costa de l'Esguerrat, la Costa del Riu, les Costes del Quelotí i les Costes dels Seglers; coves: Cova de Cal Brixot, Cova del Català i Coves de l'Inglada; muntanyes: Cim de la Coma del Tec, Cim dels Cums, Cim de Portabella, la Mort de l'Escolà, Montfalgars, Pic de Bacivers, el Costabona, o Pic de Costabona, Pic de Granarols, Pic o Puig de la Clapa, Pic de les Basses, Pic o Puig del Miracle, Pic dels Miquelets, Pic dels Set Homes, Puig Cabrers, Puig Colom, Puig d'Aiats (nom antic), Puig de Cagallops, Puig de Cal Pubill, Puig de Gallinàs, Puig de la Collada Verda, Puig de l'Alis, Puig de la Senyora, Puig del Cortal, Puig de les Cobines, o de les Cubinyes, Puig de les Lloses, Puig de l'Hospitalet, o de les Forques, Puig del Rei, o de l'Artiga del Rei, Puig dels Moros, Puig dels Sarraïns, Puig de l'Ullat, Pic o Puig de Montesquiu, Puig o Grau de Serra Vernet, Puig Fabra, Puig Ferriol, Puig Pedrissa, Puig Rojà, Puig Sec i el Tossal; plans: Pla Bertol, Pla de l'Aiguader, Pla de la Barraca, Pla o Planell de la Batussa, Pla de la Llosa, Pla de la Molina, Pla de la Palanca, Pla del Cortal, Pla de les Arques, Pla de les Basses, Pla de les Eugues, Pla de l'Espinàs, Pla de l'Estanyol, Pla de l'Illa, Pla dels Estanys, Pla dels Isards, Pla dels Vedells, Pla del Roll, Pla del Voltor, Pla d'en Maians, Pla d'en Zidrot, Pla Guillem, la Plana, Plananera, el Planàs, la Planella, els Plans, Plans de Cabanelles, Plans de la Coma del Tuc, Pla Rodó i Pla Rodon; rasos: Ras de l'Espinàs, Ras del Garber, Ras dels Anyells i Ras de Santa Margarida; roques: el Roc, Roca Colom, la Roca del Forn, Rocatrosa, Roca Gallinera, Roca Llonga, Roca Rodona, Roc Blanc, Roc Casals, Roc de Coll Roig, Roc de la Cabana d'en Ribes, Roc de la Collana del Gardanyer, Roc de la Costa, Roc de la Creu, Roc de la Descàrrega, Roc de l'Agustí, Roc de l'Àliga, Roc de la Llosena, Roc de la Penya, Roc de l'Aris, Roc de la Sarraïna, Roc de l'Avetosa, Roc del Cabal, Roc del Corb, Roc del Frare, Roc de les Cabredisses, Roc del Llaurer, Roc del Mall, Roc dels Cingles dels Camps, Roc dels Cingles dels Cums, Roc del Tabal, Roc de Milanges, Roc d'en Torreta, Roc Negre, abans Roca Negra i Roc Rodó; serres i serrats: el Serradal, Serra de Cabra Morta, Serra de Cagallops, Serra de Coll Morer, Serra de Costabona, Serra de Finestrol, Serra de Gironella, Serra de la Sedella, Serra de les Cases, Serra de les Descàrregues, Serra de l'Espinàs, Serra dels Set Homes, Serra de Molló (dues de diferents), Serra de l'Ullat, Serra de Perafeu, Serra Mitjana, Serrat de les Collanes, Serrat de les Xatardes, Serrat de l'Orri, Serrat dels Avets, Serrat dels Miquelets, Serrat dels Sequers, Serrat d'en Cabanya, Serrat d'en Pixabrí, Serrat Sec, Serrat Vernet i Serres de l'Espinàs; solanes: el Solà, Solà de Can Pei, Solà de Cal Marrà, Solà de Granarols, Solà de la Creu, Solà de l'Aiguader, Solà de la Martra, Solà de la Milanys, o de la Milanges, Solà de l'Amollonenc, Solà de l'Aró, Solà de la Torre, Solà de la Vila, Solà del Brescany, Solà del Capó, Solà de l'Era d'en Soll, Solà d'en Blai, Solà d'en Costa, Solà d'en Garcies, Solà d'en Ribes, Solà o Solana d'en Xatard, Solà de Santigosa, la Solana (dues de diferents), Solana de Cal Cabós, Solana de Costabona, Solana de la Beçosa, Solana de la Figuera, Solana de la Galderica, Solana de les Esquerdes de Rotjà, Solana dels Pomers, Solana de l'Ullat, Solana de Perafeu i la Solaneta, i valls: Vall d'Agrefull, Vall de Cal Cabós, Vall de la Percigola, Vall del Canidell, Vall de Quers i Vallmanya.

El terme comunal

Les partides i indrets específics del terme de Prats de Molló i la Presta són l'Abadia, Agrefull, les Agulles, l'Aigual, l'Aigual del Pla, els Aiguals, l'Amollonenc, l'Aranyó, l'Areny, les Arques, l'Artiga, l'Artiga del Rei, l'Artiga d'en Cases, l'Artiga d'en França, l'Artigàs, els Asmaris, l'Avellanedell, l'Avellanosa, Bacivers, els Baladres, Baneres, els Banys de la Presta, la Barragana, les Basses de Fabert, els Baus de l'Ase, els Bitllots, el Boix, o Mas del Boix, la Boixeda (dues), la Boixeda dels Casals, els Boixos de Gironella, la Borda, el Brescany, el Burgat, la Cabana d'en Ribes, Cabanelles, la Cabanya, la Cabra Morta, les Cadenes, Cal Borreguer, Cal Burro, Cal Cabós, Cal Pubill, Cal -abans, Can- Soll, les Camoses, el Campanar, el Camp de Can Caset, el Camp de l'Abadia, el Camp de la Llosa, el Camp de la Redubta, el Camp de la Tallada, el Camp del Foguer, el Camp del Pric, el Camp dels Vilatgens, el Camp d'en Cotran, el Camp d'en Dunyac, el Camp d'en Pere Joan, el Campet, el Camp Gran, el Camp Llarg, les Camposes, els Camps de la Redubta, les Canals, Can Banys, Can Cadaqués, Can Cent Francs, Can Cotet, Can Creus, Can Fonts, abans Mas Pujol, Can Guissetó, Can Joan Jaume, abans Can Guisset, Can Llagosta, Can Majoral, Can Marc, Can Mateu, Can Molins, Can Pacreu, o Veïnat d'en Fonts, Can Pei, Can Peitaví, Can Periques, Can Pitot, Can Quelet, Can Rei, Can Reinal, Can Roure, Can Simon, Can Solana, o la Solana, Can Sorts, Can Torrafaves, les Carboneres, Carlibà, la Casa d'Amunt, els Casals, la Casa Nova, la Casa Nova de la Figuera, la Casa Nova del Martinet, les Cases, el Casot, el Casot d'en Llobera, el Castellar, Castelló, el Citrol, la Clapa de la Mola, la Clapera, la Clapissa, la Clapissa Negra, les Clapisses, les Cobines, o les Cubinyes, el Colomer, Comiàs, la Congesta Rodona, les Conques, el Coral, el Cortal, el Cortal de Can Molins, el Cortal de la Font, el Cortal d'en Camps, les Corts, Costareba de Baix, Costareba de Dalt, o Cal Turó, la Creueta (dues de diferents), la Cubí (també dues de diferents), els Cums, Dessús de Can Peitaví, la Devesa (dues de diferents), la Devesa del Llandric, la Devesa d'en Ribes (dues de diferents), la Dou, el Dunyac, l'Empedrat, l'Era de l'Anglada, l'Era de la Puça, l'Era del Bouer, l'Era d'en Bitena, l'Era d'en Quel, les Estables, les Esquerdes de Rotjà, els Estanys, Faig Cintat, el Falguer, la Farda, la Farga, el Farigoler, la Feixa del Bac, les Feixes de Can Planella, les Femades, la Figuera, la Font del Botàs, la Font del Bull, la Font dels Pastors, la Fontica, les Fonts del Pou, el Forat del Mener, la Formiga (dues de diferents), els Forquets, la Fredera, o Fardera, la Freixeneda, la Freixenosa, la Galderica, abans la Pallarga, les Garcies, la Gasarda, el Gerdonar, Gironella, el Greixó, la Grevodella, el Grifeu, l'Home Mort, les Hortes del Verger, les Hortes de Perella, l'Hort dels Bucs, l'Hospitalet, l'Illa o les Illes, l'Iule, la Jaça de Coll de Bise, la Jaça de la Ramada, la Jaça del Bou, la Jaça de les Estables, la Jaça del Pou, la Jaça del Roc, la Jaça de l'Ullat, la Jaça d'en Forcada, la Jaça Gran, la Jaça Vella, la Jordana, el Juliol, Llagostosa, el Llandric, la Llispetera, la Llosa, la Llosera, el Maçanell, el Mallol, la Mallola, el Marge Gros, el Martinet, el Mas de l'Arnau, el Mas de la Font, el Mas de la Vidala, el Mas de les Conques, el Mas del Verger, el Mas Duran, el Mas Guillem Pau, el Mas Joanic, la Masó, el Mas Pla, el Mas Rondony, o el Galliner, el Mas Teixó, el Mas Xatard, Mata Conjunta, el Mateu, els Menerassos, el Mener, el Mener de Cal Marrà, el Mener de Costabona, el Mir, el Miracle, el Mir de Dalt, el Molí, la Molina, les Molleres, Montesquiu, Montfalgars, el Morer, la Mort de l'Escolà, la Mosquera, Muntanya Rasa, el Noell, o Noells, el Niu dels Llops, el Nogueret, Noguerdell, l'Orriet, o els Orriets, els Orris, l'Ortigar, les Palanques, la Pallarga, el Panal, Paracoll, Paracoll de la Portella, el Pas de les Vaques, el Pas de les Xicoies, el Pedrenyal, Pedrers, el Pelaire, Perafeu, Peralada, Perella, la Pià, la Pica, la Pinosa Negra, Pixafoc, la Pollangarda, la Ponceta, el Pont de la Guillema, el Pont de les Illes, el Pont dels Hostalets, Portabella, la Portella, el Prat del Galapet, el Prat del Llandric, Prat Llobet, Prat Rodó, Prat Vidal, Prats de l'Asprer, la Presta, el Quer de l'Àliga, el Quer de l'Arca, la Querola, el Queroler, les Queroses, o Esqueroses, el Ragasser, el Ragonet, el Ramon Pere, el Rebombill, o Contorn del Rebombill, Regibert, la Reiera, el Replà, Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta, la Ricaresa, el Riu, el Roi, el Roll, el Romaní, el Rossinyol, el Rost d'en Trilles, el Roure, la Rovira (dues de diferents), el Saiol, la Sala, les Saleres del Roi, les Salines, Santa Llúcia, Santa Margarida, Sant Antoni, Sant Salvador, els Seglers, el Sendreu (dos de diferents), la Senyora, els Sequers, les Sitges, la Solanguera, o Sorrenguera, el Sorrer, el Sunyer, el Talaiador, els Tamarius, o Estamarius, la Tardossa, les Teixonedes, Tellet, Terra d'en Bernadet, la Tonya, la Torre del Mir, les Torres d'en Presta, els Tres Roures, la Trona, el Tubert, la Turriga, les Venyes, el Veïnat de la Farga, el Veïnat d'en Coma, Vernadell, la Verneda, la Vernosa, les Vernoses, la Volona, la Xalada, o Eixalada, Blanca, la Xalada, o Eixalada, de les Queres, la Xalada, o Eixalada, Enfonsada, les Xalades, o Eixalades, de Flameja, o Flameia, les Xicoies i el Xoriguer.

El terme té una sèrie de topònims que responen a senyals termenals: la Creu de la Collada del Beç, la Creu de la Collada d'en Manuel, la Creu de la Coma del Tec, la Creu de la Comella, la Creu de la Font del Guardià, la Creu de la Jaça d'en Xatard, la Creu de la Llosa, la Creu de la Penya, la Creu de la Pinosa de Comall Escur, la Creu de la Pinosa del Sequer, la Creu del Collet, o del Collet de Comall Escur, la Creu del Cortal d'en Camps, la Creu de les Estables, la Creu del Fos, la Creu del Roc de la Solana de l'Ullat, o de la Jaça de l'Ullat, la Creu del Roc dels Menerassos, la Creu del Roc d'en Torreta, la Creu del Serrat dels Avets, la Creu del Solà de la Martra, la Creu d'en Guerri, la Creu d'en Gustinet, o de Sant Salvador, la Creu d'en Pastoret, la Creu de Perafeu, la Creu de Sant Salvador, a la Cabana, la Creu de Serra Mitjana, la Creu de Serra Vernet, o de la Gallinassa i la Meridiana Verda.

Fites frontereres

En el terme de Prats de Molló i la Presta hi ha vuit fites termenals, les número 513, 514, 515, 516, 517, 518, 519 i 520, la primera al termenal amb Setcases, les sis següents, amb Molló, i la darrera amb Camprodon (antic terme de Beget).

• La 513 és al Coll del Pal, a la vora occidental del camí. És una fita de pedra quadrangular, força grossa i amb el capdamunt lleugerament piramidal. El número és pintat de color negre damunt d'un marc rectangular blanc, sense creu.

• La 514, al Coll de Siern, dos metres a l'est del camí es troba una fita quadrangular de força alçada, amb el número pintat de color blanc damunt del bloc de pedra.

• La 515, a Coll Pregon, és una pedra de cares molt llises, ampla i no gaire alta, amb el número pintat de color negre en un requadre rectangular de color blanc. És cinc metres a ponent del camí.

• La 516, a la Collada de Prats, a 25 metres a l'oest d'una bassa que té l'aiguavés cap al sud, es troba una pedra com l'anterior, amb el número, sense creu, pintat de color negra damunt d'un requadre blanc.

• La 517, al Coll de les Boires, es troba una creu amb el número a sota, pintada de color negre damunt d'un requadre rectangular blanc, en una roca horitzontal lleugerament inclinada. És 120 metres a l'oest del punt més baix del coll.

Fita 519, a coll d'Ares

• La 518, al Coll dels Pixadors, una altra creu amb el número a sota, pintats de negre en un requadre blanc quadrat, damunt d'una roca natural horitzontal, molt poc inclinada.

• La 519, al Coll d'Ares, és una fita mitjana, quadrangular, molt desgastada, amb el número sense creu gravat i pintat de color negre sobre un rectangle blanc. És a uns 8 metres de la carretera, al costat de ponent, a peu d'un corriol.

• Finalment, la 520, a la Collada de Vernadell. Hi ha la creu i el número gravats a la roca, sense pintar. És una roca natural aïllada molt grossa situada 10 metres a l'est del camí.

Transport i comunicacions

Carreteres

Pel terme de Prats de Molló i la Presta discorren dues úniques carreteres, una d'elles la carretera general de la vall del Vallespir (D115, al Voló - Coll d'Ares), que enllaça tota la vall pràcticament sempre, llevant del tram entre Prats de Molló i el Coll d'Ares, de forma paral·lela al curs del Tec. Aquesta carretera té una variant, la D115a, que des de Prats de Molló segueix el Tec aigües amunt i mena als Hostalets, la Farga i els Banys de la Presta, on fa un doble itinerari amb sentit únic, arribant fins a Plananera.

D'altra banda, la D74 (Prats de Molló - la Llau) és una carretera que discorre pels termes de Prats de Molló i la Presta i del Tec. Arrenca de l'extrem oriental de la vila de Prats de Molló i s'adreça a la vall del Còrrec de la Figuera per, tot seguit, travessar la carena que separa aquesta vall de la de la Comalada, i s'adreça al poble de la Llau, del Tec. Una variant, la D74a, s'origina a la LLau i davalla per la vall de la Comalada fins al Tec i la carretera general.

Transport col·lectiu per carretera

La línia 340/341 (Perpinyà - la Presta) de Le bus à 1 € passa per la carretera general 6 cops al dia en cada direcció, i 3 els caps de setmana. A través d'aquest servei, Prats de Molló és a 1 hora i 40 minuts de Perpinyà, a 1 hora de Ceret, a tres quarts d'hora de Reiners, a 40 minuts dels Banys d'Arles, a mitja hora d'Arles, a 25 minuts de Can Partera, a 20 de la Palma, a 18 minuts del Tec i a un quart d'hora de la Presta.

Camins

Molts són els camins existents en el terme de Prats de Molló i la Presta. Interiors del mateix terme són el Camí de Bacivers, el del Bac Petit, o de la Plana, abans Camí de Coll Pregon, el de Cabanelles i Can Reinal, el de Cal Turó, el de Can Cabanes, el de Can Joan Jaume, el de Can Marrà, el de Can Molins, el de Can Pitot a la Molina, el de Can Rei, el de Can Sala, el de Can Sorts, el de Coll de Bise, el de Coll Pregon, o de la Plana a Coll Pregon, el de Costareba (dos, l'antic i el modern), el de Costareba de Dalt, el de Fabert, el de la Cabana dels Cums, el de la Canyola, el de la Canyola a les Conques, el de la Coma del Tec, el de la Costa de Dalt, el de la Figuera, el de la Galderica, el de la Gironella des de la Boixeda dels Casals, el de l'Agustí, el de la Jaça del Bou, el de la Jaça de l'Ullat, el de la Muntanya, o de Serra Vernet, el de la Muntanya de Cremal, el de la Muntanya de la Molina, abans, de la Molina, el de la Noguereda, el de la Plana a les Cases, el de la Retirada, el de l'Artiga del Rei, el de la Torre del Mir, el del Boix, el del Brescany, el del Coll de la Cella, el del Coll de la Comella, o de Faig Cintat, el del Coll de Malrems, el del Coll de Siern, el del Coral per Can Molins, el del Coral per la Costa de Dalt, el del Cortal (dos de diferents), el del Costabona, el de les Camoses al Veïnat, el de les Castanyedes, el de les Collanes, el de les Esquerdes de Rotjà, el del Fort de la Guàrdia, el del Mas Guillem Pau al Veïnat, el del Mas Reinal a les Camoses, el del Mas Riu al Veïnat, el del Mir i del Mas Xatard, el del Noguerdell, el del Riu, el dels Baladres, el dels Cums de Cal Cabós, el dels Cums de Sant Salvador, el dels Espanyols, el dels Forquets de Sant Salvador, el del Sunyer, el del Veïnat d'en Comes, el de Perafeu, el de Rocabruna, el de Roques Blanques, o de les Esquerdes, o Camí de Dalt, el de Sant Salvador, el de Sant Salvador de la Plana, el de la Vall de Quers, el Camí Vell de Can Pubill, o del Mener, el Camí Vell del Veïnat d'en Comes, el Camí Vell del Veïnat d'en Fonts, la Carrerada de Can Fonts, la Carretera de Puig Colom, la Pista de la Línia d'Alta Tensió, la de la Molina, la de la Solana de Cal Cabós, la del Costabona, la Pista Forestal de Can Mateu, la de Coll Pregon, la de Flameja, la del Bosc dels Cingles, la del Coll del Miracle, la de les Carboneres, la dels Aplegadors, la dels Baladres, la del Solà de Granarols, la del Solà d'en Costa, la de Puig Ferriol, la de Vernadell, les pistes anomenades ruta de Cal Cabós i de Can Got, la Ruta de Coll de Sous, abans Camí de la Figuera, la Ruta de la Presta, la de les Conques, o dels Forquets, la de les Estables, abans Camí de la Molina, la del Mas Xatard, la del Mir, la de Roques Blanques, la del Roure i la Ruta Vella del Coll de la Guilla. Alguns camins menen a indrets, poblacions i termes veïns: el Camí de Camprodon, o de Flameja, el del Coll de Roques Blanques, o de Pi, el de la Farga al Coll Pregon, o d'Espinavell, el de la Menera al Coral, el del Pla Guillem del Coll de la Regina, el del Pla Guillem dels Forquets, el de Nyer, el de Sant Guillem, el d'Espinavell, el d'Ull de Ter, o de Núria, la Carrerada, o Carrerada d'Espinavell, la Carrerada, o Camí, de Sant Guillem, les rutes d'Arles (la vella, desapareguda; la nova, dita Ruta de Per Baix), la Ruta de Coll d'Ares i la Ruta del Coral, o de la Menera. Cal esmentar finalment la Línia d'Alta Tensió que creua el territori de Prats de Molló i la Presta.

Activitats econòmiques

La major part del terme de Prats de Molló i la Presta és de caràcter muntanyós, cosa que fa que en general sigui de tanta bellesa paisatgística com aridesa de cara a l'ús agrícola del territori. Les zones més altes contenen boscs de coníferes, pins negres i faigs, a part de prats de muntanya. Per dessota dels 1.800 metres, és el roure i el castanyer els que predominen. La poca agricultura existent és al fons de la vall, sovint arrasada pels aiguats de la conca del Tec, com el del 1940. Tot això fa que de les quasi 2.500 hectàrees d'aprofitament agrícola censades, quasi totes siguin de prats i conreus per a la pastura. Només hi ha una desena d'hectàrees destinades a arbres fruiters, quasi tots de pomeres, mentre que no arriben a 10 les hectàrees destinades a cereals. Hi ha força ramaderia: quasi 600 caps de boví, el doble d'ovins, quasi un centenar de cabrum, i una trentena d'equins, actualment en creixement. Els ramaders del terme s'han agrupat en sindicat per tal d'organitzar les pastures i dur a terme un procés de tria i millora de races.

Les zones malmeses en els aiguats del 1940 foren objecte d'una intensa reforestació que ha afectat tres quartes parts del territori, inclosa una bona part de masos. Fins i tot foren reforestades zones tradicionalment de pastures. D'altra banda, s'ha donat una compra massiva de masos i cases del terme per part d'estrangers, principalment belgues. Una cinquantena de masos són en mans de particulars o societats estrangeres.

La indústria tradicional (teixits, barretines, espardenyes, cèrcols de bóta...) de Prats de Molló és pràcticament desapareguda del tot. La nova indústria del terme és la turística. D'una banda, a partir de l'estació termal dels Banys de la Presta, que s'ha ampliat a una oferta hotelera amb més de deu establiments, a més d'apartaments, cases de colònies, vilatges de vacances, restaurants i quatre càmpings.

Història

Cal destacar que de l'antic terme de Prats de Molló se'n separà el 1862 el del Tec, i que el 1956 el terme comunal rebé el nou nom de Prats de Molló i la Presta, sense que hi fos afegit cap territori que no li pertangués abans.

Demografia

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Prats de Molló i la Presta entre 1378 i 1790
1355	1358	1365	1378	1424	1470	1515	1553	1643	1709	1720	1730	1765	1767	1774	1789	1790
188 f	241 f	188 f	193 f	100 f	96 f	106 f	116 f	200 f	290 f	207 f	490 f	1.700 h	3.600 h	2.756 h	460 f	3.800 h

Font: Pélissier, 1986.

Notes: El territori de Prats de Molló comprenia, a més de la parròquia de Santa Justa i Santa Rufina, situada a la vila, les de Sant Salvador de la Presta, Santa Maria del Tec i Santa Cecília de Cos. Les dues darreres són avui dia en territori de la comuna del Tec.

1378: dels quals, 149 f a la vila.

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 2.928 3.190 2.973 3.221 3.484 3.328 3.406 3.730 3.270 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 3.435 3.336 2.784 2.768 2.658 2.467 2.630 2.446 2.481 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 2.525 2.579 2.751 2.186 2.270 2.275 2.218 1.818 1.608 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014 1.495 1.351 1.190 1.142 1.102 1.080 1.141 1.076 1.099

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i política

Casa del Comú de Prats de Molló i la Presta

Alcaldes

Alcalde	Període
Joseph Noëll	Juny del 1936 - Juliol del 1941
Marceau Maury	Juliol del 1941 - Agost del 1941
Louis Coll	Agost del 1941 - Febrer del 1942
Marceau Maury	Febrer del 1942 - Setembre del 1944
Robert Holan	Setembre del 1944 - Desembre del 1963
Joseph Vilalongue	Gener del 1964 - Agost del 1974
Pierre Noëll	Octubre del 1974 - Març del 1983
Joseph Albert	Març del 1983 - Estiu del 1991
Aubin Roca	Novembre del 1991 - Juny del 1995
Bernard Rémédi	Juny del 1995 - Març del 2014
Claude Ferrer	Març del 2014 - moment actual

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Claude Ferrer, electe a la Comunitat de Comunes de l'Alt Vallespir.

Adjunts al batlle

• 1r: Thomas Ricard
• 2a: Jane Maison, electa a la Comunitat de Comunes de l'Alt Vallespir
• 3r: René Puli
• 4a: Dominique Pommier.

Consellers municipals

• Bernard Remedi,, conseller municipal, primer vicepresident de la Comunitat de Comunes de l'Alt Vallespir
• Patrick Dorandeu, conseller municipal
• Catherine Grainger, consellera municipal
• Lorraine Palau, consellera municipal
• Jean-Michel Fite, conseller municipal
• Elisa Tell, consellera municipal
• Francine Borrat, consellera municipal
• Christian Dunyach, conseller municipal
• Jean Visellach, conseller municipal
• Francis Vila, conseller municipal.

Adscripció cantonal

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Prats de Molló i la Presta ha estat inclosa en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec, forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i Cultura

A Prats de Molló hi ha un sol establiment escolar, amb seccions de maternal i primària. La secundària, cal anar-la a cursar al Col·legi Jean Moulin, d'Arles, i el batxillerat, a Ceret.

Cultura popular i tradicional

És molt característica de Prats de Molló, Arles i Sant Llorenç de Cerdans la Festa de l'Ós, en la qual quatre feréstecs homes-ossos baixen de les muntanyes després d'un llarg temps d'hibernació. Tenen gana i, també, fam sexual. La tradicional Festa de l'Ós, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera.

A la literatura

• La novel·la El dia de l'ós de Joan-Lluís Lluís té lloc íntegrament a Prats de Molló, en particular durant la festa de l'ós.

Bibliografia

• Becat, Joan. «170 - Prats de Molló i la Presta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Molló». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L - N). ISBN 84-7256-844-X. 
• Coromines, Joan. «Prada i Prat, La Presta». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Lluís, Joan-Lluís. El dia de l'ós. Barcelona: La Magrana, 2004 (Les ales esteses, 172). ISBN 84-7871-199-6. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Delcor, Maties. «Prats de Molló». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Prats de Molló». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Vegeu també

• Festa de l'ós de Prats de Mollo
• Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta

Enllaços externs

• Plana de l'ajuntament (català) (anglès) (castellà) (francès)