Pregadeu

Pregadeu
Mantis religiosa
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	44793247
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Mantodea
Família	Mantidae
Gènere	Mantis
Espècie	Mantis religiosa ; Linnaeus, 1758

Un pregadeu,^[1] plegamans,^[2] tocacampanes,^[3] cavall de serp^[4] (Mantis religiosa) es una espècie d'insecte mantodeu de la família Mantidae.

És un insecte gros, les femelles superen fàcilment els 7 cm de llargada per bé que els mascles són més petits. Se solen trobar en indrets assolellats com ara les brolles, sovint camuflats amb els seus tons críptics de colors verd, groc o marró clar.

Són característics del pregadeu els fèmurs punxosos del primer parell de potes plegades davant del cap -en una postura que recorda la d'una persona en oració- i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents. El pregadéu és depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors. És inofensiu per als humans, ja que les seves mandíbules i les serretes de les seves potes amb les quals enxampa les preses, són molt petites per a l'ésser humà.

Noms dialectals^{[cal citació]}

Pregadéu de rostoll, pregadéu-bernada, pregamans, (a)plegaman(o)s, plegabraços, cantamisses, (re)voltacampanes, revoltejacampanes, rodacampanes, regatejador de campanes, revol de campanes, campanar, beata, predicador, cabra^[5],^[6] muntacavalls, etc.

I els més locals: dimoni (a l'Urgell), andreu (La Codonyera), maria (Senterada), mateu, tocacampanes (Almatret; Ribera d'Ebre), cantamisses (Terres de Lleida), plegadéus (de rostoll) (Ribera d'Ebre), senyoreta, tocamatines (Terres de Lleida), repicacampanes (Terres de Lleida), saltabarrancs (Énova).

També rep noms atribuïts a altres insectes: cuca cantamissa (Ribera d'Ebre), maria (a Senterada i més llocs), mortefuig (Mequinensa), rodadits, cavall de serp (a les Balears).

En rossellonès burra (o burro en septentrional de transició), cabra, bernada, marededéu; pregadéu, donzella (Conflent), saltabarrils (a Campome) i cabra llosca al Vallespir i l'Alt Empordà.

Per a més noms vegeu el mapa pregadéu Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine. de l'ALDC.

Reproducció

A la fi de l'estiu, els pregadéus surten a aparellar-se per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera. Són més grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sospitar que, en la majoria dels casos, la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.

Els ous -n'hi ha fins a dos-cents- romandran tancats dins una coberta anomenada ooteca, unes estructures de contorn el·líptic i consistència esponjosa que contenen els ous i acostumen a trobar-se adherides a la pedra o a la fusta, en un indret prou arrecerat i no naixeran fins a l'any següent.

Referències

↑ «DIEC».
↑ «DIEC».
↑ «tocacampanes». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ «DIEC».
↑ forma del català septentrional i més àrees https://books.google.ga/books?id=ejAv1BItPD0C&pg=PA74&lpg=PA74&dq=resadora+"mantis+religiosa"&source=bl&ots=jubdHOwH6u&sig=unFosYOXop3Uij8h48fb8l1r8oI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiNy47mv7zYAhUIWxQKHfdfDSEQ6AEIcTAS#v=onepage&q=resadora%20%22mantis%20religiosa%22&f=false
↑ Els parlars de la ribera d'ebre, estudi geolingüístic, Olga CUBELLS BARTOLOMÉ, tesi doctoral, departament de filologia catalana, Facultat de Lletres, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2005 http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8776/1/Tesi.pdf