Vés al contingut

Batalla d'Abukir (1799)

(S'ha redirigit des de: Primera batalla d'Abukir)
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Abukir
campanya napoleònica d'Egipte i Síria Modifica el valor a Wikidata
lang=
El general Murat a la batalla d'Abukir, perAntoine-Jean Gros (1806) Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data25 juliol 1799 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades31° 19′ 00″ N, 30° 04′ 00″ E / 31.3167°N,30.0667°E / 31.3167; 30.0667
LlocAbukir Modifica el valor a Wikidata
EstatEgipte Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsImperi Otomà Modifica el valor a Wikidata

La primera batalla d'Abukir va ser el darrer triomf militar de Napoleó Bonaparte a Egipte abans que tornés a França i va frustrar l'intent anglo-otomà de reconquerir Egipte.[1][2]

Baix relleu de l'Arc de triomphe de l'Étoile: La batalla d'Aboukir per Bernard Seurre

A París hi ha un carrer d'Aboukir (al segon districte/arrondissement), nomenada per decret de 2 d'octubre de 1865 que celebra la victòria francesa de 1799.

Victòria inicial otomana

[modifica]

L'Imperi Otomà, empès pel Regne Unit, va declarar la guerra a França. Un exèrcit turc d'uns 18.000 homes comandats per Mustafà IV, desembarcà a Abukir (Egipte), el març de 1799. Quan Napoleó, que estava assetjant Acre (Israel), en va ser informat, va retirar el setge i marxà cap Síria. Estant ell de camí, els otomans derrotaren les petites guarnicions franceses del litoral egipci.[3]

El 14 de juny, el contingent francès de Napoleó tornà al Caire amb sols 7.000 soldats, reagrupà altres guarnicions i marxaren cap al nord, deu dies després es van trobar amb els otomans congregats a Abukir.[4] Els francesos van contraatacar. Una càrrega de cavalleria del general Joachim Murat va fer fugir els otomans, va prendre un dels fortins i captura Mustafà; amb ell es rendeixen 6.000 homes.[5]

Resultat de la batalla

[modifica]

Els francesos tingueren unes 386 baixes. Els otomans perderen 2.000 homes morts en combat, i més de 4.000 ofegats. Uns altres 2.500 turcs es van tancar al castell d'Abukir, sense disposar d'aigua potable. Durant la setmana següent en moriren un miler; el 2 d'agost els supervivents hissaren la bandera blanca.[6]

Sidney Smith va enviar alguns vaixells per rescatar alguns dels turcs que es van enfonsar a les aigües. Entre els otomans rescatats de l'aigua hi havia l'oficial de trenta anys d'ascendència albanesa Mehmet Ali, que sis anys després governaria i transformaria Egipte.[7]

Referències

[modifica]
  1. Durant i Durant, 1975, p. 113.
  2. Cervera, Francesc. «La batalla del Nilo: cuando el almirante Nelson destruyó la flota de Napoleón en Egipto» (en castellà). National Geographic HIstoria, 07-08-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  3. Woodman, 2014, p. 122.
  4. Strathern, 2008, p. 392.
  5. Strathern, 2008, p. 396.
  6. Bonaparte, 2008, p. 537.
  7. Young, Alden. Transforming Sudan (en anglès). Cambridge University Press, 2018, p. 27. ISBN 978-1-107-17249-4. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]